Gerard Quintana i jo, 16 anys abans

Publicat el 12 setembre 2011 per Rosa Molina

Divendres 9 de setembre vaig assistir al primer dels concerts que Sopa de Cabra va oferir al Palau Sant Jordi de Barcelona. La veritat els que els vaig veure en molt bona forma.

He volgut recuperar per aquest bloc una entrevista que vaig fer-li a Gerard Quintana al seu pis de Girona a l’abril del 1995. En aquelles dates jo encara era estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i començava a escriure crítiques literàries per a la desapareguda publicació “L’actualitat” de Terrassa i els Sopa de Cabra feia poques setmanes que havien presentat el seu disc “Al·lucinosi” a la Sala Apolo de Barcelona. El temps ens ha posat a tots al nostre lloc i també ha fet possible aquest retrobament catàrtic.

Aquí us deixo l’entrevista. Com deien els antics (i també els Manel, captatio benevolentiae)

Gerard Quintana, primera persona del present
El cantant dels Sopa de Cabra és una persona terriblement inquieta. La seva curiositat, barrejada amb sanes dosis d’insatisfacció, el mou cap a una recerca constant: va deixar la carrera de Periodisme l’any de començar-la, va fer una breu estada a l’Institut del Teatre de Barcelona, fins i tot va provar sort al cinema amb un petit paper a la pel·lícula “Rateta, rateta” de Francesc Bellmunt. Algú es pregunta si Gerard Quintana acostuma a deixar a mitges tot el que emprèn…

– Durant molt de temps em deien això: “No acabes mai res”, però potser és que no acabava de ser el que jo em pensava que volia que fos.
Continua llegint →

Publicat dins de General, Sants-Montjuïc | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Gerard Quintana i jo, 16 anys abans

Llibres i geografia

Publicat el 7 abril 2011 per Rosa Molina

Aquesta entrada neix d’una conversa a la terrassa del bar del Parc del Migdia de Girona amb la meva amiga Montse, que es va proposar muntar, a la biblioteca on treballa ,una exposició de llibres per a celebrar el Dia de la Geografia, una diada que la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona acull anualment.

El repte era recordar tot un seguit de llibres, fàcils de trobar a qualsevol biblioteca pública, que continguessin una ciutat, un territori o un accident geogràfic al títol.

Aquesta és la llista que he elaborat i que espero que li sigui d’utilitat a la Montse per a fer més acollidora encara la Biblioteca Salvador Allende.

  • “Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys” de Llucia Ramis
  • “Timbuktú” de Paul Auster
  • “París era una fiesta” d’Ernest Hemingway
  • “El viatge a Roma” d’Alberto Moravi
  • “Diari de Moscou” de Walter Benjamin
  • “La novela de Madrid” de Philippe Nourry
  • “Chicago Loop” de Paul Theroux
  • “Lejos de África” d’Isak Dinesen
  • “La Mort a Venècia” de Thomas Mann
  • “Assassinat a Mesopotàmia” d’Agatha Christie
  • “Pandora al Congo” d’Albert Sánchez Piñol
  • “Los Perros de Riga” de Henning Mankell
  • “Congreso en Estocolmo” de José Luis Sampedro
  • “La Historia de la familia Roccamatio de Helsinki” de Yann Martel
  • “Palinuro de México” de Fernando del Paso
  • “Tarzán en Acapulco” de Marcos Ordóñez
  • “Blanco nieve, rojo Rusia” de Dorota Maslowska
  • “Poeta en Nueva York” de Federico García Lorca
  • “El Maravilloso viaje de Nils Holgerssons a través de Suecia” de Selma Lagerlöf
  • “Viatge a l’Índia” d’E.M. Forster
  • “El invierno en Lisboa” d’Antonio Muñoz Molina
  • “Estiu a Praga” de Zedna Salivarova
  • “Vol 714 a Sidney” d’Hergé
  • “Los Pájaros de Bangkok” de Manuel Vázquez Montalbán
  • “Huracán en Jamaica” de Richard Hughes
  • “El hombre de Londres” de Georges Simenon
  • “Corto Maltés en Siberia” d’Hugo Pratt
  • “Copenhague no existe” de Raúl Guerra Garrido
  • “Les Trifulgues d’un xinès a la Xina” de Jules Verne
  • “Lituma en los Andes” de Mario Vargas Llosa
  • “Chesil beach” d’Ian McEwan

Jo, però, em quedo amb un llibre que m’ha fet estimar la ciutat dels quatre rius, la “Girona dels poetes” un recull de cent-cinc poemes de diversos autors elaborat per Narcís-Jordi Aragó.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Llibres i geografia

Escriptors entre reixes

Publicat el 18 març 2011 per Rosa Molina

A més del terratrèmol del Japó (si seguiu aquest enllaç podeu conèixer l’estat d’algunes biblioteques del país), últimament ha estat notícia que el director del Festival de Sitges ha estat denunciat per projectar de la pel·lícula “A serbian film”, acció per la qual la Fiscalia de Barcelona l’imputa un càrrec d’exhibició de pornografia infantil.

I justament fa uns dies me n’he adonat que en alguns senyals de trànsit de la Diagonal hi ha uns adhesius que demanen la llibertat de Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa i condemnat per difusió d’idees genocides.

Tot això m’ha fet a la llarga llista d’escriptors que han estat empresonats al llarg de la història. Algunes vegades ha estat a causa de les seva identitat sexual (com Oscar Wilde, que un cop posat en llibertat va escriure “La balada de la presó de Reading” en memòria d’aquells dos llargs tristos anys).

D’altres, per qüestions polítiques (com Miguel Hernández que a la presó va crear les “Nanas de Cebolla” per al seu fill després que la seva dona, Josefina Manresa, li expliqués en una carta que a casa seva només tenien pa i ceba per menjar).

I d’altres, per delictes econòmics com frau: Álvaro Mutis va passar 15 mesos a una presó mexicana de Lecumberi on va escriure el “Diario de Lecumberri”.

Alguns van aconseguir salvar-se de passar la vida entre reixes, com William Burroughs.

Aquest escriptor va ser acusat d’homicidi: volia emular Guillem Tell i va acabar matant la seva dona Jane d’un tret al cap. La mort sentència de dos anys de presó va ser suspesa (A la pel·lícula “El almuerzo desnudo” fa un clara referència a aquesta història).

El cas més curiós, però el va protagonitzat l’escriptor polonès Kristian Bala. En la seva novel·la negra “Amok” donava tants detalls sobre un crim comès uns anys abans… que la policia es va adonar que ell n’havia estat l’autor!

Publicat dins de Eixample | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Escriptors entre reixes

Sobre la llei antitabac i els objectius de la premsa

Publicat el 1 març 2011 per Rosa Molina
Ahir es publicava al diari “El Punt” que la nova llei antitabac havia fet baixar la venda de cigarretes un 32,29%. El cert és que aquesta llei no ha deixat indiferent a ningú, especialment als restauradors.
Els més desafiants l’ignoren o bé es dediquen a recollir signatures en contra. Els més crítics denuncien pèrdues de fins a un 30% a la caixa. I els més pràctics sol·liciten poder instal·lar-hi una terrassa.
Aquesta setmana he trobat a Gràcia, prop del mercat de la Llibertat, un bar que pertany a aquest segon grup. Aquesta és la manera com anuncia la prohibició de fumar al seu interior:
El que més m’ha agradat, però, és aquest altre cartell situat sobre l’espai on s’exposen els diaris del dia i que recorda els lectors que: “Els diaris persegueixen objetius… No et creguis tot el que llegeixes”. Doncs això, aneu amb compte.
Publicat dins de Gràcia | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Sobre la llei antitabac i els objectius de la premsa

Sobre Zetaparo, Merkel i els llibres sobre la crisi

Publicat el 16 febrer 2011 per Rosa Molina

Aquests dies ha estat notícia la visita d’Angela Merkel a l’Estat espanyol. Sembla ser que, malgrat el cop de cap (involuntari), tothom ha quedat molt content. La cancellera considera que Zapatero ha fet els deures i dóna suport a les seves reformes laborals i econòmiques.

Al carrer opinen una altra cosa ben diferent. Jo, que sóc molt aficionada a fotografiar manifestacions espontànies de tota mena, he trobat aquest paper a una parada d’autobús de la Diagonal:

I parlant d’economia, retallades i tot plegat, aquí teniu un sèrie de llibres que tracten el tema de la crisi des d’òptiques ben diverses:

  • “Els plats trencats. Banquers, polítics i ciutadans: culpables i víctimes de la crisi econòmica” de Francesc Sanuy
  • “Los felices 90 : la semilla de la destrucción” de Joseph E. Stiglitz
  • “Mejor con menos: necesidades, explosión consumista y crisis ecológica” de Joaquim Sempere
  • “Sus crisis, nuestras soluciones” de Susan George
  • “L’home que va canviar casa seva per una tulipa: què podem aprendre de la crisi i com evitar que torni a passar” de Fernando Trías de Bes
  • “100 trucs per arribar a final de mes: en temps de crisi” de David Escamilla
  • “No m’ho crec!: entendre la crisi per comprendre el món que ens espera” de Joan Majó
  • “Crisi, mentides i grans oportunitats: estratègies i propostes per sortir airosos de la tempesta econòmica” de Carles Torrecilla
Publicat dins de Eixample | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Sobre Zetaparo, Merkel i els llibres sobre la crisi

Rebateja el teu carrer

Publicat el 1 febrer 2011 per Rosa Molina

Aquest diumenge l’Ajuntament de Barcelona va retirar l’escultura franquista de la Victòria situada a la confluència de l’avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia, és a dir, la cruïlla popularment coneguda amb el nom d'”El cinc d’oros”.

No és la primera vegada que es retira un monument a la ciutat o que un carrer canvia de nom. El mes vinent, per exemple, farà 3 anys de la consulta popular realitzada entre els veïns de Gràcia que va convertir la Plaça de Rius i Taulet (que anys enrere havia dut també els noms d’Orient i Constitució)  en l’actual Plaça de la Vila.

El que m’ha sorprès trobar, però, ha estat un rebateig espontani d’un carrer perpetrat al costat de la Casa Elizalde (centre cultural on actualment realitzo el curs La sensibilitat moderna: reflexions filosòfiques).

Una persona anònima proposa (Una turista italiana? Un enamorat? Un rebel dels nomenclàtors?) proposa que el carrer València es digui Via Sofia Beltramo.

Per cert, si poguéssiu triar, com li diríeu al carrer on viviu?

Publicat dins de Eixample, Gràcia | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Rebateja el teu carrer

Hèrcules Poirot i els seus fans

Publicat el 19 gener 2011 per Rosa Molina

Divendres 28 de gener es presenta el nou número de la revista TepeKale Inventariat, la publicació que el col•lectiu artístic TPK Arts Plàstiques de L’Hospitalet de Llobregat edita anualment.

Enguany el tema dels projectes ha estat la Creació 2.0 i m’han demanat que hi col•labori escrivint un article sobre la fanfiction.

Aquest terme fa referència als relats de ficció escrits per fans d’una novel•la o un còmic (i a vegades, també pot ser una pel•lícula o una sèrie televisiva) que utilitzen els personatges i situacions descrits a l’obra original i en desenvolupen noves situacions o continuacions que difonen a través d’Internet.

El gènere que predomina entre aquests lectors-escriptors (molts dels quals pertanyen al públic jove) és la literatura fantàstica i de ciència-ficció.

Visitar el portal Fanfiction.net pot ser una bona manera d’homenatjar Agatha Christie (una de les meves escriptores preferides, que va morir un 12 de gener de fa exactament 35 anys).

Us imagineu que hagués succeït si Hèrcules Poirot no hagués viatjat mai al Orient Exprés? O si el famós detectiu belga hagués compartit cas amb Sherlock Holmes? I si el col•laborador de Poirot, en Hastings, hagués decidit deixar-se un bigoti com el del seu mestre?

Totes aquestes històries les podeu llegir a l’esmentat lloc web… o també podeu crear-ne de noves.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a Hèrcules Poirot i els seus fans

Un 11 com el del Barça

Publicat el 4 gener 2011 per Rosa Molina

Que tinguem un 11 com el del Barça. Així em va felicitar l’Any Nou una ex-companya de feina d’una editorial on vaig treballar fa uns anys.

Aquest fet m’ha portat a la reflexió si aquest nombre primer, a més de ser clau per a la constitució dels equips de futbol, ha inspirat forces autors a l’hora de donar títol a les seves obres i la veritat és que sí.

Comencem pels poetes: hi ha “La Nit: onze haikús” de Miquel Martí i Pol ; les “Onze poesies i una rondalla” de Jacint Verdaguer, els “Onze nadals i un cap d’any” de J.V. Foix, els “Once astros “ del palestí Mahmud Darwix i les “Once elegías: la última cena, obra del qui és considerat el poeta romanès més cèlebre, Nichita Stanescu.

Pel que fa a la novel•la, tenim els “Onze minuts” del pare de la literatura new age, Paulo Coelho, la “Camisa de once varas” del director i guionista de cinema, José Luis Borau, “Las Once caras de María Lisboa” de Marta Robles i el recull de relats policíacs “Once” de Patricia Highsmith.

Enrique Jardiel Poncela es preguntava en clau d’humor “Pero… ¿hubo alguna vez once mil vírgenes?” i Guillaume Apollinaire va descobrir la sensualitat d’aquest número en la seva novel•la eròtica “Las Once mil vergas”.

A propòsit d’aquest gènere, Cossetània va editar fa un parell d’any el recull “Onze pometes té el pomer” de diversos autors catalans. Si és que no sé per què, hom comença parlant de futbol i acaba esmentant el sexe…

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Un 11 com el del Barça

Un any en 12 enllaços

Publicat el 22 desembre 2010 per Rosa Molina

Gener: Res com començar l’any amb bons propòsits. Així es com es deia un espai radiofònic dedicat a la poesia que s’incloïa dins del programa “El Cafè de la República” de Catalunya Ràdio.

Encara que aquest informatiu nocturn dirigit per Joan Barril va deixar d’emetre’s fa uns mesos, aquí podeu recuperar els podcast dels “Bons Propòsits”. Per cert, el 2002 l’editorial Ara llibres va treure’n una edició empresa.

Febrer: Per saber d’una forma fàcil quan és el proper any de traspàs i si el mes més curt de l’any té 28 0 29 dies, us enllaço un calendari perpetu.

Març: La primavera és, entre moltes d’altres coses, moment d’al·lèrgies. Us presento un portal anomenat Todoalergias.com, amb informacions i consells. Com diu el seu tagline, es tracta d’un lloc “hecho por alérgicos, para alérgicos”.

Abril: Per ajudar a fer una bona tria per Sant Jordi, pot resultar d’utilitat la teoria del novel·lista anglès Ford Madox Ford que sosté que es pot conèixer la qualitat d’un llibre llegint-n només la pàgina 99 (contràriament al filòsof canadenc Marshall McLuhan que aposta per la pàgina 69).

Els seguidors de la idea de Ford han creat la xarxa social Page99test.com on els usuaris comparteixen l’esmentada pàgina.

Maig: Aquest més és un dels que inspira refranys populars, com ara:

  • Maig, a segar vaig
  • Maig arribat, un jardí a cada prat
  • Maig humit fa el pagès ric
  • Maig, flor en el roser
  • Maig passat, art plegat
  • Maig plujós dolent per a l’hort, i per al camp, hermós
  • Maig ventós, pel mar, perillós
  • Mal de maig no cura mai

Totes aquestes dites han estat extretes de l’obra “Tots els refranys catalans” d’Anna Parés i Puntas. Donat que l’edició és una mica antiga (1999) la millor opció és que l’agafeu en préstec d’alguna de les biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona.

Juny: Per a trobar una bona coca per a la revetlla de Sant Joan, feu cas de les indicacoins del portal Gastroteca.cat dedicat a la promoció i suport a la comercialització dels productes agroalimentaris locals. Com ells mateixos diuen: “Tot un món entorn el bo i millor de la nostra terra”.

Juliol: Aquest mes se celebren a la Universitat de Barcelona uns cursos d’estiu de 20 hores de durada i d’àmbits força diversos anomenats Els Juliols. En l’edició del 2010 es van tractar temes com “Passat i present de la maçoneria”, “Aplicacions a la meteorologia”, “Diabetis: prevenir o curar?”, “L’Edat Mitjana al cinema” o “La novel·la gràfica: còmic o literatura?”.

Agost: Per tal de trobar bitllets d’avió a bon preu podeu fer un cop d’ull al lloc web Skyscanner.net, que compara vols de 600 companyies aèries. A més, per als qui els hi agrada improvisar a última hora, permet l’opció de cercar el viatge més barat “to everywhere”.

Setembre: Aquest mes es va inaugurar la primera biblioteca sense llibres. Es tracta de l’AET Library (és a dir, la Biblioteca de Tecnologia i Enginyeria Aplicada) de la Universitat de Texas.

El seu fons està format per 425.000 llibres digitals i 18.000 subscripcions a revistes electròniques i tots els documents són accessibles des de dins i fora del campus. Aquí teniu un vídeo explicatiu creat pels estudiants.

Octubre: Aquest mes el millor enllaç per a recomanar-vos és el del lloc web Bolets.info que conté un llistat de tots els bolets de Catalunya.

Novembre: Des d’aquest mes del 2010, aquesta és la foto panoràmica de 360 graus més gran del món. Londres, com mai l’havíeu vist.

Desembre: Acabem l’any amb un poema de l’ autor irlandès John F. Deane, del qual ja us he parlat amb una altra ocasió. El recita en Bono d’U2 en un enregistrament sonor gravat a Radio Chicago a mitjans dels anys 80.

Parla sobre la Nit de Nadal a Dublín i duu per títol “Driving to Midnight Mass on Christmas Eve”.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Un any en 12 enllaços

El clàssic més versionat

Publicat el 15 desembre 2010 per Rosa Molina

És temps de Pastorets. Aquestes populars representacions tenen el seu origen en el teatre religiós medieval català que en dates nadalenques s’estructurava en quatre tipus d’arguments:

  • Officium pastorum (adoració dels pastors)
  • Ordo prophetarum (desfilada de profetes bíblics i aparició de la Sibil·la. Per cert, aquest cant ha estat reconegut fa ben poc com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat)
  • Ordo stellae (estel dels Mags)
  • Ordo Rachaelis (lament de Raquel després de la matança dels Innocents).

La tradició d’aquest fenomen és tan forta que actualment existeix una Coordinadora de Pastorets de Catalunya (que agrupa totes les entitats que el representen arreu del país)  i fins i tot ha donat nom a un grup lleidatà que reinterpreta temes del cançoner català en clau de funky, ska o rock dur, els Pastorets Rock. Això sense oblidar que TV3 va organitzar el Nadal passat un càsting per a triar actors per a representar l’obra (Recordeu el programa Objectiu Pastorets?).

Pel que fa al textos, les primeres peces teatrals amb autoria reconeguda pertanyen a Miquel Saurina que va escriure la peça “Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist”, apareguda l’any 1887) i Frederic Soler “Pitarra” (que el 1901 va publicar “El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga”).

El cert és que molts autors s’han animat a fer la seva pròpia versió d'”Els Pastorets”.

  • “La flor de Nadal” de Francesc d’Assís Picas
  • “L’estel de Natzaret” de Ramon Pàmies
  • “Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús” de Josep Maria Folch i Torres
  • “Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra de les galàxies” de Pau Riba

A la ciutat de Barcelona podeu gaudir d’aquestes representacions a un bon grapat de llocs, com ara el Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán, el Centre Parroquial Sant Joan d’Horta, el Centre Cívic Riera Blanca de Les Corts, el Centre Moral i Instructiu de Gràcia, l’Orfeó Martinenc, el Centre Catòlic de Sants, el Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià o l’Escola Tècnica Professional del Clot, entre d’altres.

Jo per anar escalfant motors mentre no vaig al teatre m’he dedicat a fer fotografies de tots els naixements que he trobat als aparadors de Barcelona i rodalies:

Publicat dins de Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a El clàssic més versionat