La plaça de sota de casa em té acostumada a les sorpreses. Aquests dies m’està obsequiant amb un recital de nadales. Més per força que per ganes, me n’he escoltat unes quantes. Tot plegat m’ha portat a plantejar-me unes quantes qüestions al voltant d’aquestes cançonetes tan entranyables.
Què deu voler dir : Xarrampim Xarrampia Xarrampó? Existeix el turró de pinyó que se suposa que caga el tió juntament amb el d’avellana? Per què li hem de donar un tall de gall a la tia Pepa? és la Pepa la tia solterona que hi ha a totes les famílies? Llavors és la que té més temps per matar el gall, no? No ens n’hauria de donar un tall ella a nosaltres? Per què amb la llum del fanalet demanem als Tres Reis pau i joia a tots els nens? que no en necessitem d’això, els grans? A mi els Tres Reis de l’Orient no m’han portat mai turrons. Per què diem que en porten a tota la gent? Hi ha algú que vulgui anar a Betlem, ni que sigui amb gallineta i rabadà? I els pobres pastorets, amb només pell i samarra, què hi fan allà a dalt de la muntanya? Heu vist mai gallines amb sabates? per què hem de posar el pobre pollí a dalt del pi? qui és el cara de pebrot? I al pobre dimoni hem de treure-li la cua així patrip-patrap i deixar-lo mig difunt? Si la mare i el fillet estan mig morts de fred per què els volen portar un xiulet, panses i figues, nous i olives, mel i mató? si tenen falta d’abriguet per què la pastora Caterina els porta taronges de la Xina? una manta no faria més el fet? i els àngels anar cantant…
No em posaré ara a qüestionar perquè de nens acceptem que un tronc cagui regals. Perquè plantem un senyor fent caca al mig del bonic pessebre, ni perquè a les cavalcades de la meva ciutat el rei negre i els seus patges són senyors pintats i no negres de debó. Però són coses que també em pregunto. Tampoc no entraré a analitzar la qualitat de les pel·lícules que ens endossen a la tele en aquestes dates. I no criticaré els espanyols villancicos: necessitaria tot un altre bloc.