De la innovació que ve dels marges i el coneixement que hi ha a la sala

Fa una setmana va tenir lloc, organitzat per Scopeo -Observatorio de la Formación en Red de la Universitat de Salamanca- el primer event que s’ha fet a l’ Estat Espanyol al voltant del m-learning o aprenentatge mòbil, acte en el que vam tenir l’ honor de participar des de la Universitat Rovira i Virgili amb la ponència Mobile Learning i aprenentatge emergent. Compartíem la jornada amb la Dra. Tiscar Lara de la EOI – Escuela de Organización Industrial de Madrid, centre pioner en la implementació del m-learning com metodologia docent i també com aposta pròpia de la institució. L’ èxit de convocatòria i de participació a la jornada, que va ser recollida per diferents mitjans de comunicació i que també es pot seguir amb el hashtag #infoeventos2011 de Twitter , evidencia l’ interès creixent, per part del professorat, a integrar les tecnologies mòbils, considerades també tecnologies emergents, dins els processos d’ ensenyament i aprenentatge.

Si bé ja hem parlat sobre les potencialitats de m-learning en entrades anteriors, voldria destacar de la ponència de Tíscar Lara,  la idea -també compartida per Alfons Cornella i moltes altres persones- que les innovacions venen sempre des dels marges. En el cas de l’ aprenentage, Tíscar diu que la cultura digital ha legitimat formes d’aprenentatge informal que abans no es teníen en compte perquè es trobàven en els marges, a la perifèria del sistema educatiu, i que aquestes formes “no només són vàlides sinó especialment valuoses”. Segueix Tíscar dient: “allò que durant molt temps va ser propi del marginal (la còpia, la comunitat, el prototip i l’ amateur) es fa visible amb la dignitat que confereix l’autèntic.”

L’ m-learning fa possible que l’ alumnat esdevingui creador i no només consumidor d’ informació i continguts i construeixi les seves pròpies narrratives fent ús dels seus dispositius, tot generant processos que fomenten la creativitat i l’ expressió lliure. Força sovint el professorat es pregunta si podrà dur a terme aquestes innovacions, si en sabrà prou, si l’ alumnat és el més idoni, si la tecnologia serà suficient… A les sessions que fem de formació o a les xerrades a les que assistim el missatge és sempre el mateix, no es tracta de fer-ho servir tot, hem d’ anar provant i explorant les potencialitats de les eines tecnològiques que tenim a l’ abast i veure sobretot quina ens pot servir a nosaltres, tenint en compte el nostre context, el nostre alumnat, les nostres possibil·litats. Fa uns anys vaig tenir el plaer de sentir una professora i investigadora magrebina, Samira Idelcadi, parlant del Lateral Thinking i les intel·ligències múltiples i com aquest pensament lateral pot provocar millores substancials en el desenvolupament de projectes educatius. Va dir una frase de la que sempre me n’he recordat i he mirat de tenir present en la meva feina. Ella deia que hi havia molt coneixement a les institucions i a les aules, i que calia aprofitar-lo: “A la sala hi ha molt coneixement, aprofitem-lo”…  Doncs això, aprofitem allò que tenim, que és molt i deixem la porta oberta a la innovació que ens ve dels marges…

Imatge: http://www.flickr.com/photos/extranoise/156686970/

De la valentia, la imaginació i el pensament creatiu

En aquests dies en que es barreja el desencís d’uns amb l’ eufòria d’ altres ens crida l’ atenció -des del vessant educatiu-  una iniciativa, que sota el nom Destination: Imagination, és promoguda per una organització sense ànim de lucre que ofereix programes educatius per als estudiants per aprendre i experimentar la creativitat, el treball en equip i resolució de problemes. Cada any, hi participen 100.000 estudiants als Estats Units tot i que l’ acció arriba fins a un total de 30 països. Destination: Imagination és un programa educatiu en què equips d’estudiants són emplaçats a resoldre diferents desafiaments i presentar les seves solucions en competicions. Els equips participants han de treballar junts i trobar solucions originals que satisfacin els requisits dels desafiaments. Els participants obtenen alguna cosa més que coneixements bàsics i habilitats, aprenen a fer funcionar la seva imaginació i adoptar enfocaments per a la resolució de problemes. D’ altra banda, el projecte s’ acompanya de tot un seguit de documents i recursos on es vincul-len de manera detallada els objetius educatius i reptes de la iniciativa amb els estàndards curriculars, de tal manera que s’ assegura que els participants assoleixin allò que els demana el currículum tot i que d’ una manera ben different, fent ús d’ allò que s’anomena el pensament creatiu. El pensament creatiu afecta tots els camps de l’educació des de pre-escolar fins la universitat. Segons els experts l’educació primerenca és un moment oportú per a la introducció de formes creatives i models de pensament. Com més aviat un nen/a és estimulat a pensar creativament, més aviat gaudirà de l’originalitat i desenvoluparà una major tolerància vers l’ambigüitat i allò inusual.

En aquest sentit, d’ aquí unes setmanes es celebra a Belfast el 15th International Conference on Thinking. El propòsit d’ aquest congrés sobre el pensament és fomentar l’intercanvi educatiu sobre el pensament, el seu  desenvolupament i la relació que s’ estableix entre el pensament i l’acció. S’ entén “Pensar” de manera àmplia per incloure qualsevol tipus de pensament i aprenentatge i reconèixer la diversitat cultural, psicològica, històrica i interdisciplinar així com la riquesa que el mot engloba. En el congrés s’hi presenten contribucions fetes des de diferents disciplines, des de xarxes d’ investigació fins professionals i responsables de la política …

I per acabar una recomanació de lectura. En el New York Times de fa uns dies hi apareixia una columna on sota el títol Liking Is for Cowards. Go for What Hurts el reputat escriptor Jonathan Franzen, autor de Freedom, fa una profunda reflexió al voltant de la relació personal que establim amb les xarxes i que ell considera com quelcom irreal. L’ escriptor ens advoca a ser valents i a prendre riscos. Intentem-ho … Portem la imaginació i el pensament crític a les nostres aules, que bona falta hi fan!!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/2493/2495492508/

De metaversos, simulacions i experiències orientals

Els nostres somnis són una segona vida. Mai he estat capaç de penetrar sense una esgarrifança les portes d’ivori que ens separen del món invisible.
Gerard de Nerval, 1957


La setmana passada va tenir lloc a Eivissa el IIIer Congrés sobre Metaversos, Web 3D i xarxes socials en móns virtuals, punt de trobada interdisciplinar i internacional per a professionals i experts en l’us i tendències relacionades amb els metaversos, les plataformes 3.0, les realitats 3D i les xarxes socials amb diferents finalitats: educatives, empresarials, comunicatives, de desenvolupament, etc. Organitzat per l’ Observatorio sobre metaversos, video-juegos , mundos virtuales  y realidad virtual, entitat dedicada a ser un focus de transmisió del coneixement i transferència tecnològica a empreses, institucions i població per mitjà d’ aquestes tecnologies, aquest congrés, ens va permetre conèixer de primera mà experiències, metodologies i aplicacions d ‘ús en molts àmbits diferenciats: des de l’art fins l’ empresa, passant per l’ arquitectura o la tele-medicina. Es pot seguir el fil de totes les intervencions a Twitter amb el hashtag #metaversos. RTVE, també present a l’ acte, va recollir les experiències més reeixides, entre elles, el projecte Simul@, de la URV.

La celebració de congressos i reunions al voltant dels móns virtuals i els metaversos evidencia el potencial d’ aquest camp en el panorama no només educatiu sinó també en el social i empresarial. Tal com s’ indica en l’ Horizon Report de 2011, el Game- based Learning i la realitat augmentada son dues de les sis tecnologies emergents que tindran més impacte en el futur més immediat, en els tres propers anys, diuen. Aquest congrés es celebrava també amb seu virtual a Second Life i s’ emetia alhora en temps real per Internet. Un dels ponents presents a la seu física, fins i tot va fer la seva presentació mitjançant el seu avatar. De tots els ponents, però, em va cridar especialment l’ atenció la intervenció del Dr.  Zhao Chen Ding, director del New Medium Research Center del Beijing Institute of Fashion Technology qui, amb la seva ponència Jaming Digital Entertainment ens va teletransportar a un altre món, i no virtual en aquest cas, i ens va apropar a les produccions artístiques que es creen actualment dins aquest àmbit tant a la Xina com en els països asiàtics emergents, en el marc de la tecnologia més puntera i fent ús d’uns índexs de creativitat i innovació realment altíssims.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/roibensweetwater

De sofàs, metodologies i la visió d’ una escola millor

Ahir vaig tenir l’ enorme privil-legi de visitar el Col-legi Montserrat de Barcelona amb un grup de professionals i amics a qui ens uneix la passió per la tecnologia i la creença que una escola millor és possible. Liderat per la professional Montserrat del Pozo, des d’ aquest centre es va fer fa molt temps una aposta ferma i certament arriscada per un canvi metodològic real, centrat en la teoria de les intel·ligències múltiples de  Gartner i l’ aprenentatge basat en projectes (Project-based Learning), essent el treball cooperatiu l’eix vertebrador del projecte de centre.

He de reconeixer que tenia grans expectatives respecte aquesta visita. Especialment m ‘ encuriosia, perquè me n’havien parlat, el disseny i disposició dels espais d’ ensenyament i aprenentatge, probablement un dels aspectes més importants per una bona implementacio de les TIC  a l’aula i probablement també un dels grans oblidats en tot aquest procés.  Jo no havia vist mai res igual: espais de sostre alt, polivalents, lluminosos, amb molts vidres i colors, però de poques parets. Vaig veure nens i nenes petits arrossegant-se per terra al llarg del passadís, d’ altres tocant el violí damunt folis de color verd; nois i noies asseguts a terra, en grades, en rodona, al voltant de taules, gairebé sempre treballant en grup. Vaig veure cadires que es convertien en taula-suport per als ordinadors i també sofàs a totes les aules, ens van dir que propicien la reflexió i el compartir.  No vaig veure cap aula de les de sempre, o sigui, les que tenim pertot.

Vaig veure molta evidència de la feina feta, posters i murals a les parets, grafittis i banderoles, papers enganxats a les escales. Un enorme codi QR presideix l’ entrada i els canvis d’hora s’ anuncien amb música soft-pop. El vessant metodològic també està realment lligat, crec que hi ha centres estrella molt potents en TIC, per exemple, als que els falla la fonamentació metodològica. Ahir vaig veure projectes multidisciplinars i transversals realment cohesionats, vaig sentir professors que parlàven de bastides curriculars, de portfolios, mapes conceptuals, organitzadors gràfics i empraven nombroses eines lliures. D’ altra banda els estudiants es pregunten sobre què, com i de quina manera aprenen i reflexionen sobre el procés.

Haver arribat fins aquí no deu haver estat gens fàcil,  l’ esforç organitzatiu i de planificació és encomiable. Treballar sota aquests paràmetres demana una flexibilització importantíssima d’ espais, horaris i també de continguts curriculars, cosa de la que els centres educatius no disposen actualment, també demana una amplitud de mires considerable. Del Pozo, qui va ser present al II Foro del Talento – Ágora Talentia – fa un mes, va dir que es plantegen sempre el futur a tres anys vista. La visió de futur que van tenir en el passat els ha permès ser ara on són. Felicitats a l’ equip i les persones que han fet que una escola com la seva sigui possible.