Ahir va ser un dia tranquil. Era el dia després d’una vaga convocada com a general, però que no ho va ser. De fet, si escoltaves les converses del bar o del carrer la gent parlava més del partit del Barça de la nit anterior que no pas de la jornada reivindicativa. Ara cal esperar a veure si el govern socialista mou fitxa i d’aquí a un temps fa algun gest envers les reivindicacions sindicals que van portar a la convocatòria de l’aturada. De la ressaca de la jornada, el que no acabo d’entendre és la polèmica entorn de la presència de Joan Boada en la manifestació de Girona. És que aquest alt càrrec no podia exercir el seu dret a manifestar-se? A mi no em va estranyar gens veure’l darrere una pancarta i en una manifestació, l’hi he vist moltes vegades, contra la MAT, contra la guerra de l’Iraq, etc. Si Boada hagués estat al seu despatx els aldarulls de Barcelona no s’haurien produït?
Arxiu diari: 1 octubre 2010
Girona rai?
Potser sí que és un tòpic allò del “Girona rai”. També podríem dir que és un clixé o una llufa que ens van penjar des de Barcelona aquells que envegen algun dels avantatges que deu tenir això de ser provincià o de pagès. Perquè ja em diran vostès si n’hi ha per estar cofoi de viure en unes comarques comunicades amb la resta del país i d’Europa amb un sistema ferroviari amb massa deficiències i una N-II tercermundista. Girona ha perdut pistonada. La volada en el món del bàsquet en l’ACB és només un record, en el món financer serà l’endemà del dia de difunts, que enterrarem Caixa Girona, i juts ara Ryanair redueix el nombre de destinacions des de Vilobí. Què volen que els digui! El conseller Nadal segur que te raó quan presenta un paquet de mesures contra el conformisme. Però, el “Girona rai” des d’aquí no ens l’hem cregut mai, més aviat n’hem patit les conseqüències.
Els trens MD
El dia que es van substituir els obsolets i rònecs trens Catalunya Expres pels suposadament flamants i moderns MD (mitjana distància), vaig pensar equivocadament que finalment els usuaris del ferrocarril a les terres gironines, deixarien de ser considerats ciutadans de segona, i que per primera vegada fins i tot estrenarien trens. Algú va dir que aquests trens abans de venir a Girona ja havien circulat per altres terres de l’Estat espanyol. Cap novetat. Amb tot, algú pot pensar que no s’haurien de fer escarafalls del que va suposar una millora. El cert és que de mica en mica la cosa s’ha anat degradant (i no pels retards, que ja hem assumit que no tenen solució). En ple estiu hem passat tanta fred en els MD com la que passaven els nostres avis a l’hivern en aquells trens de fusta, i tenim un ensurt cada vegada que s’anuncia una estació a un volum exagerat.
Xantatge
