Verba docent

Fa uns dies Catalonia Today va organitzar un debat a Figueres, anomenat Discussing Catalonia, on un bon grapat de residents estrangers van polemitzar amb Matthew Tree, Ryan Chandler i Gary Gibson sobre la relació Catalunya-Espanya i sobre el futur del nostre país.
Va ser quelcom enriquidor, amb aportacions interessants dels conferenciants i de l’auditori. Una de les intervencions dels assitents em va cridar especialment l’atenció. Un anglès resident a Catalunya va voler destacar especialment la contribució que l’esport català fa l’ampliació del coneixement i la difusió del fet català arreu del món. A banda del Barça, va esmentar els Dragons Catalans de Perpinyà. Gràcies a l’equip nord-català de rugbi XIII, moltíssims anglesos han descobert que hi ha quelcom que es diu Catalunya, que hi ha persones que són catalans. El gentilici “Catalans” s’escriu dia si, dia també, a les planes esportives dels mitjans anglesos i Catalunya i els catalans ja són moneda corrent entre els seguidors anglesos d’aquest esport.
Avui els Dragons han guanyar a Anglaterra el Huddersfield i han accedit a les semifinals de la Super League anglesa de rugbi XIII, la màxima competició europea per equips. Els catalans són l’únic equip no britànic del campionat.
Aquest cap de setmana, el nom de Catalunya i els catalans tornaran a omplir planes de diaris i minuts de televisió i ràdio. Com quan fa un parell d’anys van arribar a la final de la Challenge Cup i la banda de la reina va tocar Els Segadors a Wembley. Al sud dels Pirineus els ignorem, però la feina que estan fent per Catalunya és impagable.