Arxiu mensual: abril de 2009

Zapatero s’ha enrocat

Zapatero ha complert les previsions i, finalment, ha remodelat el govern amb retocs importants, amb una paritat del 50%. Però amb la sensació que no ha estat una aposta de futur, amb perfils renovadors, sinó tot el contrari: garantir el pes del partit dins de l’executiu i amb ministres de confiança com Pepe Blanco per combatre la pressió del present. Les sortides han estat totes les lògiques i esperades, com la de Pedro Solbes, que és la més important. Degut a la crisi, s’ha triat un recanvi al Ministeri d’Economia que garanteixi la cohesió interna però Elena Salgado no té un perfil que pugui donar esperances als qui volien un home-dona amb lideratge. En canvi, Salgado, una dona de confiança de Rubalcaba, sí que evitarà errors imperdonables com els de Solbes.

Un altre polític que guanya pes a Madrid és Manuel Chaves. Reforça el nucli dur i entra amb un pes important per cobrir la quota de poder del mercat de vots del PSOE com és Andalusia. Així queda justificat el canvi de cromos amb Magdalena Álvarez, que feia massa temps que s’esperava el seu sacrifici. Però continua sent difícil d’entendre com un president autonòmic pot deixar la Junta, encara que sigui després de 19 anys en el càrrec, per anar a fer de ministre a Madrid. Les altres absències lògiques i necessàries han estat les de Bernat Soria, Mercedes Cabrera i César Antonio Molina (s’ha salvat Bibiana Aído), mentre que ha tornat Trinidad Jiménez, que feia temps que esperava aquesta oportunitat.

Ara és moment de valorar els retocs i d’aquí un temps la gestió del canvi. D’entrada, m’agrada el nomenament de Gabilondo, tot al contrari de González-Sinde. Però amb un cert regust que són canvis en clau massa interna, poc valents i evidenciant temors, que si el PP ho sap aprofitar li pot donar l’oxigen necessari per revifar-se. Ara que mentre es qüestioni tant el lideratge de Rajoy, Zapatero es pot permetre errors com els del primer any d’aquest segon mandat.

Música / She’s Got A Way # Bryan Adams

L’astúcia mediàtica de Zapatero

Finalment, ahir es van filtrar els canvis de ministres que prepara el president espanyol. Serà com una mena de canvi de cromos si, tal com es preveu, Elena Salgado agafa la cartera de Solbes, ja que és el relleu més esperat. Ni Vegara, ni Almunia, ni Sebastián… hi havia tants candidats. Però si es confirma que Salgado agafa Economia, tornarà a ser l’evidència que Rubalcaba és l’home fort del mandat de Zapatero, encara que sigui un polític a l’hombra. Zapatero necessitava moure fitxa amb urgència degut a la crisi de govern, just un any després de la seva victòria, però la sensanció de fracàs polític ha quedat rebaixada en anunciar-se just el mateix dia que mantenia la tan esperada reunió amb Obama. L’astúcia de l’oportunisme mediàtic: foto amb el president dels Estats Units i remodelació.

Aquest és sempre el doble joc de la política i Zapatero estava massa debilitat per la crisi i no podia evidenciar el sobrenom de “killer”. Però a la que ha tingut l’oportunitat ha fet el pas i les baixes ministerials no seran substituïdes per homes de projecció sinó per polítics consagrats com la mateixa Salgado, Blanco (estava a totes les travesses) i Manuel Chaves, que seria la sorpresa. És lògic que puguin “saltin” Magdalena Álvarez, Bibiana Aído, Beatriz Corredor i César Antonio Molina (Moratinos encara encara es tornarà a salvar). Però veure’m si és tan a fons com és de preveure o tan sols són uns retocs per corregir amb urgència la mala planificació i no denotar uns símptomes de debilitat per donar aire a l’oposició.

Música / How High The Moon # Dianne Reeves

La diferència entre dos mons

La cimera del G-20 que comença avui a Londres tornarà a evidenciar la diferència cada vegada més gran entre dos mons. És la confrontació entre l’opulència elitista dels grans governants que no es posen d’acord i el veïnatge universal, que espera la creació d’una nova economia. A més, el proteccionisme que envolta els mandataris del G-20 i la manca de mesures globals contra la greu crisi ja  va provocar enfrontaments ahir el matí en el centre financer de Londres, amb una víctima mortal. La imatge plasma el sentiment de ràbia, com un crit ensagnat carregat d’impotència contra la riquesa que només és a mans d’uns quants. Massa història tenim al darrere com per oblidar-se tan fàcilment a canvi de les prebendes que poden oferir al poder les grans multinacionals que mouen l’economia.

Música / Money Talks # AC/DC

PD: M’hen alegro molt de l’elecció de Vicenç Ferrer com a Català de l’Any.