Caixa Girona enceta una nova etapa amb l’arribada a la presidència de Manel Serra per agafar el relleu d’Arcadi Calzada. És un canvi polític-econòmic d’un dels actius que encara li quedaven a Convergència i que tant des del PSC i ERC ja tenien ganes que li arribés el seu final (ambdós partits governen la Diputació de Girona, entitat fundadora i que té el 25% de la caixa). Just amb el canvi del polític i assessor d’art garrotxí (ja té el destí que volia a la Fundació Príncep de Girona) s’encenta un cicle que ja no tindrà la bonança de l’anterior i ahir aquest sentiment ja es va respirar en l’ambient de l’assemblea general. No és temps per al dispendi de l’anterior president i aquesta sensació fa temps que s’anhela a la cúpula de l’entitat. I Serra,  economista de llarga trajectòria i home de conscens polític, ja n’és conscient.

És el moment de tocar altres peces musicals i no, precisament, com les del Festival Jardis de Cap Roig a l’estil Julio Iglesias sinó un altre tipus de sentiment més social, solidari i cooperatiu, en temps de crisi global i fusions de caixes inevitables perquè així ho volen els polítics que governen l’Estat espanyol. I Caixa Girona, és clar, té una essència política inevitable: per això, el president és Manel Serra. Però el futur s’hauria d’encarar amb la direcció d’una peça clau de l’entitat: el director general, Jordi Blanch, que fa temps que divisa una altra Caixa Girona.

Música / I’m Doing Fine Now  # The Pasadenas