Caixa Girona ha anunciat la fusió amb Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu i es consolida la unió de les caixes catalanes de l’àmbit més territorial. Quan va iniciar el procés de fusions ja es donava per fet l’acord entre les tres caixes de les diputacions amb Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Girona. Lògic. Però al final s’ha canviat d’estratègia perquè, també amb lògica, l’entitat gironina volia tenir més presència que no en la primera alternativa i al mateix temps mantenir la identitat. O sigui, veu i vot d’igual a igual en el consell d’administració resultant de la tercera caixa catalana i la vuitena espanyola, amb uns actius d’uns 35.000 milions d’euros.

Amb l’acord, les caixes catalanes s’uneixen i s’aprimaran en nombre d’oficines i personal. En el fons, es va redefinint un procés, tal com volia el govern de Rodríguez Zapatero, de menys caixes en el panorama espanyol i la visió de començar a comparar-se més al model dels grans països europeus, on el predomini és gairebé únicament dels bancs. I l’evidència també, que la crisi econòmica ha servit per redefinir un nou model financer en el qual, d’entrada, comença amb incertesa -especialment amb el desconcert dels treballadors- però que si es fan bé les coses tindrà un futur esperançador. De fet, com en qualsevol altre sector és temps de canvis, ja que aquests nou paradigma financer posa en evidència els errors de l’època de bonança i obliga a plantejar nous objectius. L’estratègia de la Unió de Caixes Catalanes tot just comença i es valorarà amb el temps, més enllà de les anunciades prejubilacions obligades i el tancament d’oficines.

Música / Big Girls Don’t Cry # Fergie