Revista de Ferrocarrils

Josep Pérez Moya, director del Servei Català de Trànsit, aconsellava ahir als ciutadans que es poguessin veure afectats pel pas del Tour de France que “busquin itineraris alternatius i, en la mesura del possible, modifiquin els seus horaris habituals.” Per la seva banda, algun diari barceloní animava els maresmencs a agafar el tren per evitar els previsibles problemes en la circulació de vehicles, que pogués ocasionar el pas de la caravana ciclista per la comarca.

Hauria estat bé que de la mateixa manera que la SNCF, l’empresa pública que gestiona el ferrocarril francès, va anunciar amb temps que reforçaria el servei ferroviari amb Mònaco, ciutat en què s’iniciava el Tour 2009, amb més de tres-cents trens, la RENFE hagués manifestat un interès similar per incrementar la capacitat del servei a la rodalia de Barcelona afectada per les restriccions de trànsit. Més que res seria un gest, un senyal tranquil·litzador que indicaria que davant d’un gran esdeveniment s’està ben preparat i es tenen presents els interessos de tots els ciutadans.

I no és que no en sàpiguen de donar resposta, els de la RENFE, quan els convé. Aquesta mateixa setmana, amb motiu de les Festes del Carme a Barakaldo i Santurtzi, ha ofert viatges especials des de Bilbo. En total s’ha disposat de quaranta-quatre trens en diverses franges horàries per satisfer les necessitats dels assistents a les celebracions. Alguns sortien a darrera hora de la nit i, d’altres, a primera hora del matí perquè “son las horas de mayor utilización entre los jóvenes tras una noche de fiesta,” afirmava la premsa bilbaïna.

Però en el cas del pas del Tour, en comptes d’obtenir solucions com en l’exemple dels bilbaïns, només hem sentit recomanacions que molts ciutadans no entenem com podem complir perquè no sabem quins trens hem d’agafar ni quins són els itineraris alternatius que han de garantir la nostra mobilitat.

Moltes carreteres han estat tallades per permetre el pas del Tour