De vi calent i despropòsits flagrants

Suposo que no devia ser fàcil per a la Consellera Rigau abandonar el passat dimarts 4 de desembre la reunió amb els consellers  autonònics d’ Educació davant els canvis “last-minute” que van fer a l’ avantprojecte de la llei de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) proposada pel ministre espanyol d’ Educació José Ignacio Wert. Tampoc és fàcil pels catalans i catalanes veure com un model d’ èxit com és la immersió lingüística que s’ha dut a terme a Catalunya des de fa força anys sigui amenaçat i que la llengua catalana quedi relegada a ser una assignatura considerada d’ especialitat, després de les matèries troncals i les específiques. Entre d’ altres mesures l’ esborrany de l’ avantprojecte inclou una aposta per l’ elecció primerenca d’ itineraris acadèmics o professionals, la incorporació de proves estatals, però manté el Batxillerat com un dels de més curta durada de tot Europa. El caire excloent del seu contingut i la consolidació d’una educació diferent per als sectors més desfavorits farà que al llarg d’ aquesta setmana siguem molts i moltes els que ens manifestarem en contra d’ aquest avantprojecte, que va molt més enllà de l’àmbit estrictament educatiu i amenaça de ple la nostra llengua i un model multicultural i plurilingüe reeixit, del qual el català n’ha estat sempre l’ eix vertebrador.

En un altra ordre de coses, la setmana passada vaig ser a Berlin, participant en el Online Educa 2012, congrés que té lloc cada any en aquesta ciutat i que és punt de referència dins l’ àmbit de la Tecnologia Educativa. És tradició -mentre dura el congrés- fer una escapada a un dels mercats de nadal típics d’ aquestes dates que hi ha per tota la ciutat a prendre un got de Glühwein, un reconstituent deliciós que ajuda a combatre les baixes temperatures de l’època. Entre les tendències marcades aquest any destacar una vegada més el Mobile Learning, o sigui la utilització dels dispositius mòbils en educació del que ja hem parlat en altres entrades d’ aquest bloc en el que fa bastant temps treballem i al voltant del qual vam presentar un Workshop: Enhancing Participatory Culture with social and  mobile media sobre un projecte de col·laboració internacional amb la Salford University (Anglaterra), Beuth University of Applied Sciences (Alemanya), AUT University (Nova Zelanda) i la Universitat Rovira i Virgili. Els altres grans temes del congrés van ser els MOOCs (Massive Open Online Courses) i com organitzacions coms el cas de Coursera que estan canviant i qüestionant la formació online tradicional. També es van presentar algunes experiències al voltant de la Flipped Classroom, o la classe al revés i finalment també hi varen haver moltes referències al concepte de l’ Smart Education, entesa com un gran escenari que dóna cabuda a processos d’ aprenentatge cada vegada més ubics i complexos on el paper mediador de la tecnologia és clau perquè aquest es produeixi d’una manera significativa.

Tot i que a casa nostra les temperatures no són tan baixes com a Alemanya, potser tenir a l’ abast una mica de vi calent ens pot ajudar a afrontar una setmana que es preveu força freda. Molts ànims a tothom!

Imatge: Justinsfoto

D’incerteses vàries i el pessigolleig del primer dia

Que meravellós és que ningú hagi d’esperar un moment  abans de començar a millorar el món

Anne Frank, 1947

Encara que faci prou anys que ho fem, el primer dia de començament de classes és un dia especial i any rere any a molts docents tornem a sentir aquell pessigolleig que ja sentíem quan érem petits abans de començar el primer dia d’ escola.  Certament, aquest no és un començament de curs com els altres. L’inici de curs coincideix amb la crida per part de Som Escola a la ciutadania a concentrar-se davant els ajuntaments de Catalunya per refermar la nostra llengua, l’escola catalana i un model lingüístic integrador, considerat arreu exemple de cohesió i inclusió social. Podeu llegir el manifest aquí.

Aquest any cal afegir a aquest pessigoleig la incertesa que provoquen les retallades i l’ austeritat; comptem amb menys professorat i menys mitjans, probablement disposarem de menys projectes i dotacions… El pessigolleig del primer dia també vé causat pel fet de no saber què ens depararà aquest curs, quins estudiants tindrem, com seran, si sabrem cobrir les seves expectatives, i si ells/es satisfaran les nostres… Però comptem amb les ganes i l’ilusió de fer allò que ens motiva i que és característica del model del que parlàvem abans: volem provar coses noves, innovar les nostres pràctiques, iniciar nous projectes, aprendre dels nostres estudiants i compartir allò que fem amb força gent. En aquest sentit la tecnologia esdevé peça clau, doncs amb pocs recursos ens permet obrir les nostres aules al món, treballar en xarxa,  assolir objectius didàcitics, i generar coneixement compartit.

En aquesta línia, darrerament s’ha parlat en alguns mitjans del que sembla ser el començament d’una mini-revolució que insistiria a les institucions pertinents en la necessitat de tenir en compte la forma en què els mitjans digitals afecten l’estructura bàsica dels sistemes educatius i l’ aprenentatge i com, des d’ aquests, cal donar-hi resposta. A grans trets, i malgrat pugui semblar obvi, els estudis conclouen que en general,  els sistemes educatius no estàn preparant els estudiants per enfrontar els reptes del futur i que cal redissenyar i repensar els models existents, doncs els actuals no hi donen resposta. Ben poca cosa, tot plegat.

Només em resta, en aquest 11 de setembre, desitjar a tots els i les professionals de l’educació una feliç Diada i un molt bon primer dia de curs!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/russloar