Verba docent

Aquesta havia de ser l’entrada d’ahir d’aquest bloc, però la febre i els antibiòtic em van impedir de fer-ho. Avui tampoc no estic gaire fi, però endavant les atxes!

Que t’hi jugues que…

– l’escola i l’esport de base (els únics llocs a on s’aconsegueix de veritat una mica d’integració en aquest país) faran que la següent generació sigui plenament competent en català?

– gràcies a això, per més atacs que rebi la llengua, tindrem una bona base per tornar-la al nivell que li pertoca?

– aviat deixarem de fer esforços aïllats i segmentats (10mil, etiquetatge, cinema, seleccions, plataformes soberanistes, etc) i es produïrà un fet aglutinador que unirà aquestes empentes individuals darrere un únic objectiu que inclou la solució a tots els altres problemes? Fins ara hem fet com a l’Estaca d’en Llach: tu l’estires per aquí i jo l’estiro per allà… I al final ens fem contrapès i l’estaca ni es mou. Què t’hi jugues que si tots estirem en la mateixa direcció, adéu estaca?.

– tard o d’hora aprendrem a sumar: Dèficit fiscal 18.000M (ull! aquest és el dèficit reconegut i no inclou l’efecte capitalitat de Madrid) + Despeses militars imputables a Catalunya per població: 4.000M + Despeses vàries (Institut Cervantes, Monarquia, ICEX, burocràcia estatal madrilenya i un llarg etcètera) 1.000M = 23.000 milions d’euros anyals? Això són escoles, hospitals, peatges, TGVs, ambaixades per a en Carod, i un altre llarg etcètera. Si cada català (nens, adults i ancians) fés la declaració de la renda, ens tornarien a cadascú 3.200 euros addicionals CADA ANY. És el millor argument independentista: T’imagines que cada any Hisenda tornés 3.200 a cadascú, a tu, la teva dona, els teus fills, els teus pares i els teus sogres? Encara et queden ganes de ser espanyol?

– entendrem d’una punyetera vegada que tot i tenir Teatres Nacionals, Museus Nacionals, Premis Nacionals, Parcs Nacionals i dir Nacional cada tres mots que pronunciem, si no tens un Estat, a nivell intern i extern no ets ningú?

– els catalans veurem amb claredat que no té cap sentit pertànyer a un gran Estat-nació, quan la política monetària no és a les seves mans, quan la defensa ho serà cada cop menys i quan el mercat interior ja és tot el continent?

– descobrirem que els millors preparats per al segle XXI són els estats petits de menys de 10 milions d’habitants?

– El soberanisme deixarà de ser una qüestió purament identitària per a convertir-se en un tema eminentment econòmic?

– les bufetades que rebrem aviat obriran molts ulls?

– hi ha uns quant Estats que no diran ni piu abans, però que quan arribarà el moment sí que donaran la talla?