Arriba l’hora de la veritat per al “cas Gürtel” perquè avui és el dia que ha de declarar el president valencià, Francesc Camps al TSJV. Probablement, Camps demostrarà la seva innocència, tal com així esperen els dirigents del PP, però ja fa massa temps que al País Valencià hi ha una implicació directe entre unes execucions via la connexió Madrid-València que funcionen d’una manera especial. Més enllà de la política i gràcies al poder i les influències, s’ha dut a terme grans projectes urbanístics, culturals i esportius. La figura que encarna aquest tarannà seria el mateix Carlos Fabra, que fa anys que s’intenta demostrar judicialment els casos de corrupció i il·legals en els que s’ha vist involucrat. I durant els vuit anys del mandat d’Aznar a Madrid les connexions interessades eren flagrants.

Però la llei sempre va pel darrere de les evidències que es poden coure en uns despatxos, en veu baixa, i al marge de la legalitat. I només cal acceptar aquest doble joc perquè després tot funcioni a la perfecció, ja que els contactes són a tan alt nivell que estan preparats per complir els grans objectius. I  mentre tot això ha anat passat i no s’ha pogut demostrar cap evidència, el govern espanyol ha canviat de color polític i s’ha trencat l’eix Madrid-València. Tot i que res, en el fons, canviarà perquè el doble joc més enllà de la política sempre existirà.

PD: Un altre escàndol polític però aquest un altre final: el president del Parlament britànic, Michael Martin, dimiteix per les despesses dels parlamentaris. The Times parla d’un nou ordre. A Itàlia, Berlusconi tornarà a demostrar, tot i l’evidència, que té set vides polítiques.

PD2: La periodista nord-americana Anne Aghion ha presentat al Festival de Cannes My Neighbor My Killer, que tracta sobre la convivència a Ruanda.

Música / Join Me In Death # HIM