Enric Badosa va passar la seva infantesa i adolescència a Sant Feliu de Guíxols, un fet que no surt a les seves ressenyes biogràfiques. Va ser a casa del bavi Pepe. L’Enric recorda com aquell home baixava les escales de casa seva, situada davant la riera del Monestir, on encara hi és i que es ven, recitant poetes castellans. Allí li va néixer i créixer l’afició per la poesia. Era un home molt familiar i va cuidar d’ell com un altre fill, a part dels dos que ja tenia, en Josep i la tia Montse, perquè l’Enric i jo som cosins. Enrique Badosa de nom de ploma, és un escriptor català d’expressió castellana, l’únic poeta no grec que té una poesia del seu impagable Mapa de Grècia, traduït al grec, en una inscripció a Salamina. Descobridor de Mario Vargas Llosa mitjançant el premi Leopoldo Alas Clarín que van crear amb el seu amic Esteve Padrós de Palacios. En el mateix moment que era director de llengua de l’editorial Plaza & Janés, des d’on va mantenir durant més de vint anys, “en años difíciles, un elevadísimo rigor literario tanto en los poemarios como en las versiones de los poetas traducidos en las Selecciones de Poesía Española y las Selecciones de Poesía Universal”, com va escriure el seu amic José Luis Giménez-Frontín. És el darrer representant de la mal anomenada Escola de Barcelona, la generació dels cinquanta dels Barral, Gil de Biedma, Gomis o Costafreda. Badosa entén la poesia com a font de coneixement igual que Foix, que amb Espriu l’acadèmia sueca es va plantejar la possibilitat de premiar gràcies a les antologies de Badosa. “Perquè has volgut cremar la clau de casa, i en el temps d’estar sol cloure les mans”. També sol dir: “La meva biografia és la meva obra”. Ja és tot dit.
Vegeu també: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/363358-badosa-vida-i-versos.html
Font: El Punt