Arxiu de la categoria: Competències

De pantalles en xarxa i les dimensions de la lectura

Publicat el per

Tradicionalment la lectura ha esdevingut la via d’ accés al coneixement. Avui més que mai, la necessitat d’ accedir a una informacío que creix de manera exponencial  esdevé prioritària no només en l’ àmbit més acadèmic sinó també per al desenvolupament personal i professional de les persones. La lectura en pantalla i ’ estructura no lineal de l’ hipertext permeten diferents possibilitats d’ interpretació i la integració de formats visuals com les imatges i vídeo modifiquen sens dubte  els paràmetres d’ accés i comprensió als que estàvem acostumats i qüestionen -alhora- els hàbits lectors. La multiplicitat de llenguatges, codis i suports (telèfons mòbils, tauletes, lectors electrònics, consoles…) confegeixen a la lectura una nova dimensió i es requereix dels lectors i lectores digitals destreses i habilitats d’ alfabetització multimodal que els permetin entendre i també crear contingut en aquest context.

Els resultats de les proves PISA de 2009 publicats fa ben poc -i on per primera vegada s’ incorporava un apartat dedicat a avaluar la competència lectora digital dels alumnes –Students On Line Digital Technologies and Performance– suggereixen -entre moltes altres conclusions, que la quantitat i diversitat dels materials de lectura és més important que la qualitat en alguns casos, sempre parlant de lectura digital,  i que “tot i que els estudiants que llegeixen ficció tenen més probabilitats d’assolir puntuacions altes, són els estudiants que llegeixen gran varietat de materials els que aconsegueixen fer-ho realment bé”.

Bob Stein, co-director de l’  Institute for the Future of the Book, institució que investiga l’ evolució del discurs intel·lectual de les pàgines impreses a les pantalles en xarxa, afirma que cal entendre la lectura de manera diferent. Segons ell,  les claus per entendre-la des d’una nova perspectiva rauen en dos conceptes bàsics: la  col·laboració i la socialització de la lectura.  En aquest sentit, el Media Lab del MIT defineix  la col.laboració com una de les alfabetitzacions clau del segle 21, i en el llibre, Where Good Ideas Come From Stephen Johnson argumenta -pel que fa als processos participatius- que les idees són sempre millors quan es veuen exposades a influències externes i per tant a crítiques per part d’ altres.

En plena temporada estival, doncs, recomanar tot tipus de lectura  i també compartir amb altres allò que llegim ja sigui a través de xarxes socials especialitzades com Shelfari o Booklikes, i en tot tipus de format i llenguatges: en paper o pantalla, en llibreta o blog, des d’un mòbil o una càmera…  Donem cabuda  a aquestes altres maneres de llegir i d’ expressar-nos, de ben segur ens enriquiran força i ens faran créixer tant professionalment com personal. Bona lectura!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/brucemckay

De l’ educació i les habilitats per a la vida

Publicat el per

Avui han començat a la Facultat de Ciències de l’ Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili les VIes Jornades d’ Educació. Aquestes jornades fa més de trenta anys que es celebren i són organitzades gairebé íntegrament pels estudiants de Magisteri, Pedagogia i Educació Social, els quals són acompanyats en el procés per professorat del Departament de Pedagogia. El lema d’ aquest any ha estat: Educació: habilitats per a la vida.

El concepte d’habilitats per a la vida -o life skills- va sorgir fa algunes dècades, associat només a l’assoliment de certes conductes, en general relacionades amb la salut. Així, la OMS va definir les habilitats per a la vida com “aquelles  capacitats per adoptar un comportament positiu que permeti als individus abordar amb eficàcia les exigències i els reptes de la vida quotidiana. Es tracta d’habilitats personals, interpersonals, cognitives i físiques que ajuden a les persones a controlar i dirigir les seves vides, desenvolupant la capacitat de viure amb el seu entorn i aconseguint que aquest canviï.” Actualment, el concepte s’ha ampliat i fa referència a aquelles capacitats (alguns en diuen també competències) -coneixements, habilitats, valors, actituds- per enfrontar amb èxit els desafiaments diaris de la vida, també per continuar aprenent i per projectar un futur millor.

La UNESCO en el seu informe Qualitat de l’ Educació, Habilitats per a la Vida i Educació per al Desenvolupament Sostenible, de 2005  determinava que les habilitats per a la vida són rellevants i necessàries en el currículum de l’educació contemporània i un dret de totes les persones. Així, un tipus d’ enfocament educatiu centrat en el desenvolupament de destreses i competències psicosocials, resulta adequat i necessari en l’educació formal del nostre temps i aporta qualitat a la mateixa. El desenvolupament d’aquestes  habilitats  implica millorar i diversificar els programes educatius i les pràctiques pedagògiques, de manera que atenguin a l’adquisició gradual de habilitats  de diferent nivell i que considerin especialment als grups exclosos i vulnerables.

En una societat líquida i canviant com la que vivim, esdevé del tot necessari comptar  amb recursos i adquirir estratègies per a poder fer front a una tipologia de situacions que potser encara desconeixem i per a les que de ben segur no estem preparats. Adquirir habilitats com l’ empatia, l’ assertivitat, saber reconèixer l’ importància de les relacions interpersonals, la presa de decisions, la resolució de conflictes, la gestió d’ emocions i sentiments, fer ús d’un  pensament crític i creatiu … serà bàsic en el desenvolupament professional com també personal dels futurs i futures mestres i professionals de l’ educació. Avui més que mai, doncs, cal integrar aquestes habilitats en els processos educatius així com en la formació tant inicial com continuada dels docents. Bones jornades!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/bitzcelt/529254017/sizes/s/

De continguts, competències i un plà de negocis educatiu

Publicat el per

Aquest cap de setmana diversos mitjans s’han fet ressò de la polèmica que recorre Europa al voltant del currículum. La pregunta és clara:  els nostres estudiants/es realment aprenen allò que necessiten a les escoles i als centres de secundària? És veritat que hi ha una sobresaturació de continguts educatius i de competències a assolir?  Aquest debat es monopolitza entre la dicotomía de reduïr el currículum  i focalitzar els esforços en allò que consideraríem els  estudis  tradicionals (continguts per excel·lència) o bé continuar en la línia que advoca per l’ adquisició de competències i habilitats que han de permetre els estudiants/es  saber desenvolupar-se  en un món canviant i en evolució en detriment de l’ adquisició de “coneixement”. D’ altra banda, avui mateix s’han publicat els resultats d’ enquestes segons les quals l’ índex de fracàs escolar i d’ abandonament precoç a l’ Estat Espanyol és prou alt i preocupant com per a fer valoracions i estabir nous rumbs.

Al Regne Unit, el  govern conservador de Cameron, conscient de la devallada en qualitat educativa del seu sistema va publicar el passat mes de novembre -envoltat de gran polèmica també- el seu full de ruta particular:  Business Plan 2011-2015 | Department for Education. Inicialment sobta que en el títol d’ aquest document-marc s’hi incorpori un terme tan aliè a l’ Educació com és un plà de negocis.  Aquest,  -de quatre anys de durada-  va decididament encaminat a redreçar la situació del sistema educatiu  del país i hi hi destaca, entre d’ altres mesures a prendre, la necessitat de revisar i reformular els continguts curriculars.

D’ aquest document-marc també m’han sobtat alguns aspectes. En primer lloc s’ anuncia que el document anirà canviant i que s’ actualitzarà anualment segons les dades obtingudes.  Tot seguit s’ aborda la visió a assolir, es detallen els objectius, es fixen prioritats i aquestes es vinculen amb accions, fites i terminis.  Seguidament venen els indicadors d’ assoliment de les diferents fites juntament amb les dates concretes en què es publicaran, tot això per a que la ciutadania pugui seguir el procés d’ aprop i pugui  prendre decisions relatives a l’ educació dels seus fills/es. Tot  en un exercici de transparència sense precedents.  Sense entrar en detalls sobre si les mesures són les millors o no, si que penso que l’ exercici de racionalització i de transparència del procés és encertat.  De vegades l’ allau d’ informes, dictàmens, reports i publicacions diverses ens allunyen de la realitat. Ara més que mai convé tenir una visió única, uns objectius ben definits  per poder avançar amb pas ferm. Quí sap si un petit plà de negocis ens pot fer veure el camí més clar.

Imatge : Kevin Mak http://www.flickr.com/photos/kymak/2843649228/

De la cultura de l’ aprendre i el poder de la imaginació

Publicat el per

He llegit fa poc  A New Culture of Learning: Cultivating the Imagination for a World of Constant Change, escrit per dos professors de la University of Southern California Douglas Thomas and John Seely Brown. Comparteixo molts punts de coincidència amb el que se’ns diu, per això m’he decidit a fer-ne una entrada en aquest bloc. Els autors fan una reflexió interessant sobre la cultura de l’ aprendre, que no de l’ ensenyar, i de la necessitat de conrear la imaginació en un món en canvi constant. Així doncs, se’ns advoca per una cultura de l’ aprendre on el joc, la innovació i la imaginació es constitueixen com pedres angulars de l’aprenentatge.

En aquest context, es qüestiona clarament el paper del professor/a  que ha de veure redefinides les seves atribucions  per a moure’ ns d’ un model on el professor/a passa de ser expert/a en una àrea de coneixement particular a una altra model on esdevé expert/a en l’ habilitat de crear i configurar entorns d’ aprenentage en què  l’ estudiant/a per sí sol/a aprèn, descobreix, explora, juga i desenvolupa estratègies  no només d’ aprenenetatge sinó també de desenvolupament personal. D’ això se’n diu: student- directed learning i ja fa molt temps que en sentim parlar.

El fet de viure immersos en un món absolutament en canvi no ha de ser una amenaça sinó una oportunitat doncs aquesta incertesa constitueix una font de recursos il-limitats que han d’ estimul-lar I conrear la imaginació en la seva multiplicitat de facetes. Com ja deia Einstein, la imaginació és més important que el coneixement. En un món global i hiper-connectat, la  informació ja és al nostre abast, el repte és veure com utilitzem la nostra imaginació per a poder-ne fer un bon ús, i més en l’ ambit educatiu.  Comparteixo la idea de la imaginació com moneda de canvi, en un món tan complex, les oportunitats de innovació, imaginació i joc augmentaran i qui tingui més estratègies se’n sortirà millor. Així doncs, se’ns crea una visió de l’ aprenentatge del futur propera i possible que creix acompanyada i embolcallada per la tecnologia i la gent que en fa ús.  El resultat és una cultura en què el coneixement és fluid i canviant; en què allò personal creix  i millora en benefici del col-lectiu i on l’ habilitat de gestionar, negociar i participar en el món és governat pel joc de la imaginació. Diuen els autors: “Where imagination plays, learning happens”: On regna la imaginació, es produeix aprenentatge.

Informació, desinformació o senzillament no en sabem prou?

Publicat el per

En fer-se fosc, foraviler, passejo,
cercant allò que mai no trobaré…

Joan Vinyoli, Feina de Vell

Demà divendres es llegeix a la  Universitat Rovira i Virgili una tesi doctoral sobre la Competencia Informacional dels estudiants universitaris per cercar i seleccionar informació acadèmica a Internet.  L’ objectiu d’ aquesta tesi, emmarcada  dins camps disciplinars tan diversos com la Tecnologia Educativa, la Documentació i l’ Infermeria, és veure quina destresa i competència real tenen aquests estudiants pel que fa a la cerca i selecció d’ información que troben a la xarxa. La Declaració de Praga (2003) defineix la competència Informacional  com l’ habilitat per a reconèixer una necessitat de informació i la capacitat d’ identificar, localitzar, avaluar, organitzar, comunicar i utilitzarla informació de manera efectiva, tant per a la resolució de problemes com per a l’ aprenentatge al llarg de la vida. El Pla Bologna i  diversos organismes internacionals  com la IFLA, la UNESCO i la pròpia OCDE assenyalen la gran importància d’ aquesta competència entesa com un  bàsic que ha de permetre la millora del desenvolupament  personal i professional dels ciutadans i ciutadanes i dotar-los d’ eines per poder exercir una ciutadania crítica mitjançant una  participació activa  en la societat  del coneixement.

Per primera vegada, les proves PISA a Espanya del 2009 han inclòs la prova de lectura electrónica, ERA (Electronic Reading Assessment), els resultats de la qual es faran públics aquest 2011. En aquesta prova es pretenia mesurar no només la competència lectora dels estudiants sinó aquells recursos que calen per “accedir, manipular, integrar i avaluar informació” amb la finalitat de construïr nous coneixements a partir de textos electrònics  i determinar si l’ alumnat ha adquirit aquelles competències cognitives que calen per fer un ús efectiu i significatiu de la tecnologia. Algunes recerques dins l’ àmbit cientific, com aquesta que es presenta demà,  no auguren massa bones perspectives en relació al bon assoliment de la competència informacional per part dels estudiants/es a la universitat.  A l’ espera dels resultats PISA calen recursos, esforços conjunts per part d’ institucions i agents implicats  i sobretot molta formació primerenca sobre com cercar als nens i nenes, o correm el risc d’ acabar desinformats. I una ciutadania poc crítica i desinformada és el pitjor que ens pot passar. Tal com ens  anunciava Max Otte fa uns dies, “el lector desinformat acaba per conformant-se amb els continguts més superficials”.