El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/sensepresses
Articles
Comentaris

Arxiu del setembre, 2011

Un cadàver a les postres

Tot esperant veure la versió cinematogràfica d’Un món salvatge de Neil Simon, ahir vaig veure Un cadàver a les postres (Murder by death, 1976). Una divertidíssima comèdia que parodia el cinema negre o millor dit, les novel·les de detectius. Els amants de Hercules Poirot, Miss Marple, Sherlock Holmes, Sam Spade i altres us trobareu com a casa seguint […]

Llegir tot l'article »

L’arbre de la vida

Quan un cineasta vol anar un pas més enllà i dur a la pantalla el projecte de tota una vida deixant-se portar únicament pel seu poder creatiu, és llavors quan apareix l’art al cinema. Com totes les seves manifestacions, l’art no enten de raonaments objectius. És forma i existeix únicament per si mateix. La subjectivitat […]

Llegir tot l'article »

L’arbre de la vida i un déu salvatge

Estem de sort ! En les properes setmanes s’estrenarà a les nostres pantalles L’arbre de la vida de Terrence Malick, una pel·lícula que ha estat aplaudida arreu on s’ha vist i és quasi bé tan esperada com la també molt engrescadora Un déu salvatge de Roman Polanski, l’adaptació al cinema de la famosa obre de […]

Llegir tot l'article »

El yes we can català : Rosebuds(23)

Si cada dia ens llevem ben d’hora, ben d’hora… aquest país és imparable. Josep Guardiola. La il·lusió i l’esforç tenen recompensa. Les excuses no serveixen per millorar. L’esperit català portat al futbol.+ rosebuds. Què són ?

Llegir tot l'article »

Còpia certificada

Si vas al cinema a veure una pel·lícula d’Abbas Kiarostami i la protagonista és Juliette Binoche ja saps que el que veuràs no serà res trivial, ni simple, ni superficial. I és que el cineasta iranià i l’actriu francesa tenen una fama (merescuda) de sempre treballar cercant l’essència, l’ànima d’allò que volen explicar i això – sí, […]

Llegir tot l'article »

The Matrix: La filosofia divertida

Aprofitant els darrers dies de vacances i una sorprenent petició del meu fill preadolescent (“vull veure Matrix“) , he tingut la sort de tornar a gaudir de The Matrix (1999), una d’aquelles pel·lícules que segurament sense proposar-s’ho, han esdevingut icones cinematogràfics, representants únics d’un gènere o tema com en aquest cas de la filosofia, o millor dit, […]

Llegir tot l'article »