Les torres de les línies elèctriques que han caigut seran substituïdes per unes altres de més reforçades. D’això se’n diu propòsit d’esmena. Quan era petit i anava als hermanos de la Salle de Figueres (Els Fossos), a la classe de religió em van ensenyar que per obtenir el perdó dels pecats no n’hi havia prou amb la confessió, calia a més que hi hagués el propòsit d’esmena –de no tornar a fer les coses malament– i a més m’havia de penedir dels meus pecats. Endesa no ha reconegut els seus pecats, però són tan evidents i tan públics que no cal, tots ho hem vist i molts ho hem patit. Endesa públicament no reconeixerà mai els seus errors; ho entenc, els pecats no es confessen en públic. Però ara ja ens diuen que no ho tornaran a fer, que faran bondat i que les noves torres podran suportar més pes i les inclemències del temps. Amb tot, sense el penediment veig difícil que obtinguin mai el perdó.
Arxiu d'etiquetes: Consum
Pseudorevolta
Una pseudorevolta és una revolta que no acaba de ser-ho, que es queda en un gest de rebel·lió, per no dir que és només un acte simbòlic, simpàtic, però que no passa de cop d’efecte. Això és el que han fet els alcaldes de Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols en anunciar que no pagaran les factures de l’enllumenat públic a Endesa o el de Caldes quan s’ha donat de baixa de la companyia i insta els ciutadans a deixar de ser clients d’aquesta companyia elèctrica i passar-se a la competència. Així mateix, també pot semblar molt revolucionària la posició d’ERC quan reclama la nacionalització d’Endesa, que controla un sector estratègic i que és a les mans de l’empresa italiana Enel. Aquí cal recordar que el PP va fer mans i mànigues perquè la companyia elèctrica no fos controlada per una empresa catalana. També el manifest signat per 150 alcaldes no passarà de ser un acte simbòlic contra qui realment té el poder.
El rebut de la llum
Les conseqüències de la nevada han estat fenomenals. Hi ha hagut milers d’afectats i indignació generalitzada pel mal funcionament del serveis bàsics i per l’actitud prepotent de les companyies elèctriques, que no admeten els seus errors. A Caldes, tres-cents veïns s’han manifestat per denunciar que porten set dies a les fosques. Els alcaldes, que s’han sentit abandonats, han signat un manifest reclamant que no es tornin a produir mai més les mancances amb què s’han trobat aquests dies, mentre el govern ha protagonitzat un desembarcament de càrrecs a les zones afectades. Amb tot, els problemes encara no estan resolts, i no sé si ho estaran d’aquí a uns mesos. Del que sí estic convençut és que al juliol, encara que no s’hagin posat en marxa les mesures perquè això no torni a passar, hi haurà una revisió de les tarifes elèctriques que serà a l’alça. La darrera revisió va ser al gener i es va apujar el rebut d’un 2,6 %.
Reclameu, reclameu malaïts !
La cultura de la reclamació és una d’aquelles coses que ens ensenyen els nouvinguts. La reclamació és una pràctica molt estesa als països llatinoamericans. Reclama que alguna cosa aconseguiràs. No sé si és per això o per la cara dura i la incompetència galopant, d’algunes empreses i professionals dels serveis de casa nostra, però darrerament jo m’he convertit a aquesta manera d’entendre la vida. I, sincerament, m’ha costat. Els catalans, en general, som gent tranquil·la, no gaire apassionada i quan ens enreden, pensem que per poca cosa no val la pena fer-se mal veure i no ens queixem.
Però s’ha acabat, ja he fet meva la cultura del “reclamo” i és que no hi ha cap més remei. Primer van ser els de Telefónica, els quals pel morro canvien de titular la meva línia telefònica i em deixen sense telèfon; jo he hagut de demostrar de manera fefaent i documentada que aquell número de telèfon que han donat a una senyora era el meu. Tot seguit, els de Ya.com amb qui tinc contractat el servei d’ADSL ja no em volen donar més les trucades gratuïtes, perquè els de Telefónica van decidir que ara ells em volien cobrar les trucades. És una cosa que anomenen “preassignació” que la CTNE connecta i desconnecta segons li convé. Després els de la immobiliària, que van molt “apretats” perquè ja no venen pisos, em canvien el contracte de lloguer del pis on visc des de fa més de dotze anys i em passen una minuta de 350 euros per la feinada d’omplir un contracte model baixat d’internet, sense intervenció de cap advocat, ni cap mena de registre. Ja no us vull explicar els més de cent euros del gas que he pagat de la casa de Figueres on no he posat els peus des de Nadal, i ja no parlem del rebut de la llum. Si ens ho mirem bé tot, absolutament tot és reclamable.
Cansat de tot plegat, crec que m’ha pujat el colesterol i he anat al súper a comprar aquesta mena de beguda miraculosa, penso que es diu Benecol i que diuen que va tan bé per al colesterol. He hagut de llençar les sis ampolletes del paquet, que no eren aptes per al consum, i vinga una altra reclamació.
No vull reclamar més, n’estic cansat. Però, si no ho faig, sé que em fotran per totes bandes.