Verba docent

La religió ha perdut el protagonisme que havia tingut a les societats occidentals des de sempre. Les conviccions religioses són els millor mecanisme de selecció natural, en el sentit darwinià més estricte. Les persones que creuen en una Força superior i en una recompensa post-mortem estan millor preparades per lluitar per la supervivència que aquelles que sabem que els humans no som molt diferents del salmó: després d’una infantesa de felicitat en mar obert, ens passem la vida adulta nedant a contracorrent riu amunt, esquivant els óssos que ens volem devorar (estudiem, treballem, paguem una hipoteca, ens concentrem en acumular béns i diners), per arribar al naixement del riu i, senzillament, morir.

Això no vol dir, però, que les persones hagin deixat de creure. Fins i tot quan les religions tradicionals no donen la talla, n’apareixen de noves. Quan la revista britànica Jane’s Police Review va demanar a la Strathclyde Police (el cos policial més gran d’Escòcia) informació estadística sobre els seus integrants per a l’elaboració d’un article, els redactors van trobar amb gran sorpresa que 10 membres del cos havian declarat pertànyer a la religió… Jedi.

De moment, la Strathclyde Police és l’ùnica força policial de la Gran Bretanya que ha reconegut oficialment que compta amb oficials Jedi, però tot i que l’Oficina d’Estadístiques Nacionals britànica els agrupa dins l’epígraf “ateus” (que el Mestre Yoda els perdoni), segons el cens de 2001, 390.000 persones a Anglaterra i Gal·les van respondre que la seva religió era la Jedi. A Escòcia n’hi ha 14.000 més. L’any passat, els germans Barney i Daniel Jones van fundar l’Esglèsia Britànica del Jedi, que brinda sermons, entrenament amb sabres de llum i tècniques de meditació.

Reconec que sembla increïble, però tot és veritat. Els creients estan més motivats per sobreviure en aquest món, i és per això que sempre n’hi haurà més que no pas no-creients. És que la selecció natural de Darwin és implacable.