Arxiu d'etiquetes: creativitat

De l’ educació intel·ligent i el model coreà

Publicat el per

Fa un parell de dies, Ju-Ho Lee, ministre coreà d’ Educació, Ciència i Tecnologia va fer unes declaracions en el web de l’ OCDE on feia referència a l’ excel·lent lloc obtingut pels estudiants i estudiantes del seu país en les proves PISA –PISA 2009 Results: Students Online– i més concretament en la prova de lectura digital – Digital Reading Assessment (DRA).  Segons Lee, els resultats són un reflex dels esforços duts a terme des de l’ administració educativa per tal de fomentar els talents i somnis dels nois i noies i  alhora donar resposta a les seves necessitats d’ aprenentatge a l’ era digital. La publicació dels resultats del DRA va coincidir amb l’ anunci de la posada en marxa d’una nova iniciativa:  Promotion Strategy for Smart Education -Estratègia de Promoció de l’Educació Intel· ligent– centrada en un model d’ aprenentatge personalitzat i  d’ accés diversificat al coneixement que promou processos creatius (creative-based learning) i que dóna continuïtat a un projecte de digitalització de les aules començat ja fa uns anys. L’ iniciativa persegueix aconseguir un canvi global en el sistema educatiu, aquest canvi va des del context fins els continguts, la metodologia i l’ avaluació.

En el text es fa especial referència específica a la digitalització de totes les àrees del currículum i a la creació d’un centre nacional de continguts oberts i de qualitat als que s’hi podrà accedir a molt baix cost. Els llibres de text digitals contindran materials dels llibres de text ordinaris i altres recursos de referència en diferents tipus de suports. Els centres educatius per la seva part, disposen i disposaran d’ara fins al 2015, data en què el desplegament serà complert, de xarxa inalàmbrica a la qual s’hi podrà accedir des de qualsevol tipus de dispositiu: ordinadors, netbooks, tauletes, televisions o telèfons mòbils. Vistos els resultats de les proves PISA d’ aquest país i respectant força totes les diferències que ens separen, potser no estaria de més mantenir la vista fixada en el procés i veure l’ impacte real que aquest projecte tan ambiciós té en el sistema.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/rnona

De la innovació que ve dels marges i el coneixement que hi ha a la sala

Publicat el per

Fa una setmana va tenir lloc, organitzat per Scopeo -Observatorio de la Formación en Red de la Universitat de Salamanca- el primer event que s’ha fet a l’ Estat Espanyol al voltant del m-learning o aprenentatge mòbil, acte en el que vam tenir l’ honor de participar des de la Universitat Rovira i Virgili amb la ponència Mobile Learning i aprenentatge emergent. Compartíem la jornada amb la Dra. Tiscar Lara de la EOI – Escuela de Organización Industrial de Madrid, centre pioner en la implementació del m-learning com metodologia docent i també com aposta pròpia de la institució. L’ èxit de convocatòria i de participació a la jornada, que va ser recollida per diferents mitjans de comunicació i que també es pot seguir amb el hashtag #infoeventos2011 de Twitter , evidencia l’ interès creixent, per part del professorat, a integrar les tecnologies mòbils, considerades també tecnologies emergents, dins els processos d’ ensenyament i aprenentatge.

Si bé ja hem parlat sobre les potencialitats de m-learning en entrades anteriors, voldria destacar de la ponència de Tíscar Lara,  la idea -també compartida per Alfons Cornella i moltes altres persones- que les innovacions venen sempre des dels marges. En el cas de l’ aprenentage, Tíscar diu que la cultura digital ha legitimat formes d’aprenentatge informal que abans no es teníen en compte perquè es trobàven en els marges, a la perifèria del sistema educatiu, i que aquestes formes “no només són vàlides sinó especialment valuoses”. Segueix Tíscar dient: “allò que durant molt temps va ser propi del marginal (la còpia, la comunitat, el prototip i l’ amateur) es fa visible amb la dignitat que confereix l’autèntic.”

L’ m-learning fa possible que l’ alumnat esdevingui creador i no només consumidor d’ informació i continguts i construeixi les seves pròpies narrratives fent ús dels seus dispositius, tot generant processos que fomenten la creativitat i l’ expressió lliure. Força sovint el professorat es pregunta si podrà dur a terme aquestes innovacions, si en sabrà prou, si l’ alumnat és el més idoni, si la tecnologia serà suficient… A les sessions que fem de formació o a les xerrades a les que assistim el missatge és sempre el mateix, no es tracta de fer-ho servir tot, hem d’ anar provant i explorant les potencialitats de les eines tecnològiques que tenim a l’ abast i veure sobretot quina ens pot servir a nosaltres, tenint en compte el nostre context, el nostre alumnat, les nostres possibil·litats. Fa uns anys vaig tenir el plaer de sentir una professora i investigadora magrebina, Samira Idelcadi, parlant del Lateral Thinking i les intel·ligències múltiples i com aquest pensament lateral pot provocar millores substancials en el desenvolupament de projectes educatius. Va dir una frase de la que sempre me n’he recordat i he mirat de tenir present en la meva feina. Ella deia que hi havia molt coneixement a les institucions i a les aules, i que calia aprofitar-lo: “A la sala hi ha molt coneixement, aprofitem-lo”…  Doncs això, aprofitem allò que tenim, que és molt i deixem la porta oberta a la innovació que ens ve dels marges…

Imatge: http://www.flickr.com/photos/extranoise/156686970/

De sofàs, metodologies i la visió d’ una escola millor

Publicat el per

Ahir vaig tenir l’ enorme privil-legi de visitar el Col-legi Montserrat de Barcelona amb un grup de professionals i amics a qui ens uneix la passió per la tecnologia i la creença que una escola millor és possible. Liderat per la professional Montserrat del Pozo, des d’ aquest centre es va fer fa molt temps una aposta ferma i certament arriscada per un canvi metodològic real, centrat en la teoria de les intel·ligències múltiples de  Gartner i l’ aprenentatge basat en projectes (Project-based Learning), essent el treball cooperatiu l’eix vertebrador del projecte de centre.

He de reconeixer que tenia grans expectatives respecte aquesta visita. Especialment m ‘ encuriosia, perquè me n’havien parlat, el disseny i disposició dels espais d’ ensenyament i aprenentatge, probablement un dels aspectes més importants per una bona implementacio de les TIC  a l’aula i probablement també un dels grans oblidats en tot aquest procés.  Jo no havia vist mai res igual: espais de sostre alt, polivalents, lluminosos, amb molts vidres i colors, però de poques parets. Vaig veure nens i nenes petits arrossegant-se per terra al llarg del passadís, d’ altres tocant el violí damunt folis de color verd; nois i noies asseguts a terra, en grades, en rodona, al voltant de taules, gairebé sempre treballant en grup. Vaig veure cadires que es convertien en taula-suport per als ordinadors i també sofàs a totes les aules, ens van dir que propicien la reflexió i el compartir.  No vaig veure cap aula de les de sempre, o sigui, les que tenim pertot.

Vaig veure molta evidència de la feina feta, posters i murals a les parets, grafittis i banderoles, papers enganxats a les escales. Un enorme codi QR presideix l’ entrada i els canvis d’hora s’ anuncien amb música soft-pop. El vessant metodològic també està realment lligat, crec que hi ha centres estrella molt potents en TIC, per exemple, als que els falla la fonamentació metodològica. Ahir vaig veure projectes multidisciplinars i transversals realment cohesionats, vaig sentir professors que parlàven de bastides curriculars, de portfolios, mapes conceptuals, organitzadors gràfics i empraven nombroses eines lliures. D’ altra banda els estudiants es pregunten sobre què, com i de quina manera aprenen i reflexionen sobre el procés.

Haver arribat fins aquí no deu haver estat gens fàcil,  l’ esforç organitzatiu i de planificació és encomiable. Treballar sota aquests paràmetres demana una flexibilització importantíssima d’ espais, horaris i també de continguts curriculars, cosa de la que els centres educatius no disposen actualment, també demana una amplitud de mires considerable. Del Pozo, qui va ser present al II Foro del Talento – Ágora Talentia – fa un mes, va dir que es plantegen sempre el futur a tres anys vista. La visió de futur que van tenir en el passat els ha permès ser ara on són. Felicitats a l’ equip i les persones que han fet que una escola com la seva sigui possible.

Dels músics de Bremen i les produccions de guerrilla

Publicat el per

A començaments d’ aquesta setmana va tenir lloc a Bremen un congrés que sota el títol: Mobile Learning: Crossing boundaries in convergent environments va aplegar un bon nombre de professionals de l’ Educació Superior que treballem en el Mobile Learning, és dir, l’ aprenentatge a partir de l’ús de dispositius mòbils. El fet que s’ organitzin esdeveniments com aquest tan específics ja és prou indicatiu de l’ importància que aquest gènere està adquirint no només en l’ àmbit educatiu sinó també en el social. Un cop d’ ull al Llibre d’abstracts del congrés és suficient per veure el gran espectre d’ experiències que s’hi van presentar: des de la realitat augmentada fins a la utilització d’ aquests dispositius en educació en països en via de desenvolupament, passant per qüestions tan diverses com la construcció de la identitat digital, l’apropriació del coneixement, la creativitat, la dicotomia real-virtual, la sostenibilitat… La discussió més acadèmica, en canvi, va girar entorn la necessitat de construir al voltant del mlearning bases teòriques i epistemològiques sobre les quals construir discursos coherents i sòlids.

A la URV engeguem a partir del proper curs 2011-12 un projecte sobre Mobile Learning amb col-laboració amb la Beuth University of Applied Studies de Berlin. Va ser justament en el marc d’ aquest congrés on vam presentar el nostre projecte: M-project: First Steps to Applying Action Research in Designing a Mobile Learning Course in Higher Education.

De totes les experiències em va cridar especialment l’ atenció una de les ponències principals, oferta per la Dra.  Helen Keegan de la Salford University, de Manchester que sota el títol de Guerilla Productions for Very Small Screens: Transformations through Mobile Creativity ens va parlar sobre com des dels telèfons mòbils podem despertar la creativitat dels nostres estudiants, amb resultats tan espectaculars com aquests. Les tesis de Keegan éren que els dispositius mòbils fomenten la creativitat i processos realment innovadors entre l’ estudiantat. Aquests processos -segons ella- es basen en quatre principis bàsics, les produccions en vídeo des dels mòbils són íntimes, espontànies, autèntiques i democràtiques. Productes de l’  esforç col·laboratiu, aquestes microproduccions ajuden  a construir bastides sobre les quals es fonamentarà un  bon procés d’ aprenentatge.