Avui és el dia. TV3 ofereix en directe ara l’únic debat a 6 dels candidats a la Generalitat, mentre que n’han quedat exclosos els líders de les noves formacions que no tenen representació al Parlament: Carretero, Laporta i Nebrera. L’esperat debat, encaixat en un guió perquè Cuní tingui un rol protagonista que tant li agrada, evidencia que la campanya fa massa mesos que dura. Denota, fins i tot, com un cansament dels protagonista en la seva pluja d’idees, propostes i tòpics de frases fetes. Com era d’esperar, els candidats trasnmeten una imatge d’estar molt estancats per por a perdre punts en intenció de vot a set dies de les eleccions. Demagògia, pracmatisme, electoralisme i rivalitats habituals en qüestions que centren la campanya: la identitat, la crisi  i el finançament. I un repte interessant: el de Puigcercós a Mas per convocar un referèndum d’independència si el govern espanyol rebutja el concert econòmic. Al final, com sempre, ens hem de sotmetre a la realitat: esclaus de les nostres paraules i un status quo forçat, enclat en el passat, per haver “mort” el Nou Estatut. I trobo a faltar l’esperit de la manifestació del 10-J, que va ser un gran i històric esperit després de la derrota.

Dia 10 de campanya: “La democràcia és el procés que garantitza que no siguem governats millor del que ens mereixem ” (George Bernard Shaw).