Els polítics comencen una nova vida després d’abandonar la política però en funció del seu poder, poden obtenir un retorn de luxe. Ja no només amb el sou que el toca percebre, perquè així ho ha estipulat la llei, sinó per les compensacions que els poden arribar a oferir a canvi d’haver estat durant uns mandats en el lloc oportú i en el moment adequat. I també, a canvi d’unes influències derivades del mateix poder. Per això, Aznar, que ja fa sis anys que no es el president del govern espanyol, encara fa política allunyat de la política i obté rèdits com aquest: serà assessor extern de la cúpula directiva d’Endesa i cobrarà entre 200.000 i 300.000 euros anuals. Un retorn per a privilegiats. Però per què? I per què sempre els mateixos? En el cas d’Aznar, durant el seu mandat, aquesta elèctrica va completar el seu procés de privatització. Ara ja és més lògic. I mentre l’expresident ha anat incrementant el seu poder en cercles financers de diverses temàtiques, Felipe González ha tingut el mateix rol encara que en cercles diferents per la connotació política. Però té bons retorns com aquest últim: fa unes setmanes va entrar com a assessor de Gas Natural. Mentre tot això va passat als grans lobbies de poder, la política local està desprotegida i la resta de mortals veuen com des de l’1 de gener se’ls han augmentat els recursos més elementals de la llar i se senten preocupats perquè la crisi no empitjori encara més.