[Youtube]mMgjf9F9ixg[/Youtube]

L’exposició de Salgado al Congrés, durant una hora, va demostrar l’evidència del mal moment econòmic i, especialment, el de l’economia espanyola. És acceptable que Salgado intentés complir amb la difícil missió de fer creïbles un pressupostos per a un mal any com serà el 2010 però malgrat la seva experiència, l’oratòria no és el seu fort i, a més, va donar la sensació de no poder liderar aquest temporal. Això és el més preocupant, juntament amb l’augment progressiu de l’atur i l’aplicació de les mesures urgents. Salgado, a banda del desgast, deixada sola ahir per Zapatero davant del perill, no va aportar mesures que puguin ser les esperades per aprovar els pressupostos del 2010 amb un suport global. Rajoy se’n va beneficiar -lògic-, tot  i que l’actitud  del PP cau gairebé sempre pel seu propi pes per desconstructiva. Quan caldrien solucions i unitat, que és el que ara mateix volen els ciutadans.

Que l’executiu espanyol compti amb el suport dels bascos i canaris per aprovar els comptes no és una garantia en un moment tan delicat com aquest i quan el govern espanyol té tants focs oberts que dóna la sensació que en lloc d’intentar apagar-los fa el que pot per controlar-los i esperar que passi el temporal. L’allunyament amb els empresaris també n’és la màxima expressió i avui és el torn de la protesta dels autònoms, per mostrar el seu malestar, i ho serà el de la planta d’Opel a Figueruelas, on el comitè d’empresa ha amenaçat amb vaga i protestes.

Música / Maggie May # Rod Stewart & Ron Wood