Brussel·les i la MAT de Monti

imagesRed Eléctrica ha anat silenciant a cop de talonari moltes veus contràries al traçat de la línia de molt alta tensió. També s’ha avingut a negociar i ha accedit a moure alguna torre. D’aquesta manera, entre una cosa i l’altra, ha anat desactivant les protestes en contra de la MAT. Aquella actitud inicial de prepotència amb què REE va desembarcar va anar canviant, però l’impacte mediambiental i els perills contra la salut de les persones, a les zones habitades, no es va modificar. Ara Brussel·les ha expedientat el govern espanyol per no haver fet els deures amb la MAT, tot i que la Comissió Europea va deixar fer, amb l’aval de l’informe del comissari Mario Monti. Amb tantes connivències, la cosa no anirà més enllà d’una simbòlica estirada d’orelles.

*Apunt publicat a l’edició  El Punt Avui 11/7/2014

Quan dèiem “no a la MAT”

no a la MATAlcaldes i presidents dels consells comarcals del Camp i del Tarragonès van fer front comú en contra de la línia de molt alta tensió (MAT) encapçalant una ofensiva ciutadana per aturar el pas de la línia elèctrica per aquests territoris. Curiosament i de manera paral·lela, a les comarques gironines ja s’han aixecat gairebé un centenar de les monumentals torres, sense que aquest fet hagi arribat a concentrar més de les 70 persones que van fer talls intermitents de l’N-II a Medinyà. Mentre el sud es mobilitza, els gironins prefereixen assumir que no hi ha res a fer i negociar unes bones compensacions econòmiques. Queden molt lluny les massives manifestacions de l’any 2006 en contra del govern de torn i del tram gironí de la MAT

* Aquests Apunt es va publicar a @elpuntavui el 9/12/13. Reflecteix la situació actual quan gairebé totes les torres ja estan posades i només hi ha un reducte d’activistes que protesten en contra de la línia.

 

 

Què se n’ha fet d’aquelles protestes multitudinàries!

Q0VSMjE=_142937_6371_1

Un activista contrari a la MAT es va atrinxerar, al mes de gener del 2014, dins d’un cotxe enterrat on havia d’anar una torre. Al març, dues veïnes de Fellines s’encadenaven a un bidó enmig de la Gran Via de Girona. A principis de juny, quatre activistes es van lligar a dalt d’una torre de la MAT. Són les darreres protestes contra la polèmica línia que ha passat de tenir una oposició multitudinària i institucional amb el suport de la majoria d’ajuntaments afectats, a ser absolutament residual. Un canvi d’actitud d’organitzacions ecologistes, partits polítics i ajuntaments que només es pot entendre perquè s’ha resolt, per una banda a cop de talonari de Red Eléctrica o perquè en el seu moment es va deixar d’instrumentalitzar políticament la protesta que es feia únicament per desgastar el govern de torn sense cap voluntat de protegir el territori.

MAT

Foto de Lluis Serrat

L’ocupació durant cinc mesos d’un tros de bosc de Sant Hilari per un grup d’activistes contraris a la MAT, i el seu desallotjament, ha estat una suma de despropòsits. Els ocupants, que havien improvisat un campament just on s’ha d’instal·lar la torre 114 de la MAT, han viscut mesos penjats dels arbres i en forats excavats a terra. Fins aquí sembla que tot plegat ha estat una acció de protesta lícita similar a les que s’han fet a Alemanya o a altres països. Durant l’ocupació els activistes han fet fora de males maneres els «mass media capitalistes» que s’hi acostaven. Tampoc el desallotjament que es va produir dimecres no va ser gens transparent. Els Mossos van impedir als professionals de la comunicació acostar-se al bosc on eren acampats els joves, i els van obligar a quedar-se a una distància de més de dos quilòmetres. Curiosament, els activistes, un cop desallotjats, van fer tot el que van poder per desprestigiar el moviment contra la MAT, protagonitzant altercats i agredint periodistes, sota l’atenta i passiva mirada dels Mossos. L’ordre del dia dels comandaments policials deuria ser: com pitjor vagi la cosa, millor. Com en el cas de les torres d’Endesa?

Fets i no paraules

Que el president de la Generalitat aprofiti una catàstrofe com la que hi ha hagut aquests dies per instrumentalitzar políticament la MAT, és lleig, per dir-ho d’una manera suau. Perquè només es pot qualificar d’oportunisme polític la referència que va fer el president José Montilla a la polèmica línia de 400 kV, quan va parlar dels nombrosos problemes de subministrament que hi ha aquest dies a les comarques gironines. El president del país converteix molts alcaldes i ciutadans –quan encara pateixen les conseqüències de la nevada de dilluns–, de víctimes a culpables. I això perquè aquests s’han oposat al traçat de la MAT proposada pel govern i les elèctriques o n’han reclamat reiteradament el soterrament. El president s’ha equivocat, o potser pretén que aquests alcaldes tinguin mala consciència i provocar que la ràbia que avui senten els ciutadans d’aquestes poblacions que s’han sentit abandonats es giri contra el seu edil? Si vol parlar de la MAT, faci-ho, però d’aquí a unes setmanes, quan el govern hagi fet els deures. Mentrestant, volem fets i no paraules.