Arxiu de la categoria: Televisió

El dèficit de TV3 té un preu

Època de crisi, temps de menys ingressos, que comporten acomiadaments, rebaixes de sou, atur, ERO temporals i retallades. Mentre el sector privat fa ja uns anys que ha començat a fer els deures ara li toca al públic que, malgrat la lentitud, és vital. I autoaplicar-se un mateix la tisora quan els diners no són propis sempre té un grau de més de comoditat. Però la recessió obliga a adoptar mesures urgents en molts àmbits, alguns dels quals els ciutadans poden percebre com a més prescindibles. Per exemple, els mitjans de comunicació públics. La Corpo (CCMA) preveu tancar el 2011 amb unes pèrdues de més de 6 milions, segons acaba d’anunciar el director general, Ramon Mateu. I podrien ser molts més, uns 15 més, sinó ven les seus que té en propietat. Les preguntes, la Corpo ha de pagar aquest preu? S’ho pot permetre el país? Els ciutadans estarien a favor de la retallada? Catalunya ha de tenir una televisió líder al preu que sigui?

TV3, l’ens que mou gran part del pressupost, ja ha afrontat les retallades amb menys contractacions, rebaixa de sous i més contenció en la despesa. Amb l’agreujant, lògic i previsible, de la caiguda dels ingressos en publicitat. Arribats a aquest estadi, amb la retallada important en els pilars fonamentals de qualsevol societat, com són les Tres M (mestres, metges i mossos), la Corpo ha d’arribar anualment als molts més de 6 milions per tenir TV3 i Catalunya Ràdio líders d’audiència? És el preu que hem de pagar per tenir els mitjans públics que difonguin la identitat del país? (l’article de la Terribas) L’equilibri seria la funció que fa com a articuladora del territori, però fins a on es pot considerar necessari i sostenible. L’estructura actual està basada en un model de bonança i ara, malgrat les pressions, cal replantejar quin ha de ser el preu per preservar la qualitat en el context de realitats financeres. I dins el marc del conjunt de país, segons les nostres possibilitats, quin ha de ser el preu final de la seva funció, que tendirà cada vegada a ser més social que comercial.  

Federico Fellini: “La televisió és el mirall on es reflecteix la derrota de tot el nostre sistema cultural.”

Una estrella i vacances a casa nostra

[Youtube]Je2GLJ6ogmU[/Youtube]

Estrella Damm acaba de presentar el tercer anunci de la sèrie Mediterràniament. Diríem que és el que obre la temporada d’estiu de les campanyes publicitàries (creat per l’agència Villarrosàs) i aquest matí les xarxes socials ja n’anaven plenes. Opinions de tot tipus, encara que l’objectiu de l’empresa cervesera és el mateix: identificar la marca amb la Mediterrània com a essència dels nostres valors; una història en la qual tots ens hi podem identificar; un rodatge poc convencional i el descobriment d’una cançó-grup.

Aquesta vegada la filosofia és demostrar que es poden passar les vacances d’estiu a casa nostra, a la Costa Brava, en temps de crisi. D’acord que hi surt elBulli, però el missatge és el de treballar i no presentar un establiment on cal fer una gran inversió per gaudir-ne. A més, el mini relat és també en forma d’homenatge ara que ja és a punt de tancar i també als aprenents de joves cuines que s’han volgut formar a elBulli. I són temps de crisi i és lògic que els creatius els vulguin tenir en compte. Aquesta vegada, però, la cançó no està al nivell de les dues anteriors edicions. Al “I wish that I could see you soon”, de Herman Düne, li falta enganxar. 

I dilluns que ve s’estrena a la televisió en horari de màxima audiència però, avui, ja els usuaris de les xarxes socials se l’han fet seu.

Philip Kotler: “La millor publicitat és la que fan els clients satisfets.”

“Aicnàlubma” del mestre Puyal

Denses però brillants i que arriben en un moment de grans canvis comunicatius aquesta mena de memòries que Joaquim Maria Puyal, que les ha volgut publicar titulant-les Ambulància però a la inversa: “Aicnàlubma” (Columna Edicions).   Són un conjunt de reflexions en veu alta que radiografien el periodisme al nostre país i que m’agraden perquè tenen una visió transversal, gens corporatives en temps de grans grups mediàtics i ben afinades des de la visió nacionalista.

Puyal admet que no és un llibre comercial, que ha volgut publicar tots aquells apunts que, amb el pas dels anys, ha anat acumulant amb el seu pas per la televisió i la ràdio. Que són molts. És un referent i un històric de la professió que en els darrers anys s’ha abocat a les retransmissions del Barça, però tot i això evidencia que tenia ganes d’analitzar el periodisme més enllà del futbol i les classes universitàries. I d’acord que ja els té fets, ell mateix ho reconeix, i podia haver picat alt amb un “llibre Barça” sobre els presidents Laporta i Rosell o bé els “grans” Guardiola, Messi, Xavi, Puyol… i picar fort per Sant Jordi. Però volia parlar de la “cosa”. I amb dosis de valentia i sense lligams.

I la “cosa” està en transformació per la crisi i l’entrada d’internet. I Puyal no vol rendir comptes amb ningú, ni tampoc plasmar una visió negativista, encara que les “perles” hi són alhora de valorar el domini espanyolista, el control legislatiu, el poder dels grans mass media, la simbiosi poder-mitjans, la crisi del paper per ser rendible, unes televisions  comercials a qualsevol preu, els drets dels espectadors, els missatges, i els mitjans d’una “Catalunya que és una nació sense estat propi”. Gràcies mestre!

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchai: “Mentre no escrigui sobre el govern, la religió, la política, i altres institucions, sóc lliure d’escriure qualsevol cosa.”

El que tenim, que és molt i bo

[Youtube]NdypDmny50o[/Youtube]

Felicitats als creatius d’Estrella Damm, que presenten més que anuncis. Són espots en format de relat que uneixen país, territori, sentiments, esport (Barça), cultura, música (ara amb Els Amics de les Arts)… i al final, el plaer d’una cervessa. I sempre, amb èxit publicitari i superant la competència. Per això, i gràcies a internet, els espectadors se’l podem fer una mica seu. Com ara seria el cas. Perquè juguen amb els sentiments de país i la nostra identitat en clau positiva, i més en temps que no conviden a l’optimisme. Però volen la nostra excel·lència i la troben, malgrat els punts febles que també tenim com a societat. Però ens esperonen. En aquesta ocasió la combinació era una garantia: Barça i Els Amics. I després de la promoció de l’hivern, arribarà la de l’estiu, amb el Mediterrani com a protagonista del nou relat, que ja ha triomfat amb altres dues ocasions.

Joseph Pulitzer: “La publicitat és el factor i la força moral més gran de la nostra vida pública”

Un clúster a Girona per a la televisió en 3D

L’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona han acordat que el clúster TIC Media de Girona tingui un aspecte identitari i s’ha decidit que sigui la televisió en 3D. L’objectiu és situar el Parc de la UdG en l’àmbit del TIC Media i que sigui un referent en l’àmbit de la televisió del futur per oferir continguts en 3D. No és fàcil en aquest moments de  crisi intentar promoure grans projectes com aquest, però l’elecció de configurar un citilab a Girona pot ser una bona forma per convertir la ciutat en un punt més de referència al mapa de Catalunya. Hauria de ser un altre motor d’atracció del parc i de la ciutat per concentrar les empreses TIC de la demarcació i crear un pol d’atracció en el camp de la TV3D. D’entrada, el repte és donar l’oportunitat a les empreses perquè puguin invertir, crear xarxa i fer recerca en 3D, “quan encara hi ha molt a fer en aquest sentit”. Al final, és quan configures un clúster. L’edifici, a part d’integrar empreses, també vol ser un referent per oferir platós de televisió per enregistrar en 2D i 3D en directe. Però també fer realitzar-hi postproduccions audiovisuals i fomentar la realitat virtual per a sectors tan importants per al nostre territori com la medicina i el turisme.

La definició del centre ja està creada i tant Girona com Catalunya necessiten projectes motors com aquest i saber-los promoure i rendibilitzar-los. I seria important que sortissin bé per posicionar-nos en el mapa TIC amb bones esperances de futur i enxarxar territori, empreses, societat i tecnologia. Tant l’Ajuntament de Girona com el Parc de la UdG ja tenen referents com el Citilab de Cornellà i el Medialab la Salle. Per tant, tindrem un punt més de referència per promoure amb més força el nostre potencial en la nova societat tecnològica i digital. La competivitat hauria de ser una motivació.

Música / Time Is Tickung Out # The Cranberries

YouTube començarà amb els esports en directe

YouTube ha confirmat els pronòstics. Després de l’èxit de les primeres retransmissions musicals en directe amb els concerts d’U2 i Alicia Keys, que van ser gratuïtes i van tenir més de deu milions d’usuaris en línia, el canal de vídeos de referència a la xarxa acaba d’anunciar les primeres retransmissions esportives en directe: Google i Board of Control for Cricket in India han signat un acord per  retransmetre en directe 60 partits de criquet pertanyents a la Indian Premier League (IPL) a partir del març. És una primera prova pilot, centrada en el continent asiàtic, però que serà un bon indicador per valorar la imminent arribada de les retransmissions esportives en directe via canals d’internet. De moment, Google, que és el propietari de YouTube, està gestionant l’entrada d’un patrocinador que ho faci viable econòmicament i la inversió li puugi sortir a compte. La intenció de Google és trobar una marca internacional -escola global- i diferents patrocinadors locals -àmbit local-: glocalització un factor determinant a la xarxa. L’acord contempla que els ingressos publicitaris es compartirien entre YouTube i la IPL. Si l’experiència té resultat, especialment en mercats com els de l’Índia, Malàsia, Singapur, Hong Kong i, fins i tot, el Regne Unit… és probable que el proper pas de YouTube sigui el bàsquet, el futbol o el tennis, i després el mercat ja serà tan global, comercial i instantani com el que ja té la televisió.

Música / Bright Smile #  Josh Ritter

Final d’any de fusions de televisions

Escoltava aquest migdia parlar Jaume Roures a Punto Radio sobre la fusió entre La Sexta i Antena 3 i ha quedat un interrrogant obert i discutible. Roures, sempre clar, ha argumentat que el motiu principal de l’aliança és per poder oferir una oferta gratuïta de més qualitat «per les sinergies que es poden crear a través d’aquest nou procés». És evident. Com també ha anunciat que, amb la fusió, s’aconseguirà que la TDT de pagament també pugui ser de més qualitat i sigui més assequible. Previsible. I ha posat l’exemple de la reducció del preu que s’ha fet amb la compra de partits de futbol a través de Gol TV. I ha sentenciat sobre la seva estratègia que “no hi haurà pèrdues d’identitat perquè es potenciaran les dues cadenes”.

Però la concentració de La Sexta i Antena 3 i Telecinco i Cuatro, està al caure, també poden generar altres tipus de sinergies, com el mateix perill sobre el qual ha alertat el mateix Roures, que ha reconegut que «em farà gràcia llegir l’editorial d’El País el dia que, finalment, Telecinco arribi a un acord amb Cuatro». Té raó. Noves fusions, nous perills: més concentració de poder i més influències. Per això, ha anunciat la seva proclama, que s’ha convertit en un avís directe a la competència, especialment el seu gran competidor, el Grupo Prisa: «la nostra ètica periodística no passa per utilitzar els nostres mitjans per defensar els nostres propis mitjans».

Música / Getting Away With It # James

Freixenet: l’anunci de la crisi

[youtube]AkFMaZn2VJc[/youtube]

Freixenet repetirà el mateix anunci de l’any passat pels efectes de la crisi. Aquesta vegada no hi haurà un artista convidat de fama internacional i la solució serà repetir el mateix del 2008, que va fer l’equip  espanyol de natació sincronitzada fent de bombolles. Freixenet ha pres aquesta sorprenent decisió per primera vegada a la història i és l’evidència també per on retallen les empreses quan venen mal dades. L’anunci d’aquesta companyia de Sant Sadurní fa Nadal cada any i és un dels més esperats: com el de la loteria, Codorniu, els torrons… És una sorpresa aquest fet, però també és la demostració que ja fa massa temps que els pessimistes alerten sobre el pitjor d’aquesta crisi, que mentre els governs català i espanyol intenten camuflar-la el sector empresarial en reclama mesures amb urgència. I així estem des de fa més d’un any. L’anunci és, precisament, la sensació que res ha canviat i que, fins i tot, Freixenet no podrà fer el nou anunci fins el 2012. A més, té espots tan brillants que fins i tot podria fer un combinat d’altres anys per al Nadal del 2010, mentre la crisi ens continuarà passant factura.

Música / There For Here # Lloyd Cole