El TGV i l’Espanya regió
2 juny 2009 per Carles Gorini
El TGV en construcció al sud de Madrid, l’agost del 1990La visita del Secretari de Transport dels EUA a Madrid, per conèixer l’alta velocitat espanyola, va ser el pretext que l’articulista José Manuel Garayoa va fer servir des de les pàgines de La Vanguardia per expressar un determinat model d’estat, que sembla que el nou ferrocarril està cridat a confirmar: el de l’Espanya regió amb centre a Madrid. Escrivia Garayoa que “el tren […] sirve para compactar el territorio,” i afirmava que aquest havia estat un aspecte polític de gran transcendència pel desenvolupament del TGV. Amb afirmacions d’aquesta mena es dedueix que la xarxa s’estén per interessos polítics i prou, perquè com havia explicat ell mateix al paràgraf anterior, a les escoles de negocis s’adverteix des de fa temps que el tren és un invent del segle XIX i voler fer-lo córrer a tres-cents és una barbaritat sense futur.
Per trobar un altre cas en què es barregin amb tanta claredat la política i el ferrocarril hauríem d’anar molt lluny, a la Xina, la qual està estenent el ferrocarril per l’Himàlaia en contra dels interessos del Tibet. No sé, potser els governants d’aquí i d’allà tenen més coses en comú que no ens pensàvem. Pel que fa a mi, ja fa temps que em sento proper als tibetans.