Estic amb Felip Puig: és un insult a la intel·ligència dels castellanoparlants de Catalunya pressuposar que no entendran un debat en català. Ja el poden desautoritzar Mas i Duran, perquè tenen por de perdre el més mínim vot, però ens creiem el país o no ens el creiem. O creiem que les enquestes diuen la veritat quan asseguren que pràcticament el 90% de la població del català entén (que no vol dir que el parli) el català o diem que la realitat és una altra i que entre tots l’hem falsejada. O és que ara donarem la raó a Ciutadans? Ja podem estar d’acord que l’audiència de TV3 no és la mateixa que de Tele 5, però posem-hi matisos. Els que miren Tele 5 i són del Barça miren TV3 quan retransmet els partits, o no? No serà que, sigui en català o en castellà, el que diuen els polítics no interessa a l’audiència… M’apunto a la tesi de l’amic Cuyàs que en la tertúlia d’Els matins de TV3 defensa que es faci un debat en castellà per a tota Espanya en una cadena estatal. A veure si així ens entenen. Això tindria lògica i estaria en la lògica d’un estat plural. Però no és això el que busquen PSC i CiU. El més patètic del cas és veure persones com l’Antonio Franco a la mateixa tertúlia de TV3 defensant que hi ha d’haver un debat en castellà perquè a Catalunya hi ha gent que li és més còmode que li parlin en castellà. També hi ha gent que voldria que li parlessin en urdu i no ho fem. O és que ara estem per la fragmentació social de Catalunya?
Arxiu mensual: octubre de 2010
Tenim un problema
Podem discutir el que vulguem, però a Badalona tenim un problema amb la qüestió de la immigració o, per ser més exactes, en la gestió de l’arribada de certa immigració. En els últims anys l’Ajuntament ha treballat de valent per posar remei a situacions preocupants com la dels pisos sobreocupats –també coneguts com a pisos pastera–. Ha intensificat el treball policial i ha posat en marxa una normativa contra l’incivisme que ha servit per anar reduint els focus de conflicte. S’ha portat a terme, a més, treball en l’àmbit social i s’ha intentat trobar en les comunitats d’estrangers interlocutors viables que havien de servir per empènyer certes comunitats a l’autoregulació. No es pot dir, doncs, que el govern municipal no ha fet res durant tots aquests anys per evitar que la immigració es convertís en un problema. Ara bé, aquesta bona feina no pot servir per ocultar diverses coses: primera, que la crisi econòmica ha convertit en irresolubles problemes que en una conjuntura diferent haurien tingut una solució no fàcil però sí relativament ràpida; segona, que hi ha persones i grups que no volen adaptar-se i que viuen de la delinqüència o que han convertit la mendicitat en un ofici.
Si a aquest complicat escenari hi afegim que hi ha partits –en aquest cas el PP i Plataforma per Catalunya– que exploten les dificultats per aconseguir un potencial bon resultat electoral i uns mitjans que contribueixen a inflar el globus, doncs ja tenim el conflicte creat. L‘èxit del PP amb la qüestió dels gitanos romanesos és fruit de combinar dos elements molt perillosos: un odi social latent contra un determinat col·lectiu i una situació d’emergència econòmica que enfronta misèria amb misèria. Els conservadors saben a què estan jugant i saben que els governs europeus estan endurint el seu discurs, vorejant a vegades la xenofòbia, perquè hi ha un públic que, per qüestions culturals i econòmiques, comparteix bona part d’aquest discurs antigitano i antiislàmic. O som tan ingenus per pensar que al PP i companyia se’ls escolten només perquè els mitjans els posen la carxofa al davant? Molta gent pensa com ells, tot i que reconèixer-ho no és políticament correcte.
Altra cosa és que és fals que el PP o cap altre partit pugui fer res per canviar de la nit al dia certs problemes socials. Però això moltes persones no s’ho plantegen, sobretot aquells que tenen problemes amb els incívics i es veuen mancades de solucions públiques.
Tenim un problema i tots plegats hem de saber trobar-hi la millor solució. L’administració ha de ser integradora i educativa però també intolerant amb els incívics, la policia ha d’aconseguir que els ciutadans no se sentin indefensos i els mitjans hem de prendre consciència que hem d’informar però no ens hem de rebregar en la porqueria i donar ales als discursos que fragmenten la convivència.