Arxiu d'etiquetes: Mas

La frustració de sempre. Dia 12

Al final, ens hem quedat sense el debat a 2 entre Mas i Montilla a TV3. Ho ha impedit a última hora la Junta Electoral Central per un defecte en el procediment perquè s’havia de comunicar un debat electoral en un termini de 5 dies. Qüestió de les imperioses lleis que, en el fons, estan per aplicar-se. Per tant, ha denegat el debat, que hagués estat el primer televisat de la nostra història. Però el dictamen de la JEC també suposa un molt mal final a un mal inici. Una prova més de les fragilitats del nostre territori i també, dels nostres polítics. Una campanya que podríem dir que fa tants mesos que va començar es podia haver planificat molt millor en clau interna per acabar generat un debat a 2.  Aquesta estratègia ha estat massa poc cuinada i fa treure els colors als respectius estadistes  perquè no coneixen la llei electoral.

Així és que última hora, amb presses i de manera improvisada, encara s’ha gestionat pitjor.  Un desgast més com ambició de país. Ara bé, aquest nou foc mediàtc que s’ha originat no pot amagar altres “alarmes” que pateix la nostra societat, com ara la crisi econòmica i la desafecció política. Dues grans raons de pes i que marcaran la jornada de diumenge. Un exemple: una diputada plorava ahir a la tarda en veure que no hi havia pràcticament assistents al míting, quan aquell indret sempre era un feu que responia en escreix. Causa, efecte.

Dia 12 de campanya: “La vida es contreu o s’expandeix en proporció al teu propi valor” (Anaïs Nin)

Mas-Montilla cara a cara. Dia 11

Mas va jugar ahir amb blanques i va guanyar la partida d’escacs a TV3. Era el més previsible i, per tant, es van confirmar els pronòstics; tot i que recentment Rubalcaba va vèncer De la Vega jugant amb negres en l’ultima remodelació del govern espanyol. Però tornant a casa nostra, anit també va néixer un cara a cara entre Mas i Montilla que, de manera tan improvisada, posa en evidència la manca de qualitat del nostre sistema polític. Amb tant temps per planificar-ho que, al final, va haver de ser l’atreviment del líder de CiU que forcés la situació a contrarellotge. I aquest matí s’ha tornat a polemitzar sobre el format del debat a 2. Montilla, vist el desencís del primer debat, ja poc més té a perdre. Arrisca més Mas i Montilla “només” té l’oportunitat de reaccionar.

Quan en la cultura nord-americana els cara a cara televisius en horari de màxima audiència formen part ja de l’essència de les campanyes electorals, aquí tot just ens estrenem per primera vegada en 30 anys de democràcia (aquest 23 de novembre de 2010 passarà a la història). Massa por al fracàs, a la derrota, quan hauria de ser una posada en escena més de les campanyes, sobretot, en una televisió pública. Debats a 6 a 9 o a 3, tot i la lògica reacció adversa de les formacions que en queden excloses. L’audiència està gairebé assegurada i, en el fons, és el moment de més valentia dels aspirants a la presidència. No hi ha xarxa quan s’està en directe i per molts que els assessors i els spin doctor vulguin influir en el missatge del seu líder, és el candidat qui està sol davant les càmeres. Demà es juga una nova partida. Mas torna a jugar amb blanques: ho té tot a favor, però tot i la seva progressió política, dos pactes de les esquerres li han impedit governar tot i ser el més votat. Per fi -cal celebrar-ho!- un primer cara a cara televisat en la història de la política catalana, malgrat encara no s’aprofiti l’esperit 2.0 dels nous temps.

Dia 11 de campanya: “Quan es perd la popularitat, un es converteix en un autèntic líder” (Konrad Adenauer)

Maragall anuncia el seu canvi

Maragall ha fet públic el pas que feia temps que era un rumor a sotto voce: apostar per Mas com a president de la Generalitat (encara que al seu web només ho deixa entreveure). Després del trencament amb el PSC de Montilla, amb posada en escena inclosa, ha arribat el moment d’anunciar el canvi a les portes les eleccions del 28-N. Maragall ha esperat el seu moment per fer públic el  vot de càstig al partit que va liderar i que ara és en mans de la cúpula anomenada del “Bajo”. Serà interpretat pels socialistes com un acte de traició més, el desenllaç final de la tragicomèdia, mentre que Convergència torna a marcar la pauta electoral després de la preocupant sortida de to de Tremosa contra el President. Veure’m quin rèdit aporta a Mas aquest pas de Maragall però per a mi encara serà molt més lloable quan s’acusi de senil l’expresident de Generalitat. Pot ser interpretat com una Maragallada més, d’acord, però és una evidència més que les peces de la quota catalanista van saltant del taulell de Montilla. I també cal veure què passa amb el seu germà Ernest d’ara en endavant i quin sentit té Ciutadans pel Canvi en les properes eleccions. En tot cas, especular amb l’alzheimer de Maragall és maquiavèlic, un desprestigi fins i tot per a Catalunya i és pervers, tan pervers com pot arribar a ser la política quan veu que perd i només pot utilitzar la paraula.

Música / Need You Now # Lady Antebellum