Foto: Andreu Puig / EL PUNT
No tinc cap ganes d’entrar en el debat de si pla de Bolonya “si” o pla de Bolonya “no”. Crec que aquest procés sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior és una bona cosa, però com tot té matisos i punts criticables.
Grups d’estudiants i professors es manifesten aquests dies en contra d’aquest procés i pel futur d’una universitat diferent, com espai de llibertat, de debat…. Hi ha hagut tancaments en diferents universitats i desallotjaments. També manifestacions i càrregues policials.
El govern de la Generalitat ha fet pinya amb els rectors de les universitats catalanes. Que quedi clar que en aquest tema no hi ha cap escletxa. Ho diu la UE! Doncs tots junts amb el pla de Bolonya. Als qui no hi estan d’acord ni se’ls escolta i si criden gaire és fàcil desacreditar-los. Hem pervertit el llenguatge de tal manera que els criminalitzem, només ens cal anomenar-los: radicals, okupes, squaters, antisistema….
A tots plegats els recomanaria mirar enrere, fer un cop d’ull a les hemeroteques i veure com aquells que abans condemnaven l’entrada de la policia al campus universitari (fa 10, 20 o 30 anys) avui la defensen. Em diran que això és diferent, que abans hi havia una dictadura, que no hi havia democràcia. I jo els recordaré que tots plegats tenien trenta anys menys, que eren molt joves, que tenien moltes inquietuds i esperit crític.
El “Butlletí Oficial de l’Estat” publicava el 15 de setembre de 1966 la resolució d’un expedient disciplinari acadèmic “ambmotiu dels disturbis a la Universitat de Barcelona” de lectura recomanada. D’aquests n’hi van haver més. Entre els anys 1965, 1968 i 1975 hi van haver importants mobilitzacions estudiantils, s’havia creat el Sindicat Democràtic d’Estudiants. Eren èpoques de tensions entre el rectorat i alguns professors. És clar hi havia la dictadura. Molts dels estudiants i professors represaliats en aquella època després han ocupat càrrecs d’alta responsabilitat política, acadèmica o empresarial, i en els seus currículums d’una manera o altra sempre es recordava la seva etapa de lluitadors. Què se n’ha fet d’aquell esperit crític?