De ments obertes, grans persones i allò que mou el món

Captura de pantalla 2015-11-22 a las 22.32.20

Aquesta setmana s’ha celebrat a Reus la quarta edició del TedxReus, un esdeveniment amb la marca TED que aquest any tenia com lema: Què mou el món? Un seguit de ponents que no van deixar indiferents a ningú, van exposar en catorze minuts i des de diferents vessants, allò que segons ells  i elles mou el món. Així, es van tractar qüestions com la identitat, l’ educació, l’ ètica, la comunicació, la recerca, les relacions humanes, la religió, la governança… tot això en un context convuls i d’ incertesa com és l’ actual, temps també de manca de valors, com van assenyalar alguns dels ponents. D’ entre totes, volia destacar algunes intervencions, la de l’ escriptor Joan Carreras, que va fer una exposició sobre la dicotomia entre la nostra identitat virtual i presencial al més pur estil TED, amb bon tempo i humor, però alhora aprofundint en el missatge a transmetre,  la de la Mònica Bernabé, corresponsal a l’ Afganistan durant anys, qui ens va fer una lectura crítica des de la seva experiència sobre el conflicte islàmic i va posar cara a les víctimes invisibles d’ una guerra que fa molts anys que dura… O la Núria Picas, exemple de superació que ens va ensenyar la importància de no defallir i perseverar en la recerca de fites. Properament aquestes intervencions es podran veure des del web de TedxReus.

Si bé hi va haver una intervenció sobre educació, un brillant Eduard Vallory, que va incidir en la necessitat d’ actualitzar de forma disruptiva el sistema educatiu i en la innovació com a motor de canvi, altres ponents com el científic Manel Esteller o l’ apassionat Joan Antoni Melé van coincidir amb ell en el fet que les escoles actuals no preparen els joves per afrontar la vida professional que els espera amb massa garantia, i que lluny d’ això s’ està donant una pèrdua de valors humans importantíssima que reverteix alhora en la formació integral de les persones. Com sempre, al voltant d’ esdeveniments com el TED hi ha aquelles persones que el fan possible, les que hi assisteixen, les que el veuen des de la distància, les que el segueixen a les xarxes … Tot plegat esdevé un gran família, un grup de ments inquietes unides per la curiositat i les ganes de fer un món millor. Definitivament, el que mou el món són aquest tipus de persones. Un altre dels ponents, en Jaume Sanllorente, fundador de la oenagé Sonrisas de Bombay va dir que sovint oblidem que tots vivim al mateix món, i que en aquest hi ha molta bondat. Sanllorente afirmà que és a les nostres mans incidir de forma positiva en allò que ens rodeja, no cal tenir grans objectius. Ell ho va fer en un viatge a la Índia, per la resta de nosaltres -moguts pel que vam sentir ahir- el viatge potser comença ara.

Imatge: ewitsoe

 

De mestres, emocions i paraules solidàries

Screen Shot 2013-10-13 at 1.47.09 PM

El passat 5 d´octubre es celebrava arreu del món el World Teachers’ Day, dia mundial dels mestres, proclamat per la UNESCO el 1994 per conmemorar l´adopció de la recomanació ILO/UNESCO Recommendation concerning the Status of Teachers, relativa a la situació del personal docent. En aquesta recomanació s’estableixen els drets i obligacions del personal docent així com les normes internacionals per a la seva formació inicial i formació contínua, contractació, ocupació i condicions d’ensenyament i aprenentatge. També s’hi contemplen diverses recomanacions per a la participació dels docents en les decisions educatives a través de consultes i negociacions amb les autoritats educatives. Des de la seva adopció, la Recomanació ha estat considerada com un important conjunt de directrius fonamental en promoure la situació del personal docent en interès d’una educació de qualitat.

Quan escrivim aquestes línies, acaba la quarta setmana de lluita i de vaga indefinida de docents de les Illes Balears on tants i tantes mestres han escollit aquesta via com la única possible. Les notres paraules més solidàries, doncs, per la seva exemplar unió i mobilització, que, a més de donar-nos moltes lliçons, ens ha de portar a fer reflexions importants sobre la tasca docent i la importància de la seva qualitat i impacte en la vida de tants nens i nenes. Destacava fa poc en una entrevista el Dr. Francisco Mora, expert en neuroeducació, el rol dels docents i la necessitat de tenir generacions de professorat ben formades que puguin donar resposta al repte d´educar.  Com diu Mora “ensenyar significa emocionar“, sense emoció no podem transmetre la passió per allò que estem fent i si no hi ha passió és difícil que en moments com l´actual, amb la llei LOMCE acabada d´aprovar i amb força condicions adverses, poguem ensortir-nos-en. M´atreviria a dir que a casa nostra el que ens sobra és emoció i passió per la feina que fem, la feina diària de tants i tantes mestres, de vegades duta a terme en condicions precàries, així ho demostra i és encomiable. I aquells que ens dediquem a ensenyar els futurs i futures mestres a les Facultats d´ Educació hem de ser coscients també d’ aquest fet i no oblidar que una bona preparació més l’emoció necessària faràn dels nostres estudiants uns bon mestres del demà. Aquest és el nostre repte i el nostre compromís.

Imatge: stevendepolo

De croissants, telèfons mòbils i empoderament

A començaments de la setmana passada vaig assisitir a la  seu de la UNESCO de Paris a la  Mobile Learning Week 2013, esdeveniment que va comptar amb la participació de més de 700 delegats d’ arreu del món, i que té com objectiu explorar l’aprenentatge mòbil i la seva contribució única i significativa per tal d’ augmentar l’accés a l’educació, la qualitat i la igualtat, premises ja recollides en la Declaració mundial de 1990 The World Declaration on Education for All (EFA). La Mobile Learning Week de 2013 es va centrar en tres grans focus, tots ells relacionats amb objectius que tenen a veure amb l’aprenentatge mòbil o mlearning: 1.la millora dels nivells d’alfabetització d’adults i joves i augment de les oportunitats de lectura. 2. la millora de la qualitat de l’educació i com les tecnologies mòbils poden donar suport als mestres i el seu desenvolupament professional. 3. L’assoliment de la paritat de gènere i la igualtat en l’educació i com les tecnologies mòbils poden empoderar i facil·litar l’accés equitatiu a una educació bàsica de bona qualitat per a tots i totes, i més en particular per les dones i les nenes. Un resum de les ponències i experiències presentades es pot trobar aquí.

Per als professionals que fa temps treballem en aquest àmbit, el fet que una institució de tanta rellevància mundial creï tota una línia de recerca i de polítiques educatives al voltant d’ aquest concepte –UNESCO Mobile Learning Publications–  esdevé realment important i ens anima a seguir el camí començat des de fa uns anys, quan el Mobile Learning no era massa conegut. Personalment crec que avui en dia seria un error no introduir el potencial de les tecnologies mòbils, les mateixes que portem a la butxaca, a l’ educació i també en la formació tan inicial com continuada del professorat. A casa nostra, i ja a les portes de la celebració del Mobile World Congress aquesta setmana a Barcelona, destacar una inciativa pionera duta a terme des del Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el Mobile Learning Awards 2013, convocat conjuntament amb la Fundació Barcelona Mobile World Capital (GSMA i la MWC) i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona que volen impulsar l’ús educatiu dels mòbils entre els joves catalans. Esperem que la iniciativa no quedi aquí i que aquesta només sigui el començament d’ una llarga amistat.

Imatge: Mar Camacho

De l’ Internet de les coses i la ciutadania smart

Sembla ser que el 2013 sentirem encara més a parlar de dos conceptes, les “smart cities” i l’ Internet de les coses“, aquesta darrera considerada una tecnologia emergent que descriu un futur en el qual els objectes físics quotidians es connecten a la xarxa i són capaços de comunicar-se uns amb altres. Tot i que ens pot semblar ciència ficció, la veritat és que d’ un temps ençà les ciutats estan evolucionant cap a una nova dimensió on la informació,  actiu indispensable de la nostra vida, contribueix al desenvolupament d’un ecosistema “smart” que abasta des de la mobilitat al govern, passant per la salut o la cultura i la sostenibilitat dels recursos energètics. Les infraestructures virtuals s’integren cada vegada més amb el paisatge físic, l’ Internet de les coses ens proporciona oportunitats per aprendre de la vida quotidiana, i la tecnologia, cada vegada més integrada en els espais fa que es creïn nous paisatges que combinen allò real amb allò virtual, com és el cas de la realitat augmentada.  Així, els ciutadans i ciutadanes es troben al centre d’ escenaris cada vegada més ubics i complexos,  s’interrelacionen amb un entorn canviant -sovint amb l’ ajut de la tecnologia- i han de saber gestionar la gran complexitat que la smart city com espai d’ aprenentatge els ofereix.

És en aquest context on cal que ens qüestionem quines formes pot adaptar l’ anomenada smart education per esdevenir catalitzadora de canvi, generadora d’innovació social i aglutinar -alhora- totes aquestes peces que composen aquest mosaic: els recursos de la ciutat, la tecnologia que magnifica exponencialment el seu potencial… En el marc de les smart cities, i encentant un 2013 declarat per la Unió Europea com Any Europeu dels Ciutadans i ciutadanes, ens cal ara més que mai pensar com fer que aquesta ciutadania participi de forma activa i prengui consciència de la pròpia ciutat, que sàpiga copsar i gaudir de tot el coneixement escampat arreu: en els parcs, els museus, els carrers, els jardins… i oferir-li estratègies per tal que aquesta experiència li sigui enriquidora i del tot significativa, mai una forma d’ exclusió.

Imatge: Mar Camacho

De vi calent i despropòsits flagrants

Suposo que no devia ser fàcil per a la Consellera Rigau abandonar el passat dimarts 4 de desembre la reunió amb els consellers  autonònics d’ Educació davant els canvis “last-minute” que van fer a l’ avantprojecte de la llei de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) proposada pel ministre espanyol d’ Educació José Ignacio Wert. Tampoc és fàcil pels catalans i catalanes veure com un model d’ èxit com és la immersió lingüística que s’ha dut a terme a Catalunya des de fa força anys sigui amenaçat i que la llengua catalana quedi relegada a ser una assignatura considerada d’ especialitat, després de les matèries troncals i les específiques. Entre d’ altres mesures l’ esborrany de l’ avantprojecte inclou una aposta per l’ elecció primerenca d’ itineraris acadèmics o professionals, la incorporació de proves estatals, però manté el Batxillerat com un dels de més curta durada de tot Europa. El caire excloent del seu contingut i la consolidació d’una educació diferent per als sectors més desfavorits farà que al llarg d’ aquesta setmana siguem molts i moltes els que ens manifestarem en contra d’ aquest avantprojecte, que va molt més enllà de l’àmbit estrictament educatiu i amenaça de ple la nostra llengua i un model multicultural i plurilingüe reeixit, del qual el català n’ha estat sempre l’ eix vertebrador.

En un altra ordre de coses, la setmana passada vaig ser a Berlin, participant en el Online Educa 2012, congrés que té lloc cada any en aquesta ciutat i que és punt de referència dins l’ àmbit de la Tecnologia Educativa. És tradició -mentre dura el congrés- fer una escapada a un dels mercats de nadal típics d’ aquestes dates que hi ha per tota la ciutat a prendre un got de Glühwein, un reconstituent deliciós que ajuda a combatre les baixes temperatures de l’època. Entre les tendències marcades aquest any destacar una vegada més el Mobile Learning, o sigui la utilització dels dispositius mòbils en educació del que ja hem parlat en altres entrades d’ aquest bloc en el que fa bastant temps treballem i al voltant del qual vam presentar un Workshop: Enhancing Participatory Culture with social and  mobile media sobre un projecte de col·laboració internacional amb la Salford University (Anglaterra), Beuth University of Applied Sciences (Alemanya), AUT University (Nova Zelanda) i la Universitat Rovira i Virgili. Els altres grans temes del congrés van ser els MOOCs (Massive Open Online Courses) i com organitzacions coms el cas de Coursera que estan canviant i qüestionant la formació online tradicional. També es van presentar algunes experiències al voltant de la Flipped Classroom, o la classe al revés i finalment també hi varen haver moltes referències al concepte de l’ Smart Education, entesa com un gran escenari que dóna cabuda a processos d’ aprenentatge cada vegada més ubics i complexos on el paper mediador de la tecnologia és clau perquè aquest es produeixi d’una manera significativa.

Tot i que a casa nostra les temperatures no són tan baixes com a Alemanya, potser tenir a l’ abast una mica de vi calent ens pot ajudar a afrontar una setmana que es preveu força freda. Molts ànims a tothom!

Imatge: Justinsfoto

De la mobilitat intergeneracional i el futur del país

Començar l’ entrada d’ aquest bloc tot esmentant l’ important rol que té l’ educació en el desenvolupament de la societat esdevé no només necessari, sinó també obligatori en aquests moments. A la llum del paper que l’educació pot jugar en la promoció del creixement econòmic, l’ èxit dels països passa per assegurar que els i les joves aconsegueixin un major nivell d’educació que els seus pares i mares – això és el que es coneix com la mobilitat intergeneracional en educació i així ho determina l’ informe 2012 edition of Education at a Glance: OECD Indicators que l’ OCDE acaba de fer públic recentment. Un dels nous indicadors de l’ informe d’ aquest any és sobre la mobilitat educativa en l’educació i mostra que molts països estan fent progressos notables en aquest sentit. La meitat dels adults joves dels països de l’OCDE han assolit el mateix nivell d’educació que els seus pares i mares: el 13% tenen un nivell baix d’educació, el 21%, un nivell mitjà i el 16%, un nivell alt. D’ altra banda, el 37% de joves d’ entre 25 i 34 anys han superat el nivell educatiu dels seus pares i mares mentre que només un 13% han assolit un nivell més baix.

El mencionat informe també mostra que molts països de l’OCDE han d’abordar el creixent problema dels joves que no tenen feina  i són fora del sistema educatiu. Aquesta preocupació és també compartida per la Unió Europea, ja que defineix l’ abandonament escolar com una de les cinc prioritats estratègiques que cal reduir de cara a l’ Horitzó 2020. Aquesta població va començar a augmentar el 2009 i es va disparar a gairebé el 16,0% el 2010 -un signe de les dificultats que han patit els  joves com a conseqüència de la recessió mundial. En aquest sentit, l’OCDE recomana examinar les mesures que poden incrementar la participació productiva d’ aquest grup de risc, entre elles l’educació i la formació professional així com les oportunitats d’educació no formal i la formació.

Simultàniament, el curs acadèmic 2012-13 ha comencat emmig d’ un maremàgnum d’ esdeveniments polítics i socials que han anat acompanyats de retallades i la incertesa d’ un futur desdibuixat i marcat per la nova Llei d’ Educació de Wert, l’increment de les taxes universitàries, la desaparició de màsters i cursos de postgrau i doctorat, la reducció dels plans de formació del professorat, les beques, l’ agonia dels Erasmus… Tots aquests factors mapegen un escenari educatiu en el que cal lluitar més que mai per seguir endavant, i ens cal fer-ho amb optimisme, mirant de donar el millor de nosaltres als nostres estudiants.

Els propers dies 15 i 16 d’ octubre tindran lloc a Barcelona les Jornades Educació Avui, organitzades per la Fundació Bofill que tenen com objectiu debatre sobre l’estat actual de l’educació a Catalunya. és clar que un dels reptes principals que té plantejada l’educació al nostre país és la millora de l’èxit educatiu en els àmbits formals, informals i no formals. Ens cal debat i esforç, volem un sistema educatiu fort, que arribi més enllà d’on nosaltres hem arribat, amb generacions preparades i que nodreixi el país per al seu millor desenvolupament.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/chewie007/

De l’ estiu, temps per a la formació i l’ aprenentatge

Juliol és -tradicionalment- temps per a la formació. Hi sovintegen jornades d’ innovació, congressos, escoles d’ estiu i altres events que el professorat aprofita per actualitzar-se i posar-se en dia en aspectes ja siguin de caire metodològic o bé més instrumental. Les darreres setmanes he tingut la gran sort de poder participar en algunes iniciatives d’ aquest tipus, a les que voldria dedicar aquesta entrada, bàsicament perquè tot i ser de caire ben divers, tenen alguns punts de conexió prou interessants. Així, des de finals de juny he assistit com ponent a la DisCo Conference, a Praga, a les jornades d’ innovació Novadors a Alcoi (#novadors12), al Congrés Internacional Multidisciplinar en Investigació Educativa (#cimie12) a Barcelona i a un curs d’ estiu de la Universitat de Santiago de Compostela: “Nuevas fronteras en la igualdad de oportunidades 2.0: Educar en la comunicación igualitaria” que té lloc aquests dies a Lalín, Galícia, lloc des del que escric aquestes línies.

Tot i que les aquestes accions formatives s’ adreçaven a un tipus de públic bàsicament constituït per mestres, professorat de secundària, o professorat universitari, destacar com un tret comú l’ esforç dut a terme per aquest professorat que es trasllada des de molts punts geogràfic per continuar formant-se en un moment de crisi, de retallades de sou i també d’ anuncis de futures retallades a accions formatives, algunes també considerades casos d’ èxit. De les jornades Novadors, destacar que van tenir més de 300 assistents i del CIMIE, que s’ organitzava per primera vegada en va tenir més de 600. Dir que els preus d’ inscripció en tots els casos éren molt baixos i que s’ allunyaven de les quotes d’ inscripció realment altes dels congressos habituals. En el cas del congrés CIMIE destacar també que es basa en un model organitzatiu molt democràtic, és dir, de baix a dalt, o bottom-up, i en la participació voluntària de tots els agents que hi participen. Voldria fer referència al fet que accions com aquestes, que no han estat organitzades per la insititució, esdevenen un èxit tant per l’ altíssim grau de participació com per la qualitat de les comunicacions i experiències presentades. L’ ús de les xarxes socials i el seu rol de propagació exponencial de la informació tant en la visibilització com en la difusió d’ aquestes iniciatives indiquen també que alguna cosa està canviant i que els espais d’ aprenentatge informals com les xarxes poden esdevenir determinants també en processos formatius.

Finalment, un darrer paràgraf dedicat al curs d’ estiu “Nuevas fronteras en la igualdad de oportunidades 2.0: Educar en la comunicación igualitaria” on s’ aborda la perspectiva de gènere i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i com aquestes empoderen les dones i el seu lideratge a la xarxa. Les ponències tracten temes com l’ús de les xarxes socials i participatives en educació, la imatge estereotipada de la dona en els videojocs, l’ús del llenguatge inclusiu i no sexista a la xarxa, la violència i el ciberbullying o com es gestiona la identitat d’homes i dones des dels propis mitjans de comunicació. Molt interessant, tot plegat, especialment perquè hi participen feministes reputades de gran renom, com Gusi Bertomeu o Marisa Rebolledo , i altres experts en els temes mencionats, com és el cas d’ Urko Fernández, de Pantallas Amigas perquè ens aporten mirades que cal tenir presents, ara més que mai, i saber fer visibles també a l’àmbit educatiu.

De visions de futur, contes europeus i peces que no encaixen

El mateix dia que professors i professores de tots nivells educatius, associacions de pares i mares, moviments de renovació pedagògica  i sindicats s’han posat d’acord i han sortit al carrer de manera massiva per tal de manifestar-se a favor d’una educació de qualitat s’ha anunciat per part del Govern de la generalitat de Catalunya la posada en marxa del programa ‘iDigital‘, que té com un dels seus principals objectius posicionar Catalunya entre les deu regions capdavanteres en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) l’any 2020. El pla, que compta amb 216 milions d’euros de pressupost i es basa en la cooperació entre el sector públic i el sector privat, pretén dinamitzar el sector TIC català i fer arribar les TIC a totes les petites i mitjanes empreses catalanes.

D’ entre les línies d’actuació del Pla idigital, algunes de les quals coincideixen amb la Digital Agenda for Europe (2010-2020) de la Unió Europea, hi destaquen la millora de la competitivitat empresarial amb les TIC , la potenciació del sector tecnològic català, la dinamització de l’ocupació gràcies a les TIC, l’ impuls de projectes tractors de l’Administració i la potenciació d’ accions de proximitat i referència.  En especial, voldria destacar el foment de la integració digital de la ciutadania, basat en “potenciar el coneixement, la utilització i l’aprofitament de les TIC per part de la ciutadania com a mesura per impulsar el desenvolupament personal, la millora de la qualitat de vida i el foment de la cohesió digital”.

Tot i que el pla em sembla molt ambiciós i que comparteixo plenament la visió a assolir, em costa veure com encaixaran els objectius  amb tot el seguit de retallades en educació, algunes d’ elles molt directament relacionades amb l’ús i integració significativa de les  TIC.  No només hem de presuposar l’ assoliment de la competència digital als nois i noies que surten del nostre sistema educatiu sinó que també els hi hem d’ assegurar.  Això passa per establir programes específics i blindats que permetin una correcta implementació de les TIC a l’ educació i per ser competitius també caldria revisar el model de formació professional que tenim i repensar-lo per a que sigui potent i de qualitat, però d’ això en parlarem un altra dia.  Si els nostres joves no disposen de coneixements ni estratègies per utilitzar les TIC i treure’n el màxim rendiment no podran transferir aquest coneixement ni rendabilitzar-lo en el terreny professional o social. Abans de l’ idigital, ens cal assolir una base sòlida per viure en una societat cada vegada més líquida,  … i aquesta solidesa s’ adquireix a l’ escola.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/yourinmyhair/3809503994/

De comunitats, llibres digitals i la il·lusió per feina ben feta

La interacció que s’ estableix entre els aprenents i la tecnologia ha esdevingut objecte d’ estudi des de fa molt temps. Les noves formes de lectura i les possibilitats de treballar amb múltiples formats que van molt més enllà del text, fan que inevitablement ens preguntem quines són els resultats reals que es deriven quan es fa un ús significatiu de les TIC a l’ aula. Justament aquest matí es publicava la notícia  a la BBC sobre la publicació per part de l’  Oxford Internet Institute del seu primer llibre de text digital i interactiu per als estudiants – que també serà gratuït per al públic. Aquest és l’últim pas en l’aparició dels llibres de text digitals, impulsats pel creixement de les tauletes i també és un exemple de com les institucions són i poden ser capaces de publicar els seus propis materials especialitzats. La iniciativa Geographies of the World’s Knowledge, que s’ha dut a terme amb la tecnologia d’ Apple iBook, sens dubte contribuïrà a modificar i revolucionar les eines d’ aprenentatge, tal com diu el professor Viktor Mayer-Schönberger, un dels seus artífexs.

Juntament amb una companya, la Dra. Janaina Minelli, professora també del Departament de Pedagogia de la FCEP de la Universitat Rovira i Virgili, vam visitar la setmana passada l’ Escola Dr. Alberich i Casas de Reus amb l’ objectiu de fer una video-observació sobre com treballen en aquesta escola amb els llibres digitals i veure quines percepcions en tenen, tant alumnat com professorat. Cal dir que l’ escola és una Comunitat d’Aprenentatge formada per alumnes, mestres, famílies, antics alumnes i medi social que l’envolta. Com consta al seu web, la seva missió és “recollir les aportacions humanes, culturals i socials dels seus membres i, fent de gresol, millorar i enriquir-se ella com a institució, la comunitat educativa i el seu entorn social.”

D’ aquesta inquietud, tal com ens van explicar alguns membres del claustre i la seva directora, al llarg del temps han anat incorporant canvis d’estratègies i metodologies entre les quals -i tot i no ser-ne la principal- cal destacar una aposta ferma per la tecnologia i la substitució gradual dels llibres de text per materials digitals. La nostra observació, doncs, va consistir a veure com treballàven aquests nens i nenes amb els materials digitals i també copsar la seva actitud vers aquests. Tot i que encara no tenim les dades analitzades, de les respostes dels propis nens preguntats si preferien treballar en format digital o paper, destacar la resposta d’ una nena que evidencia com tenen la tecnologia plenament incorporada dins l’ aprenentatge: “ens és igual com ho fem, al final el resultat al que hem d’ arribar és el mateix”. I tot i que en molts moments també s’ evidenciava la seva predilecció pels materials digitals, no es van estar de destacar els inconvenients que els trobàven: la lectura en pantalla cansa, de vegades les connexions no van bé, etc …

De la nostra visita voldríem destacar l’ amabilitat amb què ens van atendre des d’un principi, tant el professor Fracesc Xavier Torrell, i la directora del centre Sra. Rosa Vallès, tot i que l’ agraïment especial va adreçat als nens i nenes de sisè per la seva simpatia i ganes de col·laborar . Sovint veiem programes i sentim experiències de casos reeixits en centres educatius. Massa sovint acostumen a ser els mateixos … Només entrar-hi, a l’ escola Alberich i Casas ja s’hi respira un bon ambient que convida a passar i a quedar-s’hi. Els espais són oberts i càlids i la seva gent també, els resultats acadèmics són bons. L’ esforç de la comunitat, l’ esperit innovador i la gran visió de futur així ho reflecteixen. Per molts anys!

De congressos top, experiències personals i veus que no es senten

Aquesta setmana s’ha celebrat amb gran èxit d’ assistència i impacte el Mobile World Congress, el macro-event més important de telefonia mòbil i punt de referència obligat per a tots aquells i aquelles que treballem al voltant dels mòbils. Tot i que el Mobile és essencialment adreçat a les empreses vam tenir la gran sort de poder assistir-hi i d’ escoltar algunes de les veus considerades més importants d’ aquest àmbit. Podeu accedir als continguts de les Keynotes des del web del congrés i també fent una ullada a aquest resum elaborat per Ticbeat. D’ altra banda, i com ja és habitual en aquests events, es pot segir el fil dels comentaris dels assistents i seguidors via Twitter mitjançant els hashtags #MWC12 i la seva pàgina al Facebook.

El passeig pel Mobile Congress va ser això, bàsicament veure com les grans cases presenten les seves novetats, els desenvolupadors/es miren de vendre el seus productes i les petites empreses intenten fer-se un forat en un món absolutament dominat pels grans gegants però on les bones idees també són premiades. Guanyar visibilitat, generar oportunitas de negoci i posicionar-se en el mercat internacional són objectius clau de la seva participació al congrés. L’App Planet funciona com un aparador on les empreses desenvolupadores de tot el món presenten les seves últimes novetats. De la sumptuositat d’ alguns stands, el merxandising, els cocktails, les recepcions, les festes … es podria afirmar que en aquest sector la crisi econòmica no s’hi ha fet del tot palesa.

I com passa sovint, al voltant d’ aquests grans esdeveniments es generen activitats paral·lel·les força interessants, les més interessants diria jo, com les trobades amb persones de fora a qui coneixem, les converses espontànies que sorgeixen a la xarxa i acaben al voltant d’un cafè, les desvirtualitzacions… En resum, aquelles petites coses que personalitzen l’ event, que l’ enriqueixen i el fan especial únicament per a nosaltres. Personalment em van impactar dos factors: d’una banda l’ escassa presència de dones, tant a les ponències com en els altres àmbits com l’assistència, el networking, les trobades paral·lel·les… Realment observant el públic des de les escales que condueixen a Montjuïc el paisatge era dominat per una marea de tratjos foscos. I si no hi vam sentir veus femenines tampoc vam  percebre un altra tipus de veu: la dels professionals de l’ educació que també tenen molt a dir dins aquest àmbit en tant que els dispositius mòbils estan reconfigurant el panorama no només social sinó també educatiu.  Només hi van haver dues ponències relacionades amb l’ educació i cap d’ elles en un marc horari central. Tot i ser conscient que el Mobile Congress és un esdeveniment adreçat a les empreses- hi vaig trobar a faltar algun stream que promogués iniciatives que afavoreixin la trasnferència entre les universitats i també la formació professional o la secundària amb empreses i institucions, ja sigui mitjançant concursos d’ apps o premis a idees, que promoguin les habilitats emprenedores dels nostres joves i que els animin a endinsar-se en aquest món. Un esdeveniment de cabdal importància com aquest i un país que l’hostatja amb tant caliu i que vol avançar cap a una economia basada en el coneixement han de veure com integrar aquestes veus en futures edicions.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/cpoyatos/5791320785/