Revista de Ferrocarrils

Cosme Garcia Losada, maquinista de ferrocarril, va morir divendres trenta-u de juliol. Tenia 81 anys. Al tren l’unia una passió que havia sabut compartir de manera generosa i espontània amb totes aquelles persones que al llarg dels anys s’havien acostat, per un motiu o un altre, a la seva locomotora. Ell, al tren, li ha donat tota la vida.

Cosme tenia una capacitat excepcional per explicar les vivències del seu ofici. No es tractava, però, de relatar simples anècdotes. En ell hi havia la voluntat ferma de transmetre un estil de vida que era conscient que s’acabava amb la desaparició de les locomotores de vapor. Un estil dur, ple de jornades de treball inacabables que avui difícilment podríem entendre, realitzades en circumstàncies tan difícils com la postguerra. Amb tot, ell se l’estimava aquell ferrocarril i en sentir-lo parlar t’embadalies, viatjaves en el temps i, sobre tot, entenies una mica millor una època i la seva gent.

Dec a Manel Ramos, Oscar Urgelés i Cèsar Nogués la sort d’haver-lo conegut, d’haver pujat a la seva màquina, d’haver-lo pogut escoltar. Amb la marxa de Cosme hem perdut un tren i com aquest no en passarà cap més.

Cosme Garcia, a la dreta del grup, amb Manel Ramos i Rafael Portolés, el 1998.