El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/germacapdevila
Articles
Comentaris

Cada vegada que arriba la Setmana Santa no puc evitar recordar el “Rising” irland√®s. L’aixecament de 1916 aplastat pels anglesos sense pietat. Un intent d’assolir la independ√®ncia que tot i no reeixir, va establir les bases que van permetre la llibertat d’Irlanda pocs anys despr√©s. Ja ho va dir¬†John Mahaffy, un professor del Trinity College durant el segle XIX: “en Irlanda l’inevitable no passa mai, per√≤ l’inesperat passa sovint”.

Ahir el viceprimer ministre d’Irlanda del Nord,¬†Martin McGuinness, va predir que la reunificaci√≥ de les dues parts de l’illa es produir√† el 2014 (Sr. Carod, prengui nota). Aquest McGuinness √©s l’equivalent irland√®s de Arnaldo Otegui. Alg√ļ es pot imaginar un dirigent de Batasuna al govern basc, sota els auspicis de la corona espanyola?

M√©s enll√† de les declaracions de McGuinness, la not√≠cia de veritat ha estat que per primera vegada el setmanari An Phoblacht, la veu del republicanisme nord-irland√®s, no publica la tradicional proclama de Pasqua de l’IRA. Una bona not√≠cia que consolida una mica m√©s el proc√©s de pau a Irlanda del Nord, m√©s enll√† dels darrers episodis a√Įllats de viol√®ncia.

Sempre he admirat profundament la revolta irlandesa de 1916. Una revoluci√≥ planificada i duta a terme per poetes, quina maravella! Una colla de patriotes esbojarrats que van emprendre una quimera, sense saber que amb les seves accions despertarien en els anys seg√ľents les conci√®ncies de tot un pa√≠s. La reacci√≥ anglesa va ser brutal, amb execuci√≥ dels poetes que van liderar la revolta inclosa. Com va escriure el gran¬†Ulick O’Connor: “Quan un gran poder √©s amena√ßat, les seves reaccions vers un poble petit s√≥n dictades m√©s pel pragmatisme que per la Just√≠cia”. El mateix Lenin va declarar: “Els nobles senyors anglesos es van carregar les constitucions i les lleis brit√†niques i van donar una excel¬∑lent lli√ß√≥ de lluita de classes”.

S√≥n molts els l√≠ders i precursors d’aquella revolta que mereixen ser esmentats. Nom√©s recordarem alguns mitjan√ßant les seves paraules:

Charles Stuart Parnell: Ning√ļ no t√© dret a fixar els l√≠mits d’una naci√≥. Ning√ļ no t√© dret a dir a un poble “fins aqu√≠ pots arribar”.

Tom Kettle: L’autogovern √©s l’art de portar correctament els teus propis negocis. L’unionisme √©s l’art de portar malament els negocis d’un altre.

James Connolly, adaptant els mots de Camille Desmoulins: Els grans semblen grans perquè nosaltres estem de genolls.

Padraic Pearse: Es pensen que han comprat la meitat de nosaltres i que han intimidat l’altra meitat. Es pensen que ho tenen tot controlat, que ho tenen tot previst, qu√® tontos, qu√® tontos, qu√® tontos!

Roger Casement: Un home pot lluitar contra un pa√≠s i les seves pol√≠tiques, i tanmateix no odiar pas cap individu d’aquell pa√≠s.

Cada Setmana Santa em reneix l’admiraci√≥ per l’Aixecament irland√®s de 1916. Torno a llegir i rellegir els llibres que en parlen i no puc evitar la comparaci√≥ amb Catalunya. Feu la prova i torneu a llegir les frases dels herois irlandesos aplicades a Catalunya.

Per acabar, un fragment del poema Easter 1916 que W.B. Yeats va escriure després de la revolta de 1916 (la versió completa és brutal, immensa, demolidora). El transcric en anglès perquè no tinc pas els pebrots (ni els coneixements) per a traduir-lo sense afectar la potència insuperable que emana de cada vers:

I write it down in verse
MacDonagh and MacBride
And Connolly and Pearse
Now and in time to be,
Wherever green is worn
Are changed, changed utterly:
A terrible beauty is born.