Arxiu de la categoria: Periodisme

“Aicnàlubma” del mestre Puyal

Denses però brillants i que arriben en un moment de grans canvis comunicatius aquesta mena de memòries que Joaquim Maria Puyal, que les ha volgut publicar titulant-les Ambulància però a la inversa: “Aicnàlubma” (Columna Edicions).   Són un conjunt de reflexions en veu alta que radiografien el periodisme al nostre país i que m’agraden perquè tenen una visió transversal, gens corporatives en temps de grans grups mediàtics i ben afinades des de la visió nacionalista.

Puyal admet que no és un llibre comercial, que ha volgut publicar tots aquells apunts que, amb el pas dels anys, ha anat acumulant amb el seu pas per la televisió i la ràdio. Que són molts. És un referent i un històric de la professió que en els darrers anys s’ha abocat a les retransmissions del Barça, però tot i això evidencia que tenia ganes d’analitzar el periodisme més enllà del futbol i les classes universitàries. I d’acord que ja els té fets, ell mateix ho reconeix, i podia haver picat alt amb un “llibre Barça” sobre els presidents Laporta i Rosell o bé els “grans” Guardiola, Messi, Xavi, Puyol… i picar fort per Sant Jordi. Però volia parlar de la “cosa”. I amb dosis de valentia i sense lligams.

I la “cosa” està en transformació per la crisi i l’entrada d’internet. I Puyal no vol rendir comptes amb ningú, ni tampoc plasmar una visió negativista, encara que les “perles” hi són alhora de valorar el domini espanyolista, el control legislatiu, el poder dels grans mass media, la simbiosi poder-mitjans, la crisi del paper per ser rendible, unes televisions  comercials a qualsevol preu, els drets dels espectadors, els missatges, i els mitjans d’una “Catalunya que és una nació sense estat propi”. Gràcies mestre!

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchai: “Mentre no escrigui sobre el govern, la religió, la política, i altres institucions, sóc lliure d’escriure qualsevol cosa.”

Consumits, fins i tot, des de sota terra

[Youtube]tFtxHFq9wi8[/Youtube]

Es pot dir que ja ha acabat com una mena de Gran Hermano real a escala global. I per sort, ha tingut un final feliç. Després de 69 dies per fi han començat a sortir els primers miners xilens de la mina San José i es posa fi també amb un reality show sense precedents. La transcendència dels fets ha posat en safata de plata el que molts directors i productors desitjarien per a les seves cadenes de televisió: una tancada d’un grup de persones en un reduït espai per retransmetre quines coses hi passen i puguin captar l’interès de l’audiència. Si hagués estat provocat, hagués estat un gran èxit. Segur. I no és d’estranyar que ara se’n faci una pel·lícula.

Encara que, probablement, d’aquí quinze dies ningú se’n recordi dels noms d’algun dels 33 miners, el seu cas ha servit perquè s’explotés informativament arreu del món a través de tota mena de detalls i imatges. La desgràcia funcionava a escala global en aquest temps de consum global i de rellevància notòria, fins i tot, encara que tot hagi passat tot a 700 metres sota terra. Un guió impensable! I és que les vivències d’Els 33 d’Atacama s’han produït en temps en els quals ja no ens cal la CNN, com passava fa pocs anys, sinó que amb una simple webcam o un mòbil podem obtenir la trascendència global que vol aquesta nova societat devoradora i que té el món a dos clics.

Música / Fot The First Time # The Script

La Fundació del Príncep i el parc de la UdG

Fundació

Ho avançava amb to distès aquest divendres a l’hora del cafè el mateix Arcadi Calzada: “la Fundació Príncep de Girona ha d’estar al Parc de la UdG“. Per acabar concloent que ja s’ha concretat el seu nou emplaçament, que serà ben aviat al parc, tal com feia mesos que s’apuntava. I ara se’n prepara una de grossa per a l’estiu a l’Auditori, amb els prínceps in situ i una primera jornada internacional relacionada amb el coneixement, les TIC i l’emprenedoria. Hi té molt a veure en la coordinació un emprenedor tan ben connectat com Alfons Cornella, d’Infonomia. Serà la primera gran posada en escena de la fundació després de la presentació i, molt probablement, serà un èxit, però és inevitable no voler veure tot el que suposa aquesta fundació i per quin servilisme s’ha creat. Però clar, si als pesos pesants de la societat gironina ja els agrada i interessa, doncs serà qüestió d’oblidar la nostra història i no pensar més enllà de tot el que significa la nostra identitat. Amb aquest projecte, la personalitat de la monarquia queda ben integrada en el nostre territori i al mateix temps ens obre al món, amb una vocació clara sobre quin és l’objectiu i quin missatge volem transmetre.  Un target excel·lent i ben pensat. Per tant, benvinguts prínceps!

Música / White Trash Beautiful # Everlast

José Tomás, Garzón i les consultes

La tercera onada de les Consultes sobre la independència han tornat a deixar el got mig ple: alguns celebren el 20% de participació -són molt bons resultats i per la satisfacció de la gran feina feta- i d’altres se’n alegren del que consideren un pobre registre -des de la distància i l’immobilisme-. Entre aquesta dicotomia s’han celebrat les consultes en ciutats tan importants com Girona, Olot, Manresa i Lleida i això és el més estimulant per als qui pensem que cal valorar aquesta iniciativa per l’esperança que ha generat. Al marge dels partits polítics, aquesta invitació que provoca l’activisme perquè la societat participi en una votació que, per molt que no sigui vinculant, és estimulant perquè dóna veu perquè es pugui representar les aspiracions del poble català. Lògicament, els qui pensem en les consultes com a bona referència és lògic que encara desitgem més i suposi un desànim el 14% de Lleida. Però s’ha fet feina i se’n farà més.

I mentre aquest matí, aquesta era la notícia del dia a Catalunya en dues emissores de ràdio d’àmbit espanyol han obert els informatius amb l’estat de salut del torero José Tomás i el nou enfrontament -un més- entre el PSOE i el PP sobre la polèmica que genera el jutge Garzón. I és clar, tot seguit, tocava “maltractar” les consultes a Catalunya i riure’s de les aspiracions dels independentistes amb un 20% de participació. Entre aquestes notícies tan representatives -amb l’afegit del silenci d’altres mitjans catalans-, em quedo amb el “ladran, luego cabalgamos” i amb l’esperit de veure el got i la botella per anar omplint. “Y desacomplejados amigo Sancho”.

Música / Anem # Roger Mas

Roses acull el primer seminari Propaganda

El Teatre de Roses acollirà el seminari PROPAGANDA, que es vol convertir en la trobada de referència a Catalunya sobre la comunicació institucional. Aquest projecte és idea del consultor figuerenc Pau Canaleta i se celebrarà els propers 7 i 8 de maig. Segons el mateix Canaleta, “Propaganda neix amb l’objectiu d’ajudar a tota aquella persona que tingui la responsabilitat de comunicar una institució -pública o privada- a veure noves maneres de millorar la comunicació de la institució”. En aquesta primera edició hi participaran ponents com Ignacio Ramonet, Xavier Oliver, Marçal Moliné, Jaume Duch, Antoni Gutiérrez-Rubí, Toni Puig, Daniel Ureña, Víctor Curto i Jordi Fortuny.

Un bon espai de trobada, que neixarà a l’Alt Empordà, i que intentarà aportar idees, reflexions i un nou diàleg sobre cap a on va la comunicació institucional i, sobretot, noves fórmules de comunicar una institució i de relacionar-se amb els ciutadans. En aquest procés, les noves tecnologies, les xarxes socials, les marques institucionals hi tenen molt a veure. Aquest projecte m’agrada perquè omple un buit que estava descobert a nivell català i també estatal, i està enfocat per a totes les persones que tenen la responsabilitat de comunicar en una institució així com professionals del món del periodisme, relacions públiques i publicistes.

Música / Temps o Rellotge #  Sanjosex

“The Times” marcarà la pauta

[Youtube]iaCA4HtAebA[/Youtube]

L’històric diari The Times acaba d’anunciar que a partir del juny cobrarà als lectors de la pàgina web per accedir a la seva informació i també la del dominical amb el The Sunday Times. Serà el primer rotatiu britànic en aplicar aquest cobrament i s’ha convertit en el centre de les mirades d’altres grans diaris que estudien dur a terme la mateixa iniciativa. El diari, que ara és propietat del magnat Rupert Murdoch, cobrarà una lliura (1,1 euros) al dia o dues lliures per setmana als internautes que vulguin consultar les seves versions electròniques. Per als subscriptors del diari en paper, les versions web seran gratuïtes, mentre que per als lectors que se subscriguin només tindran un primer període de prova de franc. Es confirma l’aposta que va anunciar Murdoch l’any passat i arriba “un moment decisiu per al periodisme”, segons ha destacat Rebekah Brooks, consellera delegada del grup News International. Una evolució que és “un pas crucial per convertir el negoci de les noticies en una proposta econòmicament interessant”.

Al Regne Unit, només el diari econòmic Financial Times cobra actualment parcialment pels seus continguts digitals, però els internautes registrats poden consultar gratuïtament 10 articles al mes. Falten només uns mesos per comprovar si l’estratègia del grup News Internationa és exitosa o si en lloc de fidelitzar als lectors provoca una emigració massiva cap a altres diaris digitals gratuïts. De moment, amb la caiguda de vendes per la crisi econòmica, les empreses periodístiques estan buscant nous models de negoci que els permeti guanyar diners a través de la xarxa. Amb tantes notícies a internet, la decisió de The Times de cobrar és vista per a la competència com una estratègia molt arricada. Però la idea d’aquest projecte l’ha resumit amb encert James Harding, editor del diari, que ha reconegut aquest problema. “Però és menys arriescat que simplement oferir el nostre periodisme gratuït”.

Música / Hey, Soul Sister # Train

PD: I mentre The Times anuncia que arriscarà a internet, el magnat rus i exagent de la KGB Alexander Lebedev acaba de comprar el mític The Independent per la simbòlica xifra d’una lliura.

No disparin a la pianista

Han estat injustes les crítiques que ha rebut Mònica Terribas per l’entrevista al president Montilla. Era d’esperar que la conversa entre la directora de TV3 i el líder català rebés més crítiques negatives que elogis pel context electoral en què es troba Catalunya però, principalment, pel control polític constant a què està sotmesa la televisió pública catalana. Continua sent un mal símptoma que TV3 no pugui estar per damunt de la reacció de l’audiència per poder oferir una entrevista d’aquest nivell, i ja és massa habitual haver de passar els filtres habituals i els mecanismes que fa massa anys ha de suportar. A més, amb valoracions molt injustes que han arribat, fins i tot, a desqualificar la persona i no la seva tasca com a presentadora i directora. I Terribas, de fet, va actuar com sempre en aquest tipus de registre. Ara bé, mentre s’ha esbombat l’estil de la “pianista” s’ha deixat de valorar què deia el president de la Generalitat. Que era el que realment importava i el motiu principal del programa especial.

Tants anys reivindicant una televisió pública independent i de qualitat, i sempre acabem per encallar-nos allà mateix i haver de suportar els obstacles que acaben per frustrar innecessàriament els dirigents de l’ens.  És l’evidència de la temptació que genera governar i tenir el poder del control informatiu, amb la por que els mitjans públics no actuïn al teu favor. Governi qui governi, TV3 i el seu director/a haurien de tenir molt més autocontrol i poder de decisió. Segur que encara tindríem millors professionals i hi guanyaríem els teleespectadors.

Música / Right To Be Wrong # Joss Stone

Final d’any de fusions de televisions

Escoltava aquest migdia parlar Jaume Roures a Punto Radio sobre la fusió entre La Sexta i Antena 3 i ha quedat un interrrogant obert i discutible. Roures, sempre clar, ha argumentat que el motiu principal de l’aliança és per poder oferir una oferta gratuïta de més qualitat «per les sinergies que es poden crear a través d’aquest nou procés». És evident. Com també ha anunciat que, amb la fusió, s’aconseguirà que la TDT de pagament també pugui ser de més qualitat i sigui més assequible. Previsible. I ha posat l’exemple de la reducció del preu que s’ha fet amb la compra de partits de futbol a través de Gol TV. I ha sentenciat sobre la seva estratègia que “no hi haurà pèrdues d’identitat perquè es potenciaran les dues cadenes”.

Però la concentració de La Sexta i Antena 3 i Telecinco i Cuatro, està al caure, també poden generar altres tipus de sinergies, com el mateix perill sobre el qual ha alertat el mateix Roures, que ha reconegut que «em farà gràcia llegir l’editorial d’El País el dia que, finalment, Telecinco arribi a un acord amb Cuatro». Té raó. Noves fusions, nous perills: més concentració de poder i més influències. Per això, ha anunciat la seva proclama, que s’ha convertit en un avís directe a la competència, especialment el seu gran competidor, el Grupo Prisa: «la nostra ètica periodística no passa per utilitzar els nostres mitjans per defensar els nostres propis mitjans».

Música / Getting Away With It # James

Les filles de Zapatero

Zapatero ha quedat descol·locat amb la publicació de les fotos de les seves filles amb el matrimoni Obama. Ho van aprofitar els mitjans que són afins al PP, com El Mundo i l’ABC per publicar-la, fins i tot, a les seves portades. Zapatero té dret a lamentar aquesta publicació i queixar-se de la filtració però ja té prou experiència com a mandatari per haver controlat fins on podia haver arribat aquesta foto, que ràpidament va ser divulgada per la Casa Blanca i alguns mitjans dels Estats Units. A l’Estat espanyol, l’agència EFE va estar a punt de publicar-la però La Moncloa ho va evitar. Ara, tot i desdibuixar la cara de les filles, s’ha creat un gran debat sobre la publicació de les imatges i el dret a la intimitat de les filles del president.

Més enllà de com  anaven vestides per a l’ocasió, s’ha generat un ampli dilema que contrasta amb les fortunes que mou la premsa partidista i la del cor i que, a causa del seu sensacionalisme, arriba a límits que abusen dels codis ètics. I, en el fons, Zapatero vol anar contracorrent en un país que viu del que genera i que, en els darrers dos anys, passa per un sotrac perquè no es compleix aquella premisa tan elemental de pa i circ. El pa (o sigui la crisi) cada vegada és més car i el circ, a l’Estat espanyol, està garantit amb personatges que es fan d’or explicant les seves misèries inventades o no. Amb la mateixa monarquia, que n’és el pal de paller.

Mentre això passava a Pittsburgh, el mateix dia La Vanguardia publicava a la portada la foto dels tres fills de Pep Guardiola celebrant el dia de la Mercè des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona. Res de ressò mediàtic per un instant que tampoc era necessari immortalitzar i menys en una primera plana.  La intimitat dels fills també queda igual de vulnerada. Què tenia a veure l’acte amb Guardiola i el Barça? Exemplifica també un altre contrast: el qui es pot sentir guanyador en un moment històric del Barça i del qui se sent contra les cordes perquè cada vegada cavalca més en solitari.

Música / Letting The Cables Sleep   # Bush