Eleccions i doctrina 2.0. Dia 3

[youtube]SsV2O4fCgjk[/youtube]

A dues setmanes per al Dia D, tots els partits ja han fet el seu desplegament a la xarxa: webs, blocs i  perfils a les xarxes socials en el seu punt efervescent. Molt probablement no seran determinants per decidir la composició del Parlament, però sí que són l’evidència de la nova pugna electoral a l’àmbit mediàtic. El repte de voler dominar tan bé el canal de la modernitat -com en el seu moment van ser els diaris i després la ràdio i la televisió-, tant bé com va saber fer Obama fa just dos anys però a escala catalana. És on tu com a partit i com a polític et pots crear el teu perfil, encara que els candidats tenen assessors que els elaboren el missatge i gestionen la interacció amb els usuaris.

Tots els partits i candidats, amb representació o no al Parlament, competeixen per planificar la campanya electoral tecnològicament més avançada. És la cursa per a la innovació i la constatació que s’ha relativitzat la relació amb els mitjans tradicionals. La seva immediatesa i ús social han fet que les xarxes socials siguin també un camp de batalla per guanyar usuaris, que no votants. En tot cas, ningú vol donar avantatges als seus competidors i, fins i tot, tanta doctrina 2.0 pot arribar a saturar. I el 29-N a desanimar per l’evidència d’un ús tan oportunista i sense continuïtat.

Dia 3 de campanya: “Una campanya presidencial és un gran festival de narració em què la premsa és a la vegada l’actor, el cor i el públic” (Evan Cornog).