Quin dia perquè els governs sortissen a buscar préstecs! Els inversors internacionals haurien comprat avui al matí fins a cinc vegades més bons irlandesos, amb data de venciment del 2014, que els subhastats per l’Agència de Gestió del Tresor Nacional d’Irlanda, i gairebé s’ha multiplicat per tres la demanda dels bons per a 2018. A més, el cost de garantia o credit default swap s’ha abaratit en 21 punts bàsics fins els 418.
Segons la descripció d’Ashraf Laidi, cap d’estratègia en CMC Markets,
“la licitació pel deute irlandès ha estat consistent, i fins i tot ha reduït la distància en un 0,26% entre el preu que el govern d’Irlanda ha de pagar a canvi del crèdit a deu anys, respecte al que desemborsa el d’Alemanya, que en aquests moments és l’economia més segura de la Unió Europea“.
Si afegim que Grècia ─encara convalescent i sota assistència respiratòria per valor de 119.000 milions d’euros, procedents de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional─ també ha aconseguit col·locar 390 milions d’euros en lletres del Tresor, i que el capital estranger n’ha adquirit el 72%, la jornada ha resultat gloriosa per a la nostra cort d’economies perifèriques europees o ‘PIGS’: no oblidem que Espanya ha venut avui més de 7.000 milions d’euros en lletres a un any i any i mig.
Gloriosa, però? Els irlandesos pagaran pel crèdit que els han concedit entre un 1% i un 1,67% més que al juny. I la mateixa tònica apareix entre les xifres del que ha passat aquest dimarts 21 de setembre amb d’altres deutes perifèrics: els préstecs a Espanya s’han encarit ara entre un 0,07% i un 0,12%.
L’economista de Citigroup, Willem Buiter, ho ha resumit de forma breu però punyent:
“Ha estat un gran dia per als inversors, però un dia horrible per als contribuents”.
* El meu anàlisi complet pel diari valenciaplaza.com, el podeu llegir ací. I si voleu saber més sobre els credit default swaps, ací hi ha un article que vaig publicar recentment a l’Avui i El Punt.