De vacances 2.0 i de desconnexions obligades

Fa algun temps vaig llegir un article al New York Times titulat On Vacation and Looking for Wi-Fi on un periodista explicava com les vacances familiars havien anat canviant amb l’ irrupció de la tecnologia i com en els darrers anys havia augmentat entre els membres de la seva família i companys de feina la necessitat de romandre connectats, malgrat ser en període de descans i relax.  A l’ article s’apuntava un fet amb el que gairebé tothom hi podria estar d’ acord:  hem creat un model de societat en què estem tan connectats que hem fet pràcticament impossible l’ opció d’ allunyar-nos d’ aquest estat. I és justament quan ens en anem de vacances quan ens adonem potser que aquesta dependència és més forta del que ens pensem i si no hi parem compte fàcilment ens trobem -com diu el títol de l’ article- cercant xarxes wifi, comprovant el correu electrònic o visitant els darrers ínputs que generen les nostres connexions a la xarxa. Anant una mica més enllà, podríem arribar a necessitar  el que els americans diuen un Social Media Detox, és dir, una cura de desintoxicació de les xarxes socials, molt de moda en països anglo-saxons.

D’ altra banda, si bé les vacances ens han de servir per a descansar i desconnectar en la mesura del possible, és indubtable també que la tecnologia pot també facilitar-nos molt la vida quan viatgem. En aquest sentit les eines 2.0 i les nombroses aplicacions de les que els dispositius mòbils disposen permeten que amb un parell de clics poguem des de canviar el seient que ens ha tocat a l’avió, fins escoltar les indicacions per a seguir una ruta a peu o bé fer una reserva per un concert que altres usuaris i usuàries recomanen. La Web 2.0, en tant que web partipativa i social, mitjançant un seguit d’ aplicacions  prou útils permet actualment que les vacances esdevinguin cada vegada més personalitzables i fetes a mida per uns consumidors/es exigents que volen anar més enllà de la guia turística. En el gran mercat de les aplicacions disponibles per als diferents dispositius és interessant destacar per a viatges les audio-guies per a fer rutes a peu, els mapes interactius de les ciutats i els transports urbans, les aplicacions dels hotels, els museus, els llocs d’ interès … I finalment les aplicacions que es basen en la geo-localització i la realitat augmentada com Yelp i que ens suggereixen -a partir de la nostra posició i en temps real- la possibiitat d’ escollir entre moltíssimes propostes tant d’ oci com culturals sobre les quals altres usuaris ja han opinat prèviament. En el terreny educatiu totes aquestes aplicacions es poden utilitzar perfectament a l’ aula, ja sigui per dur a terme activitats de síntesi, per planificar rutes i viatges, per treballar aspectes culturals, etc… Les seves possibilitats educatives són molt nombroses.

En definitiva, ens cal -i més en periodes de vacances- saber trobar l’ equilibri entre la tecnologia que ens pot fer el viatge més fàcil i aquells moments de desconnexió tan necessaris que ens han de servir per a prendre distància, agafar aire i tornar ben oxigenats/des.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/therefore/2435748386/

De la recerca en educació i les mirades transformadores

Parlar d’ investigació en educació en un dia on els trending topics de Twitter en matèria d’ educació han estat els comentaris a les #retallades a la sisena hora i l’ actuació de la guàrdia urbana vers els i les adol-lescents que no van anar a l’ escola per anar a veure en Justin Bieber, sembla que sigui com ser d’un altra planeta i parlar de ciència-ficció. Malgrat això, és necessari destacar l’ enorme importància de la investigació en educació tenint en compte que aquesta és bàsica per revisar la pràctica educativa que es fa a les aules i esdevenir -a partir d’ allò observat- catalitzadora de canvi i millora social. En el marc de la Societat del Coneixement, la cultura científica educativa es basa en la generació de coneixement i la seva repercussió en la millora o innovació educativa.

Però per tal que el coneixement produït dinamitzi la millora en l’educació és indispensable que aquest es transformi en cultura científica a partir de la participació dels diferents agents involucrats en el procés educatiu. Així, cal facil·litar processos de sensibilització cap a la pràctica investigadora i també  actualitzar i donar suport al professorat en matèria de recerca. Les institucions han de visibilitzar els resultats de les recerques que es fan a les aules, promoure mecanismes per a compartir la reflexió sobre la pràctica i recolzar les xarxes d’ intercanvi de coneixement. D’ altra banda, el professorat té el repte de saber  incorporar aquesta mirada investigadora i reflexiva a la seva tasca docent i vincular-la al paper transformador que li correspon a l’educació.

En aquest sentit, i partint de la creença que cal fomentar la recerca per a trencar l’ escletxa que hi ha entre el potencial de l’aprenentatge i el seu impacte actual en el món real, l’ administració Obama ha aprovat per al  2012 amb un pressupost de 90 mil·lions de dòlars la creació d’una Agència de Projectes d’Investigació Avançada per a l’Educació (ARPA-ED) que finançarà projectes duts a terme per la indústria, universitats o altres organitzacions innovadores i aquests seran seleccionats en base al seu potencial per transformar l’ensenyament i l’aprenentatge. Entre les iniciatives a destacar, ARPA-ED es planteja reptes com la millora de l’índex de fracàs escolar, la revisió dels plans d’ estudi, potenciació de la col·laboració a partir de comunitats construïdes a partir de jocs, l’orientació per a la formació en ocupació i l’ utilització per part de professorat i alumnat de dispositius mòbils, tot, a partir de la recerca en educació.

Ciència-ficció o no, esperem no fer massa tard …

Imatge: http://www.flickr.com/photos/lwr/65824669


Tocant de peus a terra

El fet d’ estar tancada  a casa amb grip m’ha permès seguir fil per randa la  cerimònia d’ investidura d’Artur Mas com President de la Generalitat de Catalunya. En el seu discurs ha fet referència a una dita marinera que un senyor li va gravar en un timó fa uns anys: “Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra… ” Mas ha dit que és així com pensa governar el país, i així esperem que ho faci.

Aquest, però,  no és un bloc polític, sinó d’educació. El desencís general del país afecta també el món educatiu. L’ Informe Pisa revel-lava fa poc uns resultats acadèmics mediocres pel que fa a l’adquisició de competències bàsiques i instrumentals del nostre alumnat. El nivell d’ anglès -i això que hauria de ser una prioritat nacional- encara és lluny de ser l’ acceptable. D’ altra banda, el desplegament -sense precedents- de tecnologia en les aules de secundària (projecte Educat 1×1) sembla ser que es flexibilitzarà a causa de les reiterades incidències causades per la connectivitat… El professorat, peça clau i bàsica en tot procés d’ ensenyament i aprenentatge, no ho oblidem, s’enfronta a nombrosos canvis  sense tenir el rumb clar i -sortosament- n’hi ha molts que  se’n surten, però també n’hi ha força que ni ho intenten… Potser caldria activar d’una vegada la carrera docent i que es premïi aquells i aquelles professionals que innoven, que lluiten i que treballen amb les eines -poques o moltes-  que tenen a l’abast per tirar endavant. I perquè sí que es fa molt bona feina a les nostres escoles i instituts, aquesta no ha de quedar dil·luïda sinó veure’s reforçada.

I què dir del nostre alumnat? Ens sembla que tenim un alumnat prou apàtic,  que no n’ espera massa del sistema i a aquest sí que cal donar-li resposta. A la universitat ens arriba aquest alumnat desencisat també però amb ganes d’ aprendre si les metodologies són les més addients i sobretot si veuen que allò que aprenen els ha de servir a la vida. Sovint se’ls titlla d’ interessats, perquè van molt directes a allò que volen i descarten -massa ràpid?- allò que creuen que no els servirà… Personalment crec que els hem d’ escoltar més, perquè  toquen de peus a terra molt més del que ens pensem…  Els i les nostres estudiants volen estratègies i habilitats que els permetin moure’s en la societat en què viuen i en la que els tocarà treballar: una societat incerta, líquida i en constant canvi ….

Les altes institucions educatives,  ara immerses en un procés de transformació i a l’ espera del desembarcament massiu de nous patrons, han de saber  contemplar amb el cap fred la carta de navegació que se’ls obre al davant i dictaminar el nou rumb tocant de peus a terra. Per això,  farà falta escoltar i escoltar molt, no només als i les millors, sinó a tots aquells que fan el camí cada dia des de les aules.

Bona travessia!

Aprenent en una societat mòbil

L’any 2007 va ser el meu primer contacte amb l’Online Educa. Aquest congrés se celebra  anualment a la ciutat alemanya de Berlín i és punt de trobada obligat tant per a professionals com per a empreses que es dediquen a la Tecnologia Educativa. Berlín sempre sorprèn, Berlín ens obre portes… Els equips de recerca presenten els resultats dels seus projectes, les empreses les seves novetats… Tot plegat ens convida a la reflexió i tornem a casa carregats de lectures, de pensaments i  noves idees en les quals treballar. Va ser justament aquell any, quan per primera vegada vaig sentir a parlar  del Mobile Learning, de manera aïllada. En el darrer Online Educa 2010, que va tenir lloc fa quinze dies, Mobile Learning era ja omnipresent i se sentia pertot.

Encara que hi ha moltíssimes definicions, podriem referir-nos a  m-learning com aquell aprenentatge que  proporcionen les aplicacions de la  tecnologia mòbil quan són aplicades a  l’educació i la formació.  Així, les tecnologies mòbils  han canviat  la pròpia naturalesa del coneixement, sobretot en la manera en que es distribueix  i com s’hi accedeix, però també han modificat la manera en que es treballa, és dir, l’aprenentatge esdevé ubicu i pot tenir lloc arreu: en un parc, a casa, en una aula, en un bar…  Així doncs, en aquests temps líquids en que vivim,  l’ús extès de telèfons, reproductors, tablets, consoles i de tot tipus de dispositius mòbils dibuixen un panorama en el qual és possible crear i accedir a noves formes de coneixement, tot i que cal una base conceptual sòlida sobre la qual  fonamentar el seu desplegament. D’altra banda, aquest ús afavoreix la proliferació de nombroses eines socials que permeten diferents tipus d’ interacció i comunicació, la generació i publicació immediata de continguts i l’aparició de noves formes d’expressió, de nous llenguates i narratives. Les possibilitats educatives en aquest camp són nombroses, el nostre repte serà veure si som  capaços de saber traslladar aquest potencial i  enriquir substancialment els processos d’ensenyament i aprenentatge.