El català no està tan bé com diuen. Potser no està tocat de mort, però no està plenament normalitzat, com ens recorda freqüentment la Plataforma per la Llengua. Aquests dies ens deixen uns episodis que ho constaten. El primer el publica avui el diari. Segons la mateixa Plataforma, el català és pràcticament inexistent a l’aeroport d’El Prat de Barcelona fins i tot en destinacions que es produeixen dins el mateix àmbit lingüístic. L’ànim uniformador d’AENA és tal que es permet castellanitzar topònims catalans mentre manté els originals en altres llengües quan no troba l’equivalència castellana. Com en els millors temps del Caudillo. El segon exemple, l’il·lustra l’Ariadna Vidal, gerenta de l’Associació per a la Defensa de l’Etiquetatge en Català (ADEC), en l’entrevista que avui he publicat a El Punt. En ella afirma que els catalans som els principals responsables dels mals del català perquè no l’estimem prou per lluitar-ne la defensa. Explica que si estiguéssim prou conscienciats demanaríem les cartes dels restaurants en català quan ens les porten en castellà o pressionaríem les marques perquè etiquetessin en castellà. No ho fan perquè cap llei els obliga -una llei que no toca la butxaca no funciona, opina Ariadna- i perquè els consumidors no fem pressió. Té tota la raó. Ens falla la militància.