El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
Articles
Comentaris

Una altra vegada, i ja en portem tantes que es fa avorrit, una comissiĂł s’ha reunit i ha dit que la construcciĂł de l’eix mediterrani de mercaderies Ă©s una qĂĽestiĂł que cal abordar. És obvi que, desprĂ©s de tantes dosis d’hipocresia institucional, hagi arribat el moment de dubtar si mai s’arribarĂ  a veure construĂŻda aquesta superlĂ­nia de ferrocarril. Fa anys que se’n parla, potser mĂ©s de vint. Mentrestant, el mateix projecte s’ha anat passejant per les finestretes de les diferents administracions, una vegada i una altra. En tot aquest temps el paĂ­s ha anat canviant, i de quina manera, i s’ha passat de l’eufòria del totxo a l’espectacle de la crisi i, amb ella, a la necessitat –sembla- de refer-ho tot. Es parla de noves bases, nous paradigmes, noves societats: amb el mateix ferrocarril? De sobte, cobra força la possibilitat que, aquest, que es va pensar fa un quart de segle no serveixi pel futur. Vaja, que potser no hi haurĂ  mercaderies per transportar. O si mĂ©s no, no les mateixes amb què es comptava. A mĂ©s, una lĂ­nia d’aquestes caracterĂ­stiques no es composa nomĂ©s de les vies per les quals els hipotètics trens de mercaderies avançarien a tota velocitat, carregant-los al vespre a Almeria i arribant al matĂ­ al centre d’Europa. No. Necessita de tot un conjunt de construccions auxiliars, com ara instal·lacions de classificaciĂł, d’emmagatzematge de vagons, de manteniment de locomotores… Per posar un exemple, l’estaciĂł de classificaciĂł de Vicálvaro, a Madrid, fa quatre quilòmetres de llarg per cinc-cents metres d’ample. Hi ha espai disponible per una instal·laciĂł d’aquesta mena al voltant de cap ciutat catalana? Potser fa temps sĂ­ que n’hi havia, quan inicialment es va pensar a fer la lĂ­nia, però en els darrers anys l’estat s’ha anat venent el patrimoni immobiliari de la companyia del ferrocarril per eixugar allò que anomenaven dèficit històric de RENFE, que pujava prop d’un biliĂł i mig de les antigues pessetes i que, tot sigui dit, ha quedat oblidat en no se sap quin calaix. Què caldrĂ  fer? Es compraran a preu del mercat les immenses extensions de terreny que es necessitaran per a les instal·lacions del ferrocarril? No sembla que sigui un bon negoci. Mireu, potser que ens oblidem de tot i deixem estar aquest eix ferroviari, no fos cas que ens fĂ©ssim massa preguntes i encara acabĂ©ssim per trobar algun responsable.

 

Un tren de mercaderies discorre per una línia específica vorejant el Rhin. A l’altra riba, hi ha la de viatgers.