De mestres, emocions i paraules solidàries

Screen Shot 2013-10-13 at 1.47.09 PM

El passat 5 d´octubre es celebrava arreu del món el World Teachers’ Day, dia mundial dels mestres, proclamat per la UNESCO el 1994 per conmemorar l´adopció de la recomanació ILO/UNESCO Recommendation concerning the Status of Teachers, relativa a la situació del personal docent. En aquesta recomanació s’estableixen els drets i obligacions del personal docent així com les normes internacionals per a la seva formació inicial i formació contínua, contractació, ocupació i condicions d’ensenyament i aprenentatge. També s’hi contemplen diverses recomanacions per a la participació dels docents en les decisions educatives a través de consultes i negociacions amb les autoritats educatives. Des de la seva adopció, la Recomanació ha estat considerada com un important conjunt de directrius fonamental en promoure la situació del personal docent en interès d’una educació de qualitat.

Quan escrivim aquestes línies, acaba la quarta setmana de lluita i de vaga indefinida de docents de les Illes Balears on tants i tantes mestres han escollit aquesta via com la única possible. Les notres paraules més solidàries, doncs, per la seva exemplar unió i mobilització, que, a més de donar-nos moltes lliçons, ens ha de portar a fer reflexions importants sobre la tasca docent i la importància de la seva qualitat i impacte en la vida de tants nens i nenes. Destacava fa poc en una entrevista el Dr. Francisco Mora, expert en neuroeducació, el rol dels docents i la necessitat de tenir generacions de professorat ben formades que puguin donar resposta al repte d´educar.  Com diu Mora “ensenyar significa emocionar“, sense emoció no podem transmetre la passió per allò que estem fent i si no hi ha passió és difícil que en moments com l´actual, amb la llei LOMCE acabada d´aprovar i amb força condicions adverses, poguem ensortir-nos-en. M´atreviria a dir que a casa nostra el que ens sobra és emoció i passió per la feina que fem, la feina diària de tants i tantes mestres, de vegades duta a terme en condicions precàries, així ho demostra i és encomiable. I aquells que ens dediquem a ensenyar els futurs i futures mestres a les Facultats d´ Educació hem de ser coscients també d’ aquest fet i no oblidar que una bona preparació més l’emoció necessària faràn dels nostres estudiants uns bon mestres del demà. Aquest és el nostre repte i el nostre compromís.

Imatge: stevendepolo

De vi calent i despropòsits flagrants

Suposo que no devia ser fàcil per a la Consellera Rigau abandonar el passat dimarts 4 de desembre la reunió amb els consellers  autonònics d’ Educació davant els canvis “last-minute” que van fer a l’ avantprojecte de la llei de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) proposada pel ministre espanyol d’ Educació José Ignacio Wert. Tampoc és fàcil pels catalans i catalanes veure com un model d’ èxit com és la immersió lingüística que s’ha dut a terme a Catalunya des de fa força anys sigui amenaçat i que la llengua catalana quedi relegada a ser una assignatura considerada d’ especialitat, després de les matèries troncals i les específiques. Entre d’ altres mesures l’ esborrany de l’ avantprojecte inclou una aposta per l’ elecció primerenca d’ itineraris acadèmics o professionals, la incorporació de proves estatals, però manté el Batxillerat com un dels de més curta durada de tot Europa. El caire excloent del seu contingut i la consolidació d’una educació diferent per als sectors més desfavorits farà que al llarg d’ aquesta setmana siguem molts i moltes els que ens manifestarem en contra d’ aquest avantprojecte, que va molt més enllà de l’àmbit estrictament educatiu i amenaça de ple la nostra llengua i un model multicultural i plurilingüe reeixit, del qual el català n’ha estat sempre l’ eix vertebrador.

En un altra ordre de coses, la setmana passada vaig ser a Berlin, participant en el Online Educa 2012, congrés que té lloc cada any en aquesta ciutat i que és punt de referència dins l’ àmbit de la Tecnologia Educativa. És tradició -mentre dura el congrés- fer una escapada a un dels mercats de nadal típics d’ aquestes dates que hi ha per tota la ciutat a prendre un got de Glühwein, un reconstituent deliciós que ajuda a combatre les baixes temperatures de l’època. Entre les tendències marcades aquest any destacar una vegada més el Mobile Learning, o sigui la utilització dels dispositius mòbils en educació del que ja hem parlat en altres entrades d’ aquest bloc en el que fa bastant temps treballem i al voltant del qual vam presentar un Workshop: Enhancing Participatory Culture with social and  mobile media sobre un projecte de col·laboració internacional amb la Salford University (Anglaterra), Beuth University of Applied Sciences (Alemanya), AUT University (Nova Zelanda) i la Universitat Rovira i Virgili. Els altres grans temes del congrés van ser els MOOCs (Massive Open Online Courses) i com organitzacions coms el cas de Coursera que estan canviant i qüestionant la formació online tradicional. També es van presentar algunes experiències al voltant de la Flipped Classroom, o la classe al revés i finalment també hi varen haver moltes referències al concepte de l’ Smart Education, entesa com un gran escenari que dóna cabuda a processos d’ aprenentatge cada vegada més ubics i complexos on el paper mediador de la tecnologia és clau perquè aquest es produeixi d’una manera significativa.

Tot i que a casa nostra les temperatures no són tan baixes com a Alemanya, potser tenir a l’ abast una mica de vi calent ens pot ajudar a afrontar una setmana que es preveu força freda. Molts ànims a tothom!

Imatge: Justinsfoto

De la mobilitat intergeneracional i el futur del país

Començar l’ entrada d’ aquest bloc tot esmentant l’ important rol que té l’ educació en el desenvolupament de la societat esdevé no només necessari, sinó també obligatori en aquests moments. A la llum del paper que l’educació pot jugar en la promoció del creixement econòmic, l’ èxit dels països passa per assegurar que els i les joves aconsegueixin un major nivell d’educació que els seus pares i mares – això és el que es coneix com la mobilitat intergeneracional en educació i així ho determina l’ informe 2012 edition of Education at a Glance: OECD Indicators que l’ OCDE acaba de fer públic recentment. Un dels nous indicadors de l’ informe d’ aquest any és sobre la mobilitat educativa en l’educació i mostra que molts països estan fent progressos notables en aquest sentit. La meitat dels adults joves dels països de l’OCDE han assolit el mateix nivell d’educació que els seus pares i mares: el 13% tenen un nivell baix d’educació, el 21%, un nivell mitjà i el 16%, un nivell alt. D’ altra banda, el 37% de joves d’ entre 25 i 34 anys han superat el nivell educatiu dels seus pares i mares mentre que només un 13% han assolit un nivell més baix.

El mencionat informe també mostra que molts països de l’OCDE han d’abordar el creixent problema dels joves que no tenen feina  i són fora del sistema educatiu. Aquesta preocupació és també compartida per la Unió Europea, ja que defineix l’ abandonament escolar com una de les cinc prioritats estratègiques que cal reduir de cara a l’ Horitzó 2020. Aquesta població va començar a augmentar el 2009 i es va disparar a gairebé el 16,0% el 2010 -un signe de les dificultats que han patit els  joves com a conseqüència de la recessió mundial. En aquest sentit, l’OCDE recomana examinar les mesures que poden incrementar la participació productiva d’ aquest grup de risc, entre elles l’educació i la formació professional així com les oportunitats d’educació no formal i la formació.

Simultàniament, el curs acadèmic 2012-13 ha comencat emmig d’ un maremàgnum d’ esdeveniments polítics i socials que han anat acompanyats de retallades i la incertesa d’ un futur desdibuixat i marcat per la nova Llei d’ Educació de Wert, l’increment de les taxes universitàries, la desaparició de màsters i cursos de postgrau i doctorat, la reducció dels plans de formació del professorat, les beques, l’ agonia dels Erasmus… Tots aquests factors mapegen un escenari educatiu en el que cal lluitar més que mai per seguir endavant, i ens cal fer-ho amb optimisme, mirant de donar el millor de nosaltres als nostres estudiants.

Els propers dies 15 i 16 d’ octubre tindran lloc a Barcelona les Jornades Educació Avui, organitzades per la Fundació Bofill que tenen com objectiu debatre sobre l’estat actual de l’educació a Catalunya. és clar que un dels reptes principals que té plantejada l’educació al nostre país és la millora de l’èxit educatiu en els àmbits formals, informals i no formals. Ens cal debat i esforç, volem un sistema educatiu fort, que arribi més enllà d’on nosaltres hem arribat, amb generacions preparades i que nodreixi el país per al seu millor desenvolupament.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/chewie007/

De visions de futur, contes europeus i peces que no encaixen

El mateix dia que professors i professores de tots nivells educatius, associacions de pares i mares, moviments de renovació pedagògica  i sindicats s’han posat d’acord i han sortit al carrer de manera massiva per tal de manifestar-se a favor d’una educació de qualitat s’ha anunciat per part del Govern de la generalitat de Catalunya la posada en marxa del programa ‘iDigital‘, que té com un dels seus principals objectius posicionar Catalunya entre les deu regions capdavanteres en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) l’any 2020. El pla, que compta amb 216 milions d’euros de pressupost i es basa en la cooperació entre el sector públic i el sector privat, pretén dinamitzar el sector TIC català i fer arribar les TIC a totes les petites i mitjanes empreses catalanes.

D’ entre les línies d’actuació del Pla idigital, algunes de les quals coincideixen amb la Digital Agenda for Europe (2010-2020) de la Unió Europea, hi destaquen la millora de la competitivitat empresarial amb les TIC , la potenciació del sector tecnològic català, la dinamització de l’ocupació gràcies a les TIC, l’ impuls de projectes tractors de l’Administració i la potenciació d’ accions de proximitat i referència.  En especial, voldria destacar el foment de la integració digital de la ciutadania, basat en “potenciar el coneixement, la utilització i l’aprofitament de les TIC per part de la ciutadania com a mesura per impulsar el desenvolupament personal, la millora de la qualitat de vida i el foment de la cohesió digital”.

Tot i que el pla em sembla molt ambiciós i que comparteixo plenament la visió a assolir, em costa veure com encaixaran els objectius  amb tot el seguit de retallades en educació, algunes d’ elles molt directament relacionades amb l’ús i integració significativa de les  TIC.  No només hem de presuposar l’ assoliment de la competència digital als nois i noies que surten del nostre sistema educatiu sinó que també els hi hem d’ assegurar.  Això passa per establir programes específics i blindats que permetin una correcta implementació de les TIC a l’ educació i per ser competitius també caldria revisar el model de formació professional que tenim i repensar-lo per a que sigui potent i de qualitat, però d’ això en parlarem un altra dia.  Si els nostres joves no disposen de coneixements ni estratègies per utilitzar les TIC i treure’n el màxim rendiment no podran transferir aquest coneixement ni rendabilitzar-lo en el terreny professional o social. Abans de l’ idigital, ens cal assolir una base sòlida per viure en una societat cada vegada més líquida,  … i aquesta solidesa s’ adquireix a l’ escola.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/yourinmyhair/3809503994/

De congressos top, experiències personals i veus que no es senten

Aquesta setmana s’ha celebrat amb gran èxit d’ assistència i impacte el Mobile World Congress, el macro-event més important de telefonia mòbil i punt de referència obligat per a tots aquells i aquelles que treballem al voltant dels mòbils. Tot i que el Mobile és essencialment adreçat a les empreses vam tenir la gran sort de poder assistir-hi i d’ escoltar algunes de les veus considerades més importants d’ aquest àmbit. Podeu accedir als continguts de les Keynotes des del web del congrés i també fent una ullada a aquest resum elaborat per Ticbeat. D’ altra banda, i com ja és habitual en aquests events, es pot segir el fil dels comentaris dels assistents i seguidors via Twitter mitjançant els hashtags #MWC12 i la seva pàgina al Facebook.

El passeig pel Mobile Congress va ser això, bàsicament veure com les grans cases presenten les seves novetats, els desenvolupadors/es miren de vendre el seus productes i les petites empreses intenten fer-se un forat en un món absolutament dominat pels grans gegants però on les bones idees també són premiades. Guanyar visibilitat, generar oportunitas de negoci i posicionar-se en el mercat internacional són objectius clau de la seva participació al congrés. L’App Planet funciona com un aparador on les empreses desenvolupadores de tot el món presenten les seves últimes novetats. De la sumptuositat d’ alguns stands, el merxandising, els cocktails, les recepcions, les festes … es podria afirmar que en aquest sector la crisi econòmica no s’hi ha fet del tot palesa.

I com passa sovint, al voltant d’ aquests grans esdeveniments es generen activitats paral·lel·les força interessants, les més interessants diria jo, com les trobades amb persones de fora a qui coneixem, les converses espontànies que sorgeixen a la xarxa i acaben al voltant d’un cafè, les desvirtualitzacions… En resum, aquelles petites coses que personalitzen l’ event, que l’ enriqueixen i el fan especial únicament per a nosaltres. Personalment em van impactar dos factors: d’una banda l’ escassa presència de dones, tant a les ponències com en els altres àmbits com l’assistència, el networking, les trobades paral·lel·les… Realment observant el públic des de les escales que condueixen a Montjuïc el paisatge era dominat per una marea de tratjos foscos. I si no hi vam sentir veus femenines tampoc vam  percebre un altra tipus de veu: la dels professionals de l’ educació que també tenen molt a dir dins aquest àmbit en tant que els dispositius mòbils estan reconfigurant el panorama no només social sinó també educatiu.  Només hi van haver dues ponències relacionades amb l’ educació i cap d’ elles en un marc horari central. Tot i ser conscient que el Mobile Congress és un esdeveniment adreçat a les empreses- hi vaig trobar a faltar algun stream que promogués iniciatives que afavoreixin la trasnferència entre les universitats i també la formació professional o la secundària amb empreses i institucions, ja sigui mitjançant concursos d’ apps o premis a idees, que promoguin les habilitats emprenedores dels nostres joves i que els animin a endinsar-se en aquest món. Un esdeveniment de cabdal importància com aquest i un país que l’hostatja amb tant caliu i que vol avançar cap a una economia basada en el coneixement han de veure com integrar aquestes veus en futures edicions.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/cpoyatos/5791320785/

De prohibicions desaforades i un futur mes mòbil que mai

La setmana passada va saltar a la premsa la notícia de la creació -fruit de la col·laboració entre el MIT i Google- del  MIT Center for Mobile Learning,  institució que neix amb idea de fer recerca i investigar sobre com transformar l’aprenentatge i l’educació a través de la innovació a partir de l’ús dels dispositius mòbils. Un dels eixos de treball del nou centre es centrarà en l’estudi i ampliació de l’aplicació Inventor per a Android, que Google ha anunciat recentment. Aquesta aplicació de codi obert incorpora un sistema de programació que facilita als i les alumnes crear aplicacions mòbils per a telèfons intel·ligents. Amb aquesta iniciativa -i com és ja habitual en el MIT es connecta la recerca en Tecnologia Educativa amb la llarga trajectòria del MIT pel que fa a la creació i suport de programari de codi obert.

La posada en marxa d’ aquesta iniciativa evidencia una vegada més que l’ m-learning o aprenentatge mòbil no és només una moda o una tendència sinó que constitueix tot un punt d’ inflexió en el panorama educatiu. Així doncs, cal tenir en compte l’ús educatiu dels dispositius mòbils i començar a veure com poden ser introduïts en el procés d’ ensenyament i aprenentatge. En aquest sentit, aquest any començarem un projecte pilot anomenat m-project al voltant de l’ús dels mòbils a l’ educació a la URV. Si parlem de mòbils a l’ aula és habitual sentir que aquests estan totalment prohibits en molts centres educatius i també per moltes raons, tot i que hi ha força iniciatives que ja estan capgirant la tendència i és fàcil començar a trobar professorat que utilitza el mòbil com eina educativa. I no només això, en països com Anglaterra, Canada o els Estats Units, alguns centres educatius animen els seus estudiants a portar la pròpia tecnologia a classe per fer-la servir, d’ això se’n diu BYOT (Bring your Own Technology) per tal d’aprofundir en el potencial que els dispositius tenen pel propi aprenentatge i familiaritzar els i les estudiants amb els seus dispositius, ja que només en coneixen la part més lúdica. En aquest sentit, cal estar a l’ aguait d’ aquestes iniciatives i fer-ne el seguiment dels seus resultats des de les institucions pertinents. Introduir metodologies com el m-learning des de les facultats pot fer que els futurs i futures mestres i professors aprefundeixin més en el concepte i entenguin que els mòbils també poden servir per aprendre. Si ho fan així, quan arribin a les escoles i els centres educatius, molt probablement ja no els prohibiran.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/reisgekki

De tisorades diverses i senyals perduts

Aquesta setmana que acabem precisament no ha estat plagada de bones notícies. Mentre els nostres veïns i veïnes del món àrab es troben lluitant pels seus drets més elementals, hem vist com les xarxes socials, una vegada més, ens han permès l’ accés a una informació  gens esbiaixada i certament prou dura, que fa que el cor se’ns faci petit en veure determinades imatges. A casa nostra, tanmateix, també patim tisorades de tot tipus i mesura. De moment, al País Valencià, després de 26 anys d’ emissió, ja no es pot veure TV3. Ens hem quedat #sensesenyal i sense més coses: sense llibertat d’informació, sense llibertat d’ expressió i sense un espai importantíssim de comunicació i divulgació en llengua catalana.

L’ altra retallada és la reducció preventiva del Departament d’ Ensenyament d’un 20% dels pressupostos dels centres i l’aturada del projecte eduCAT 1×1. Al llarg de la setmana s’ha escrit molt sobre la conveniència o no d’un programa tan ambiciós i polèmic alhora (personalment m’ agrada el to fresc i clar del resum que en feia avui en Jordi Roca o l’humor amb què Faro dibuixa una realitat que molts reconeixeríen com pròpia). En aquesta controvèrsia -però- hi ha molts punts de vista a tenir en compte: els dels professionals que han dissenyat, desenvolupat i fet el seguiment del projecte, els del professorat que s’hi ha vist involucrat, els de l’ estudiantat, les famílies, els centres educatius, la mateixa institució … i tothom té la seva petita part de raó. Potser si de bon començament s’hagués comptat amb aquest espectre d’ opinions, els resultats hauríen estat uns altres.

Com professional que es dedica a la docència universitària en l’ àmbit de la Tecnologia Educativa i tenint en compte tant els pros com els contres -que en són molts-  se’m fa necessari reivindicar la presència de la tecnologia a  les aules com un element que ha d’ afavorir  la innovació, l’ èxit escolar i esdevenir alhora catalitzador de canvi i de progrés. Després de la tisorada necessàriament caldrà determinar un nou full de ruta i tenir clares les línies estratègiques bàsiques que han de marcar el camí a seguir. Caldrà copsar bé els senyals que emeten tots els agents involucrats per tal de poder avançar amb pas ferm. I aquí no hi podem badar, perquè ens ho juguem tot.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/spin_spin/2877784014/

De continguts, competències i un plà de negocis educatiu

Aquest cap de setmana diversos mitjans s’han fet ressò de la polèmica que recorre Europa al voltant del currículum. La pregunta és clara:  els nostres estudiants/es realment aprenen allò que necessiten a les escoles i als centres de secundària? És veritat que hi ha una sobresaturació de continguts educatius i de competències a assolir?  Aquest debat es monopolitza entre la dicotomía de reduïr el currículum  i focalitzar els esforços en allò que consideraríem els  estudis  tradicionals (continguts per excel·lència) o bé continuar en la línia que advoca per l’ adquisició de competències i habilitats que han de permetre els estudiants/es  saber desenvolupar-se  en un món canviant i en evolució en detriment de l’ adquisició de “coneixement”. D’ altra banda, avui mateix s’han publicat els resultats d’ enquestes segons les quals l’ índex de fracàs escolar i d’ abandonament precoç a l’ Estat Espanyol és prou alt i preocupant com per a fer valoracions i estabir nous rumbs.

Al Regne Unit, el  govern conservador de Cameron, conscient de la devallada en qualitat educativa del seu sistema va publicar el passat mes de novembre -envoltat de gran polèmica també- el seu full de ruta particular:  Business Plan 2011-2015 | Department for Education. Inicialment sobta que en el títol d’ aquest document-marc s’hi incorpori un terme tan aliè a l’ Educació com és un plà de negocis.  Aquest,  -de quatre anys de durada-  va decididament encaminat a redreçar la situació del sistema educatiu  del país i hi hi destaca, entre d’ altres mesures a prendre, la necessitat de revisar i reformular els continguts curriculars.

D’ aquest document-marc també m’han sobtat alguns aspectes. En primer lloc s’ anuncia que el document anirà canviant i que s’ actualitzarà anualment segons les dades obtingudes.  Tot seguit s’ aborda la visió a assolir, es detallen els objectius, es fixen prioritats i aquestes es vinculen amb accions, fites i terminis.  Seguidament venen els indicadors d’ assoliment de les diferents fites juntament amb les dates concretes en què es publicaran, tot això per a que la ciutadania pugui seguir el procés d’ aprop i pugui  prendre decisions relatives a l’ educació dels seus fills/es. Tot  en un exercici de transparència sense precedents.  Sense entrar en detalls sobre si les mesures són les millors o no, si que penso que l’ exercici de racionalització i de transparència del procés és encertat.  De vegades l’ allau d’ informes, dictàmens, reports i publicacions diverses ens allunyen de la realitat. Ara més que mai convé tenir una visió única, uns objectius ben definits  per poder avançar amb pas ferm. Quí sap si un petit plà de negocis ens pot fer veure el camí més clar.

Imatge : Kevin Mak http://www.flickr.com/photos/kymak/2843649228/