Verba docent

L’article que el lider republicà dissident Joan Carretero publicà dissabte a l’Avui va esguerrar la calma imposada per l’acord Puigcercós-Carod. Fa una anàlisi molt clara de la situació actual i proposa un camí per trobar una sortida.

L’he rellegit tres vegades, l’article, i no he pogut trobar el que gairebé tots els mitjans (El Punt inclòs) destaquen com a idea central: l’escissió d’ERC i la creació d’un nou partit polític independentista. Em sorprén que practicament tots els mitjans posin l’èmfasi en quelcom que en Carretero no hi diu.

Només puc trobar dues alternatives per explicar-ho: 1. Els periodistes ham parlat amb en Carretero o el seu entorn i han sabut que Reagrupament.cat vol crear un nou partit. 2. Hi ha interès en que s’instal·li una idea de trencament en ERC i de traïció per part de Carretero i la seva gent.

No sóc amic de les teories de la conspiració, però em decanto per la segona opció, perquè cap mitjà no esmenta cap declaració que avali la primera. És curiós què només hagi trobar la notícia correcta a Vilaweb i a la Vanguardia. Però és més curiós que l’article publicat a La Vanguardia en paper (veure foto) hagi estat eliminat de la seva web i reemplaçat per un altre amb el mateix contingut de la resta de mitjans.

En Joan Carretero és potser l’únic líder polític que pot posar en perill la casta política catalana, i això segurament fa por. Posa nerviosos els de dins i els de fora. Dins ERC, unes primàries entre els tàndems Puigcercós-Carod i Carretero-Bertran, després dels previsibles fracassos de la sentència de l’Estatut i el finançament, seria d’un resultat com a mínim incert, i posaria en perill l’hegemonia sorgida de l’esmentat acord entre Puigcercós i Carod. S’entén, doncs, que els dirigents d’ERC tinguin molt d’interès en promoure la marxa dels dissidents.

Alhora, des de CiU i el PSC, és clar que qualsevol possibilitat de afebliment i fragmentació de qui disputa els seus espais electorals, és sempre una bona notícia.

En Carretero ha esbossat un programa i ha fet una crida a “presentar una candidatura d’ampli espectre”, no pas a crear un nou partit. El recorregut és clar: 1. Guanyar les primàries dins ERC, 2. Liderar una candidatura transversal que pugui aconseguir una majoria parlamentària, 3. Declarar unilateralment la independència (El “corresponent referèndum de ratificació” que esmenta Carretero és sobrer i redundant, si la ciutadania vota una candidatura que presenta com a eix del seu programa la proclamació de la independència).

Tot plegat és tan clar, i és tan a prop, que fa por a molta gent.