Arxiu mensual: març de 2011

Els secrets de La Masia

Carles Folguera va fer una conferència ahir a Girona per valorar el moment actual de La Masia, que es troba en plena transformació i en l’època més brillant de la història del Barça. El director de la “fàbrica blaugrana” va analitzar la metodologia que s’aplica a La Masia per a la formació dels 60 joves que hi resideixen. I en aquesta mena de “mix entre Operació Triunfo i Gran Hermano“, Folguera va remarcar la importància de l’educació i la formació d’aquests joves, que hi resideixen perquè tenen la base per poder arribar a jugar algun dia amb el primer equip. Són els somnis que fabrica aquesta “empresa” que ara viu un moment d’esplendor mundial per la quantitat de jugadors del planter que són al primer equip: Messi, Iniesta, Xavi, Puyol, Valdés, Pedro, Sergio Busquets, Piqué… Però també al cos tècnic: Pep Guardiola, Vilanova, Altimira, Boada, Valentín, Julià, Torrent. Planchart… I a més, són un bons miralls. Elogis als futbolistes i a les persones, precisament, el que persegueix La Masia a base de camins que també són difícils però al mateix temps necessaris. I amb l’esperit de ser el màxim de professionals en els diferents àmbits.

I La Masia, que ara passarà d’un espai de 600 a 6.000 m2 -i de 60 a 83 esportistes-, s’ha convertit en un referent mundial forjat a base de premises clares, més enllà del futbol: inculcar una filosofia basada en l’esforç, equip, respecte, humilitat, valors, honestetat… Per això, Folguera va acabar apel·lant a tot allò que plasma el primer equip, que és l’excel·lència pel que fa els resultats però també admiració per com guanya. Especialment, respectant sempre els rivals. Per tant, més enllà dels grans titulars i el ressó mediàtic, els conceptes formatius de La Masia haurien de ser una referència per a qualsevol altre sector de la nostra societat. I posats a valorar aquest gran cicle, també cal reconèixer la tasca silenciosa i discreta de Folguera després de gairebé una dècada com a director del centre.

Phil Jackson: “Els bons equips acaben per ser grans equips quan els seus integrants confien prou els uns en els altres per renunciar al jo per al nosaltres”.

“Aicnàlubma” del mestre Puyal

Denses però brillants i que arriben en un moment de grans canvis comunicatius aquesta mena de memòries que Joaquim Maria Puyal, que les ha volgut publicar titulant-les Ambulància però a la inversa: “Aicnàlubma” (Columna Edicions).   Són un conjunt de reflexions en veu alta que radiografien el periodisme al nostre país i que m’agraden perquè tenen una visió transversal, gens corporatives en temps de grans grups mediàtics i ben afinades des de la visió nacionalista.

Puyal admet que no és un llibre comercial, que ha volgut publicar tots aquells apunts que, amb el pas dels anys, ha anat acumulant amb el seu pas per la televisió i la ràdio. Que són molts. És un referent i un històric de la professió que en els darrers anys s’ha abocat a les retransmissions del Barça, però tot i això evidencia que tenia ganes d’analitzar el periodisme més enllà del futbol i les classes universitàries. I d’acord que ja els té fets, ell mateix ho reconeix, i podia haver picat alt amb un “llibre Barça” sobre els presidents Laporta i Rosell o bé els “grans” Guardiola, Messi, Xavi, Puyol… i picar fort per Sant Jordi. Però volia parlar de la “cosa”. I amb dosis de valentia i sense lligams.

I la “cosa” està en transformació per la crisi i l’entrada d’internet. I Puyal no vol rendir comptes amb ningú, ni tampoc plasmar una visió negativista, encara que les “perles” hi són alhora de valorar el domini espanyolista, el control legislatiu, el poder dels grans mass media, la simbiosi poder-mitjans, la crisi del paper per ser rendible, unes televisions  comercials a qualsevol preu, els drets dels espectadors, els missatges, i els mitjans d’una “Catalunya que és una nació sense estat propi”. Gràcies mestre!

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchai: “Mentre no escrigui sobre el govern, la religió, la política, i altres institucions, sóc lliure d’escriure qualsevol cosa.”

Hibridació Costa Brava Pirineus amb Wikiloc

[Youtube]c5_XSOcgnmU[/Youtube]

Trobo molt interessant el repte d’hibridació que ha aconseguit el Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona amb l’empresa Wikiloc. La iniciativa de Rutes Wikiloc ajudarà a dinamitzar encara més el portal turístic -el 2010 va rebre 1.454.612 visites, un increment del 18,72% més respecte l’any anterior- i potenciarà els trajectes geoferenciats perquè els usuaris s’ho puguin descarregar al GPS, bé sigui muntanyisme, amb BTT… El proper pas segur que serà oferir el mateix servei amb una aplicació al mòbil. I l’aliança entre sector públic-emprenedoria pot donar un bon resultat, ja que l’empresa l’enginyer informàtic ganxó Jordi López Ramot, que és un referent mundial del sector, pot encetar un nou model de negoci. I rendibilitzar tot aquest gran esforç, amb molta visió inicial. Encara recordo quan fa dos mesos, l’emprenedor Xavier Verdaguer, després de visitar Wikiloc -amb seu al Parc de la UdG-, va exclamar quan va veure el potencial del portal: “Si l’haguessin creat a Silicon Valley ara serien un dels emprenedors de referència mundial.”

Poca broma amb el target de Wikiloc: 311.ooo rutes arreu del món, web amb divuit idiomes, 6 milions de pàgines vistes cada mes, uns 900.000 usuaris únics, 240 milions d’usuaris totals, un premi National Geographic i  El País Semanal va destacar López Ramot com un dels cent homes i dones iberoamericans que van destacar el 2009.

Tom Peters: “Quan el capital i la tecnologia són accesibles a tots per igual, el que marca al diferència és la qualitat del capital humà.”

 

 

Un any de la nevada i la “nevada 2.0”

Fa un any de la nevada. I un any de la “nevada 2.0”, que va provocar que Catalunya fos una esclat a les xarxes socials gràcies a la constant activitat dels usuaris que, malgrat la climatologia i la posterior apagada elèctrica, van disposar de connexions per exposar la situació que vivien. Va ser espectacular el seguiment de la nevada a través de la xarxa per l’oportunitat de seguir l’evolució dels efectes del temporal de neu. Era un constant degoteig d’informacions i imatges en blocs i xarxes socials com Twitter i Facebook que relataven les experiències. Així com els vídeos a YouTube, amb mòbils i càmeres. També servien de punts informatius per als mitjans, que no podien tenir la facilitar a tants punts i al mateix temps. Les emissores de ràdio eren allaus d’efervescències dels oïents, que també servien per contrarestar les veus oficialistes per minimitzar els efectes.

La nevada del 2010 segur que va ser la nevada de Catalunya més fotografiada de la història i gairebé tothom, amb un perfil actiu a internet, tenia coses a explicar i compartir. Un segle enrere haguessin estat àlbums personals i compartits entre famílies, veïns i amics. Ara, un segle més tard, ja ho són globals i amb gent desconeguda. Anècdotes, desperfectes, imatges divertides, les conseqüències… Un conjunt de missatges que permetien retratar el país gairebé a l’instant i “glocalment”.

I a títol personal, va ser una satisfacció que es convertís en una etiqueta de referència el concepte de “nevada 2.0” a Catalunya, tal com va destacar el portal 3cat24.

Jeff Bezos: “Un dia em va imaginar a mi mateix amb 80 anys passant balanç a la meva vida. Aleshores, em vaig adonar que no hem penediria d’haver renunciat als meus beneficis a Wall Strett, però si em doldria no haver participant de l’esclat d’Internet.”

iPad2: Esperit de progrés, superació i innovació

[Youtube]FrRhX3DfowU[/YouTube]

Mentre aquí continuem patint la manca de planificació del Ministre d’Indústria sobre les mesures que cal adoptar per reduir la despesa energètica i combatre la crisi, anit, a l’altre costat de l’oceà, Steve Jobs presentava l’ iPad2. Un dels grans personatges del segle XXI ha generat una sensació de marca sensacional, global i desitjada. I ho aconsegueix perquè ha creat una companyia que està abocada a l’excel·lència, la innovació i l’inconformisme, tot i que Apple és sinònim d’èxit i guanys. Va comercialitzar el Mac, els iPod, els telèfons tàctils i, ara, aposta per les “tablets” perquè siguin combinades amb el mòbil i els ordinadors. Només catorze mesos després del primer iPad, arriba la segona versió. Una evolució més que confirma les ànsies de reinventar-se i progressar. Amb el lema de “Think different” i el “There’s an app for that”.

Amb un càncer i un transplantament de fetge, Jobs va presentar a Califòrnia el nou aparell i ho va fer despertant, novament, una atenció a escala global: sense invertir en publicitat però planficant molt bé les pautes de llançament de cada producte.  Màrqueting zero en estat pur. I amb uns clients fidels que són dignes de sentir un esperit religiós per la marca i el concepte. Com sempre, fidel a la seva afirmació que ha donat la volta al món: “La innovació és el que distingeix un líder de la resta.”

Personalment, desitjo que Jobs superi la malaltia i puguir tornar a ser el referent d’Apple per continuar revolucionant el món amb els seus productes tan especials. Seria una llàstima que perdéssim tan aviat un personatge tan admirat per als qui pensem en l’esperit de superació i la innovació com a motor de canvi per combatre la crisi.

John Ford: “Si li hagués preguntat a la gent què voldrien, m’haurien dit que un cavall més ràpid.”