La crisi financera es va augmentant a mida que passen els mesos. A Catalunya, tenim gairebé mig milió d’aturats i en el conjunt de l’Estat són tres milions i mig, amb la previsió que vaig progressant. Ahir mateix, un estadística del BBVA alertava sobre aquesta possibilitat i sobre la previsió que la recessió actual es mantingui fins a final de 2011. Una realitat cada vegada més difícil d’assimilar per a la societat i de pair per aquest govern de Zapatero, que demà passat anunciarà les set grans mesures per combatre la crisi i l’atur però sense un ampli suport dels sindicats i la patronal.

I dins d’aquest mal moment, tota la pressió de l’executiu de Zapatero recau, de moment, en els bancs i les caixes d’estalvi, que es mouen dins l’escenari de futures fusions, de fet, com pretén el mateix PSOE. Dins d’aquest cicle negatiu, tampoc els dirigents financers poden fer miracles i sinó tenen liquiditat, tampoc poden concedir crèdits. El mateix Almunia ho admet. Però mentre la situació bancària empitjora i s’intueixen més aliances amb “la Caixa” com a protagonista de fons, els guanys cada vegada són inferiors. I mentrestant, la borsa espanyola evidencia el mal moment del cicle actual: s’ha enfonsat un 20% en només dos mesos. I això sí que és preocupant i és un dany col·lateral alarmant.

Música / Travelin’ Soldier # Dixie Chicks