Aquest matalàs, a diferència del que cantava Raimon, ens l’han col·locat a sota -per si caiem- i faríem ben bé de no queixar-nos-en massa… però això és més fàcil de dir que de fer: fins a quin punt ens hauríem d’alegrar que el Fons Europeu d’Estabilitat Financera haja rebut aquest matí la màxima nota de qualitat de l’agència Fitch Ratings?
Primer, fem una mica de memòria (èmfasi meu):
“L’EFSF [que són les sigles d’aquest fons en anglès] tindrà la capacitat d’emetre bons garantits pels membres de la zona euro per valor de fins a 440.000 milions per oferir crèdit als Estats membres en dificultats, d’acord a les condicions negociades per la Comissió Europea en col·laboració amb el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional…” i etc, diu el Fons d’ell mateix.
O siga, vet ací un calaix comú, vet ací que podem obrir-lo en cas que necessitem els diners, i ja tenim resolt el problema de recuperar la confiança dels inversors en els mercats internacionals del capital perquè ens ajuden a mantenir -fins i tot a reforçar, que seria la nostra millor opció- l’economia amb els seus préstecs. De fet, ara que se’ls ha promès d’aquesta manera que cobraran els interessos, 15 dels bancs que fan la compra-venda dels nostres bons sobirans a les borses han pronosticat a Bloomberg News que aviat pagarem entre un 2% i un 2,5% menys pel crèdit.
Ah, la notícia seria fantàstica si no fos per comentaris com aquest:
“Fitch Ratings ha rebaixat avui els valors a llarg termini en moneda estrangera i local de la Comunitat Autònoma de Catalunya a ‘A’, des de l’anterior nota que era ‘A +’. El panorama és negatiu […]
“La rebaixa a ‘A’ es deu principalment a un descens molt pronunciat de liquiditat en el pressupost , tot i que els govern central ha injectat ajudes fiscals a totes les comunitats autònomes espanyoles, combinat amb un ja alt nivell d’endeutament del govern català i de les empreses del sector públic. La rebaixa també assumeix que s’esperen resultats deficitaris dels pressuposts de la regió, com s’indica en el Pla Econòmic i Financer de Catalunya”.
Això ho publicava Fitch Ratings divendres passat mateix, i n’esteu excusats i excusades si és la primera vegada que ho llegiu. La manca de voluntat oficial per contestar aquesta mena de valoracions exteriors, no únicament des del govern sinó des de l’empresa i la banca privada a casa nostra, és raonable: tanmateix, si el matalàs de l’ESFS ha de servir només per ofegar les crítiques i expandir còmodament el deute públic encara més, aquesta festa acabarà en llàgrimes. Permeteu-me recordar aquest reportatge:
“El govern català és l’únic, juntament amb el valencià, amb un dèficit que sobrepassa els ingressos prevists en 2010, d’entre el grup de les onze administracions autonòmiques que Fitch compara en les seues anàlisis del 19 de gener. Catalunya ho fa en un 4%, amb 24.054 milions d’euros de deute. ‘La situació, individualment, de les comunitats autònomes difereix substancialment. Per exemple’, afegeix el dossier, ‘els nivells de deute de València i Catalunya no només són prou significatius en termes absoluts sinó que, molt més important, excedeixen les seves respectives rendes actuals’
Encara que el País Valencià i Catalunya aporten prop del 28% del PIB espanyol, han crescut menys que qualsevol altra entre 2007 i 2008 ─el 0,3% i el 0,4% respectivament─, i això ho assenyala l’Institut de Crèdit Oficial estatal”.
* La nota original de Fitch Ratings sobre Catalunya és ací.