Bermudes i mitjons blancs

Ja fa 2 setmanes que no sóm estiu. I avui passejant per Reus, veient encara a la gent amb sandàlies tot i que el cel és núvol, he trobat a faltar una cosa: els mitjons blancs i les bermudes. I és que els anomenats guiris han desaparegut. Fins l’any que ve. És curiós el fenòmen que vivim els reusencs, acostumats a veure estrangers només a l’estiu, i només els dies que fa núvol. Per què aquest fenòmen? Doncs perque són guiris que estiuejen a Salou o a Cambrils, i que és clar, en un dia núvol no hi ha res a fer a la platja (o això pensen ells), i aprofiten per venir a Reus, “ciutat de compres” (tal és el lema de la Unió de Botiguers de la meva ciutat). I s’ha de reconèixer que ha fet una gran feina la Unió, perquè potser sense aquest atractiu afegit, molts visitants de la Costa Daurada es quedarien sense conèixer la més que interessant Ruta Modernista reusenca. Tot i que és una llàstima, com explica una coneguda meva que regenta una tenda de complements del centre, com a vegades mentre ensenya articles, recomana visitar l’oficina de turisme de la ciutat, i el clients responen, últimament amb marcat accent rus: “Sí, perrro, me puede enseñarr ese otrro bolso?”. Marxaran amb bolsos de luxe, sense haver aixecat el cap i admirat la casa Navàs de Domènech i Montaner, o l’Institut Pere Mata del mateix arquitecte. El que he dit, una llàstima.