Verba docent

Portem mesos amb el tema de la Llei de Consultes. Comissions d’experts, propostes molt elaborades com la del Cercle Sobiranista d’en Lopez Tena, negociacions parlamentàries, mesos i mesos de treballs, discussions i projectes, tot vigilant d’evitar qualsevol serrell que pugui ser inconstitucional. Ahir mateix el Conseller Ausàs detallava amb solemnitat el quèquicom de la futura llei, que ens permetrà als ciutadans i als grups parlamentaris convocar consultes populars i referèndums.

Una altra mostra de com ens agrada perdre el temps muntant línies Maginot. Aprovarem la llei, recollirem milers de signatures, viurem intenses negociacions parlamentaries per aprovar la convocatòria a referèndum, ens il·lusionarem… per anar a Madrid a demanar permís i tornar amb la cua entre cames. Els referèndums hauràn de ser aprovats per Madrid. Quina possibilitat hi ha que ens deixin fer un referèndum sobre el dret a decidir el nostre futur? Pregunteu a l’Ibarretxe.

Esforços malaguanyats. Tenim un parlament que representa directament la sobirania popular de Catalunya. Representa la voluntat dels catalans. Una declaració formal d’independència tindria plena validesa en termes de Dret Internacional. Referèndum? Qui necessita un referèndum, quan tenim un cos parlamentari amb representativitat plena?