Els sindicats de l’ensenyament, USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS FETE-UGT CGT han tornat a convocar els professors a una jornada de vaga per protestar contra la política educativa de la Generalitat i han demanat als pares que no portin els nens a l’escola. Aquest serà el tercer dia que s’aturen les classes a les aules catalanes en poc més d’un any. I aquí rau el problema de l’educació al nostre país. Fa massa temps que es manté aquest sentiment de crítica envers el global de l’educació pública, que és tan necessari que va molt més enllà de la sisena hora i la futura setmana “blanca” al febrer (a Andalusia ara volen treure-la). Perquè si el govern de Pujol va cometre errors durant el seu llarg mandat (els encerts també hi eren), és una realitat que no ha quedat palès el canvi. Massa consellers en pocs anys i un canvi de cromos de conselleria, d’ERC al PSC, que ha provocat més tensions innecessàries. I l’exemple de què hem passat de parlar de barracons a aules prefabricades, no serveix.

És massa important l’educació, fonaments de la nostra societat com la Justícia i la Salut, com per deixar-la en segon terme i sense una planificació integral i de futur. Amb visió educativa de l’infant fins  a la nova universitat europea. Perquè d’estudis negatius i comparacions envejables amb els països nòrdics ja fa molts anys que en tenim i en sabem les causes. Volem realitats. I ara mateix hi ha el contrast de veure escoles que comencen a utilitzar pissarres digitals mentre altres fa anys que no tenen els recursos necessaris per afrontar el factor de la immigració. El que necessitem és avançar perquè els nostres fill en surtin beneficiats i els pares podem confiar en el nostre model perquè en tenim resultats. D’aquesta manera, el país hi guanyarà.

Música / Thinking About You # Norah Jones