Després que la campanya catalana ja hagi demostrat fins a quins nivells pot arribar amb la presentació d’alguns vídeos, frases trabucaires i actes com el de la Carmen de Mairena a la Pompeu, arriba el moment de preguntar-se quins efectes poden tenir en els resultats del 28-N. I en aquesta balança negativa, també caldria afegir-hi els casos de corrupció al Palau de la Música i els urbanístics a l’àrea metropolitana de Barcelona, més la contundència de la crisi econòmica. Veure’m què passa i si augmenta la desafecció i el vot en blanc. Una baixa participació seria una frustració per als partits, però el vot en blanc seria el pitjor vot de càstig. I vistos els resultats de les últimes eleccions és fàcil imaginar què pot acabar passant. Les estadístiques de les darreres eleccions són prou clares: 31.417 en les del 1995 (0,97% del total); 28.968 en les del 1999 (0,92%) i 30.212 en les del 2003 (0,91%). De moment, una línia força lineal que no supera l’1%. Però el salt espectacular es va produir el 2006, amb un resultats prou contundents: els vots en blanc van arribar als 60.025, que suposen el 2%. Així és que està per veure si aquests 60.000 vots es mantenen estables o bé hi ha un canvi significatiu. En tot cas, també serà destacable veure en quin índex se situa la participació, que fa quatre anys va ser del 56,77%, amb l’entrada de nous lideratges com els de Laporta, Carretero i Nebrera.
Dia 8 de campanya: “Encara que narrar històries és una de les coses que més plaer ens causa, també és un assumpte molt seriós” (Jerome Bruner).
