Malament si toca vendre la “marca” de la importància que té Europa en el nostre dia a dia quan hi ha eleccions a la Unió Europea. La política i els partits, concretament, cada vegada tenen més dificultats per mobilitzar l’electorat i els comicis europeus en són l’exemple prinicipal per intentar generar convèncer els ciutadans, més enllà dels interessos partidistes. La veritat és que veient candidats com Alejo Vidal Quadras o el mateix Mayor Oreja ja veus quin significat pot arribar a tenir el moment actual, després de tants anys d’anhelar que la UE sigui un gran estament de referència. Si l’objectiu és que toca promoure modernitat i polítics de primer nivell, aquests no són precisament els millors referents.

Per sort, a Catalunya, els candidats tenen un altre perfil més esperançador: Maria Badia, Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva. I a més d’aquest escepticisme progressiu i la manca de lideratges polítics engrescadors a Brussel·les, la crisi econòmica tampoc convida a despertar els electors, que difícilment podran trobar un gran interès d’aquí al 7 de juny. Més enllà dels aparells polítics i els seus entorns, què o qui pot engrescat en aquestes eleccions? Si Brussel·les s’ha convertit en un lobby de la gestió, el poder i les influències difícilment pot arribar a mobilitzar els ciutadans a més de 1.300 quilòmetres de distància. Fins i tot, per molt bones campanyes i candidats i candidates que es puguin presentar. Com ja és habitual a Catalunya, l’alternativa és alertar que pot venir el dòberman amb l’opulència de la dreta espanyola.

Música / Sweet Thing # Van Morrison