Revista de Ferrocarrils

Miquel Pairolí ahir, i Oriol Mas avui, han escrit a les pàgines del Punt de la carretera Nacional II. El que han donat a conèixer l’un i l’altre no han estat bones notícies, ans al contrari, perquè ens han fet saber que les obres per convertir-la en autovia s’aturen i que el calvari que representa circular per ella s’allargarà més temps. Quan de temps més ja no ho s’atreveix a dir-ho ningú. Fa uns dies, a més, es va desfermar una petita polèmica al voltant dels morts en accidents de trànsit al tram gironí de la N II. Va ser un procés lamentable veure com uns s’equivocaven amb les xifres i els altres corrien a treure’s –mai millor dit- els morts de sobre. Si es busca una mica a l’hemeroteca es descobreix que, en els darrers sis mesos, els que van perdre la vida eren, sobre tot, gent que fa servir aquesta carretera pels seus desplaçaments propers, és a dir, gent de Blanes, de Caldes…

Costa molt d’entendre que tenint un enllaç ferroviari que connecta les principals poblacions del sud de Girona, no hi hagi manera que les institucions locals i provincials reclamin seriosament un transport públic més eficient que representi, per aquells que necessiten desplaçar-se entre Blanes i Girona, l’alternativa a una carretera que cada dia que passa és més perillosa. Més que difícil d’entendre és una vergonya. I mentrestant, la Diputació i la Generalitat juguen a fer veure que recolzen o rebutgen projectes de dubtosa utilitat en forma d’anelles tramviàries. De vegades sembla que hagi de ser més senzill fer un nou ferrocarril que posar un tren allà on ja n’hi ha un de construït.

Fa trenta-cinc anys es podia agafar el tren a Blanes i ser a Girona en menys de quaranta minuts, havent fet parada a totes les estacions. Avui no és un itinerari viable tot i que, si el viatger s’obstina, li venen el bitllet. Un bitllet que, per cert, té un preu que és la meitat del que costa l’autobús. A aquesta informació cal afegir que per carretera, com a mínim, es necessita el doble de temps per arribar al mateix lloc.

Un cop ha estat demostrat que la construcció de l’autovia és un gran fracàs i que el viatge per ferrocarril no tindria competidors, seria tot un gest que es pressionés la RENFE per a que, amb el canvi d’horaris de tardor, fes que les unitats de rodalies arribessin a Girona. És només una qüestió de voluntat, de demostrar que l’administració també creu en la campanya dels petits gestos. Sí, aquella amb què se’ns bombardeja cada dia des de la televisió demanant-nos que tanquem les aixetes o reduïm, encara més, la velocitat. Sobre tot la velocitat, que és el que no hi ha en la construcció de la nova Nacional II.

 

El servei de rodalia de Barcelona mor a Maçanet