Què t’hi jugues? (versió positiva)
12 març 2009 per Germà Capdevila
Aquesta havia de ser l’entrada d’ahir d’aquest bloc, però la febre i els antibiòtic em van impedir de fer-ho. Avui tampoc no estic gaire fi, però endavant les atxes!
Que t’hi jugues que…
– l’escola i l’esport de base (els únics llocs a on s’aconsegueix de veritat una mica d’integració en aquest paÃs) faran que la següent generació sigui plenament competent en català ?
– grà cies a això, per més atacs que rebi la llengua, tindrem una bona base per tornar-la al nivell que li pertoca?
– aviat deixarem de fer esforços aïllats i segmentats (10mil, etiquetatge, cinema, seleccions, plataformes soberanistes, etc) i es produïrà un fet aglutinador que unirà aquestes empentes individuals darrere un únic objectiu que inclou la solució a tots els altres problemes? Fins ara hem fet com a l’Estaca d’en Llach: tu l’estires per aquà i jo l’estiro per allà … I al final ens fem contrapès i l’estaca ni es mou. Què t’hi jugues que si tots estirem en la mateixa direcció, adéu estaca?.
– tard o d’hora aprendrem a sumar: Dèficit fiscal 18.000M (ull! aquest és el dèficit reconegut i no inclou l’efecte capitalitat de Madrid) + Despeses militars imputables a Catalunya per població: 4.000M + Despeses và ries (Institut Cervantes, Monarquia, ICEX, burocrà cia estatal madrilenya i un llarg etcètera) 1.000M = 23.000 milions d’euros anyals? Això són escoles, hospitals, peatges, TGVs, ambaixades per a en Carod, i un altre llarg etcètera. Si cada català (nens, adults i ancians) fés la declaració de la renda, ens tornarien a cadascú 3.200 euros addicionals CADA ANY. És el millor argument independentista: T’imagines que cada any Hisenda tornés 3.200 a cadascú, a tu, la teva dona, els teus fills, els teus pares i els teus sogres? Encara et queden ganes de ser espanyol?
– entendrem d’una punyetera vegada que tot i tenir Teatres Nacionals, Museus Nacionals, Premis Nacionals, Parcs Nacionals i dir Nacional cada tres mots que pronunciem, si no tens un Estat, a nivell intern i extern no ets ningú?
– els catalans veurem amb claredat que no té cap sentit pertà nyer a un gran Estat-nació, quan la polÃtica monetà ria no és a les seves mans, quan la defensa ho serà cada cop menys i quan el mercat interior ja és tot el continent?
– descobrirem que els millors preparats per al segle XXI són els estats petits de menys de 10 milions d’habitants?
– El soberanisme deixarà de ser una qüestió purament identità ria per a convertir-se en un tema eminentment econòmic?
– les bufetades que rebrem aviat obriran molts ulls?
– hi ha uns quant Estats que no diran ni piu abans, però que quan arribarà el moment sà que donaran la talla?
– la propera dècada veurà el naixement de com a mÃnim tres nous estats a Europa?
—-
Espai de publicitat subliminal: Penso tancar els comptes de Caixa Girona (els de la Caixa ja els vaig tancar fa temps). Hi ha unes quantes caixes catalanes amb una bona implantació a les Comarques Gironines. De totes maneres, no cal perdre-hi ni un minut més del compte, ni preocupar-nos-en gaire. És quelcom de normal al llarg de la història. Durant les guerres colonials brità niques, franceses o portugueses, els que lliutà ven no eren pas només brità nics, franceses o portugueses: les forces de xoc eren els cipais, nadius al servei del poder imperial.
