Ja fa temps que se’n parla hi ha molts moviments però, de moment, cap realitat concreta respecte les fusions entre caixes catalanes i espanyoles. Zapatero, sempre que s’ha reunit amb els dirigents de les grans caixes i bancs, ha obert la porta de les fusions, amb un clar protagonisme a Catalunya de “la Caixa”, que no estava massa disposada a acceptar aquest canvi de rol amb l’objectiu de fer més encara més viable la concentració final. S’especulava que les fusions serien al voltant de Setmana Santa o com a molt tard, abans de l’estiu. El mateix president Montilla ho va deixar entreveure ahir al Parlament, amb un missatge de calma previ per als estalvis dels ciutadans, i va donar força a la idea que “som cada vegada més conscients de la necessitat de guanyar dimensió per poder competir en el futur”. El repte, per tant, és  de ser més competitius en “aquest món global”.

Però ara arriba el camí d’espines i com s’assimila la concentració de caixes catalanes, amb el pes de “la Caixa” i com queda definida l’estructura de la xarxa i si això suposarà la pèrdua de llocs de treball en aquest mal cicle econòmic, que cada vegada té més aturats. La reestructuració no és fàcil i Montilla va definir el moment actual com de reflexió. Mentrestant, aquests dies es van tractant totes les possibilitats de les fusions en reunions constants en el departament d’economia d’una universitat de Barcelona. I suposo que en algunes conselleries, també, ja que és molt difícil que el govern se’n pugui mantenir al marge. En definitiva, tal com volia Zapatero.

Música / Je Reviens # Kaolin