Rosebuds és una secció on publico retalls de cinema que estimo. Tots són peces úniques, inoblidables, sublims. Tots representen els meus rosebuds particulars : allò que sempre desitgem, perseguim i mai aconseguim assolir.
I els vostres…? Quins són els vostres rosebuds ?
el nostre rosebud potser seria
La vida de Brain, no no no Blade Runer, no no no La ventana indiscreta, no no no ostres quin marder ens em ficat
salutacions
Blade Runner també és una pel.lÃcula que no oblido…
Aquest hivern apareixerà una revisió en DVD de la pel.lÃcula amb un nou montatge (un altre ?)del Riddley Scott. Espero veure-la.
Salutacions.
en tinc molts. Ara em ve al cap un fragment de Stardust Memories, de Woody Allen. Ell està al seu apartament a NY, un diumenge al matÃ, llegint el diari, fa sol, escolta jazz i la seva companya està ajaguda al terra llegint. la troba molt maca. Tot un conjunt de felicitats petites.
Doncs a mi les que primer em venen al cap com a preferides són: Les enfants du marais, El cinema Paradiso, Dialogues avec mon jardinier i… moltes més.
M’agraden gairebé totes les de Bergman i les de Woody Allen. I també Hitchcoc… Noi que difÃcil és triar.
Carme
[...] Barry Lindon (1975). Stanley Kubrick. La pel.lÃcula d’època. Com fotografiar un film. El casting. + rosebuds. Què són ? [...]
[...] Bonnie and Clyde (1967). Arthur Penn. El montatge innovador. Els ulls de Faye Dunaway. “We rob banks!”. + rosebuds. Què són ? [...]
[...] Deconstruint Harry(1997). Woody Allen. Les maduixes salvatges de Woody. Casting de luxe. El guió intel.ligent. + rosebuds. Què són ? [...]
[...] The Schindler’s list (1993). Steven Spielberg. L’Spielberg més trascendent. La nena de l’abric vermell. Una banda sonora a l’alçada d’un gran film. L’home és un llop per a l’home. + rosebuds. Què són ? [...]
[...] Unforgiven (1992). Clint Eastwood. L’etern home dur. La música de Lennie Niehaus i Clint Eastwood (Claudia’s Theme). Una gran escena final. + rosebuds. Què són ? [...]